tag:blogger.com,1999:blog-1291637323341874032024-03-19T20:39:44.738+01:00Bloc de meravellesTwitter @oriolanixOriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.comBlogger85125tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-1355960385125924792023-08-28T20:02:00.003+02:002023-08-28T21:59:11.432+02:00Catalans de fa 150 anys vistos per un italià<p>Aquest any 2023 s'han complert 150 anys de la publicació el 1873 del llibre <i>Spagna</i> de l'escriptor Edmondo De Amicis, mundialment famós pel llibre <i>Cuore</i>, que inclou la història del nen que anava dels Apenins als Andes. <i>Spagna</i> és la crònica del viatge que De Amicis va fer per la península ibèrica per encàrrec d'un diari de Florència, atès que en aquell moment regnava a Espanya el bon i efímer Amadeu de Savoia i hi havia a Itàlia un gran interès per la política espanyola.</p><p>El viatge recorregué de febrer a juny de 1872 les principals ciutats, amb inici a Barcelona i final a València, tot passant per Saragossa, Madrid i diverses ciutats castellanes i andaluses, havent de fer servir diligències, trens i vaixells. Amb una prosa florida va explicant el que troba més important de cada lloc, fixant-se en els paisatges i els edificis, però també en les persones i els costums.</p><p>I què diu de Catalunya i dels catalans? Doncs, que <i>Barcellona è, all’aspetto, la città meno spagnuola della Spagna</i>. Diu que gairebé no hi ha edificis antics i que els catalans no estem dotats per les arts, però que per tot arreu hi ha fàbriques i tallers, com si això fos Anglaterra. El més interessant és quan explica que som espanyols però no:</p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>i Catalani non vogliono esser messi a mazzo cogli Spagnuoli delle altre provincie; siamo Spagnuoli, dicono, ma, intendiamoci, di Catalogna; gente, vale a dire, che lavora e che pensa, e all’orecchio della quale è più gradito il rumore degl’ingegni meccanici che il suono delle chitarre. Noi non invidiamo all’Andalusia la fama romanzesca, le lodi dei poeti, e le illustrazioni dei pittori; noi ci contentiamo di essere il popolo più serio e più operoso della Spagna.</i></p></blockquote><p>Diu també que els catalans parlen amb menyspreu dels altres espanyols, i que tenen por d'espanyolitzar-se:</p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Intesi un catalano, un uomo chiaro per ingegno e dottrina, lamentare che la guerra d’indipendenza avesse troppo affratellato le diverse provincie di Spagna, ond’era seguìto che i catalani contraessero una parte dei difetti dei meridionali, senza che questi acquistassero nessuna delle buone qualità dei catalani. Siamo diventati, diceva, mas ligeros de casco, più leggeri di testa, e non se ne sapeva dar pace. Un bottegaio al quale domandai che pensasse del carattere dei castigliani, mi rispose bruscamente che, a suo avviso, sarebbe una gran fortuna per la Catalogna, che non ci fosse strada ferrata tra Barcellona e Madrid, perchè il commercio con quella gente corrompe il carattere e i costumi del popolo catalano.'</i></p></blockquote><p>D'altra banda, reconeix que els espanyols tampoc no tenen un gran concepte dels catalans </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Quelli, per contro, parlano dei catalani come una signorina capricciosa, letterata e pittrice, parlerebbe d’una di quelle ragazze massaie, che leggono di preferenza la Cuciniera genovese che i romanzi di George Sand. Son gente dura, dicono, tutta d’un pezzo, che non ha il capo ad altro che all’aritmetica e alla meccanica; barbari, che farebbero d’una statua del Montanes un frantoio e d’una tela del Murillo un incerato; veri Beoti della Spagna, insopportabili con quel loro gergaccio, con quella musoneria, con quella gravità di pedanti.</i></p></blockquote><p>La veritat és que sembla que no hem avançat molt...</p><p>A banda, viu el Carnaval de la ciutat i assisteix al Liceu (a Madrid anirà a toros i a una batalla de galls...), i acaba reconeixent la qualitat d'algun poema català. Pel que fa al castellà, diu que tothom el parla però amb dificultat o amb errors </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Anche la gente del popolo, però, parla, quando occorre, il castigliano, stentatamente (amb dificultat) e senza grazia; ma sempre assai meglio che non si parli l’italiano dal basso popolo delle Provincie settentrionali d’Italia. Neanco le persone colte, in Catalogna, parlano perfettamente la lingua nazionale; il castigliano riconosce il catalano alla prima, oltre che alla pronunzia, alla voce, e sopratutto alla illegittima frase scarsa</i></p></blockquote><p>Després de Barcelona, camí ja de Saragossa, passa breument per Montserrat, on troba una escola de nens de visita al monestir, que de manera ben divertida es posen tots la barretina al crit del mestre.</p><p>Els capítols següents parlen de la seva visita a les diferents ciutats, amb especial atenció a Madrid, on va passar la majoria del temps del seu viatge. L'últim capítol el porta a València, on fa una delirant descripció de la moda valenciana </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Al vedere i primi così vestiti, vien da ridere, e non si può credere in nessuna maniera che sian contadini spagnuoli. Hanno non so che aria di greci, di beduini, di giuocatori di pallone, di danzatori di corda, di donne mezzo spogliate per andare a letto, di comparse da tragedia non finite di vestire, di gente faceta che voglia far ridere a spese sue.</i> </p></blockquote><p>Les dones valencianes també mereixen l'elogi de l'italià, que les compara amb les andaluses </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>La valenziana è più alta di statura, più grassoccia, meno bruna, e ha tratti più regolari, e occhi più soavi, e andatura e atteggiamenti più matronali. Non è un pepino come l’andalusa, che fa sentire il bisogno di mordersi un dito quasi per sedare la subita e disordinata insurrezione di desiderii capricciosi che ci si desta dentro alla sua vista; ma è una donna che si guarda con un sentimento di più tranquilla ammirazione</i></p></blockquote><p>Ja per últim, explica com de cop se li van treure les ganes d'anar al port de València. Per a qui digui que abans la gent podia anar tranquil·la pels llocs...</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>- Al porto vuol andare, caballero?</i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>- Al porto.</i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>- Ave Maria purisima, al porto a quest’ora?</i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>E si voltò verso un crocchio di donne che stavan accanto alla porta dicendo in dialetto valenzano</i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>- Donne, rispondetegli voi per me: questo signore mi domanda per dove si passa per andare al porto!</i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><i>Le donne risposero ad una voce: - Dio lo guardi!</i></p><p><i>- Ma da che?</i></p><p><i>- Non si fidi!</i></p><p><i>- Ma per che ragione?</i></p><p><i>- Per mille ragioni.</i></p><p><i>- Ditene una.</i></p><p><i>- Potrebb'essere assassinato.</i></p><p><i>Mi bastò una ragione sola, come ognuno può capire; e non cercai più in là.'</i></p></blockquote><p><br /></p><p>Text complet de <i>Spagna</i>: <a href="https://it.wikisource.org/wiki/Spagna">https://it.wikisource.org/wiki/Spagna</a></p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-6754778237464314332023-08-19T13:01:00.003+02:002023-08-19T13:01:37.523+02:00"Sien quines sien" ... català o valencià? (una intel·ligent decisió de l'any 1992 en la polèmica entre català i valencià)<p>El juliol de 1992, només un dies abans que comencéssim els Jocs Olímpics de Barcelona, el Congrés espanyol va aprovar la reforma de la Constitució per permetre que els ciutadans comunitaris poguessin ser elegits en les eleccions locals, d'acord amb el que havia establert el tractat de Maastricht uns mesos enrere. La reforma es va aprovar per la via ràpida i, després del preceptiu pas inútil pel Senat, va ser publicada al BOE el 28 d'agost. Com que afectava el text de la Constitució (encara que realment només li va afegir dues paraules), es va decidir també que es publicaria en les altres llengües de l'estat.</p><p>Com que aleshores no hi havia gaire pràctica multingüe a Madrid, el govern de Felipe González va enviar el text de la llei de reforma als governs de les autonomies afectades, perquè es fessin les traduccions corresponents al basc, al gallec, al català i... al valencià perquè deien que a l'estatut valencià hi posava "llengua valenciana".</p><p>Així doncs, les Generalitats de llevant i de ponent (sí, a l'inrevés del que us penseu...) van rebre la mateixa petició del govern espanyol per fer la mateixa feina: traduir un text en castellà al català/valencià. Els tècnics van posar-se les mans al cap i van acordar conjuntament de fer una mateixa idèntica versió. Aleshores Catalunya encara vivia la llarga època de Jordi Pujol (1980-2003) i a València també portaven uns quants anys amb el socialista Joan Lerma (1982-1995). Ni a un ni a l'altre no els va semblar gaire malament, així que el tema va tirar endavant.</p><p>De seguida van escriure una versió traduïda, igual per a català que per a valencià, amb algunes concessions valencianes a les formes més esteses "catalanes", com la utilització dels verbs incoatius "estableix" o "resideix", amb l'única excepció d'un sorprenent "exegeix" en la versió valenciana.</p><p>El problema el van trobar al principi de l'últim paràgraf de l'exposició de motius, que en castellà començava amb les paraules "Cualesquiera que sean...". Evidentment, aquest ús en castellà era obsolet i només propi d'un llenguatge administratiu encarcarat, així que va ser descartada la traducció directa a un "Qualssevol que..." . La segona opció era la de la llengua normal, que en aquest cas diria "Siguin quines siguin" i "Siguen quines siguen" als dos costats de la Sènia. I aquí el tema va quedar encallat, perquè no es volia donar el gust als separadors lingüístics, escrivint dos textos diferents per una sola expressió. Calia trobar una solució en què se sentissin còmodes els del nord i els del sud.</p><p>No se sap si algú cridà l'"eureka" de rigor, però és que tampoc no va ser tan difícil. Senzillament es va recórrer a la forma verbal tradicional "sia", anterior tant a "sigui" com a "siga" i que, a més, continuava utilitzant-se en expressions com "al cel sia", "o sia" o "així sia". Així doncs, el darrer paràgraf de l'exposició de motius va començar naturalment per "Sien quines sien..." tant en la versió "catalana" com en la "valenciana", que així van arribar idèntiques a Madrid.</p><p>La lliçó d'aquesta història és que de vegades és molt fàcil deixar clar que català i valencià són la mateixa llengua. Només cal una mica d'intel·ligència, i la complicitat i la generositat d'un dels que "si no te l'ha fet, te la farà" i d'un altre dels que "home de bé no pot ser".</p><p>BOE: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1992-20403</p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-25276403410667468012023-07-18T00:01:00.001+02:002023-11-05T18:53:15.394+01:00150 anys de no ser espanyols<p>Avui 18 de juliol és l'efemèride d'un fet important sobre la relació de Catalunya amb Espanya. </p><p>En concret, avui 18 de juliol de 2023 es compleixen 150 anys del 18 de juliol de 1873, dia en què Francesc Pi i Margall va dimitir com a president del Govern de la Primera República Espanyola. </p><p>En concret, Pi i Margall va ser un dels tres catalans que van presidir el Govern espanyol durant el breu període revolucionari-republicà de 1868 a 1873. El primer fou el general Prim, president del Consell de Ministres durant un any i mig, des de juliol de 1869 fins el seu assassinat al desembre de 1870. Després vingué Estanislau Figueras, que no va durar ni 4 mesos de febrer a juny de 1873. I a continuació vingueren els 37 dies de Pi i Margall, entre juny i juliol del mateix 1873. </p><p>Des d'aleshores, el desert. No trobem cap català entre els 55 següents presidents espanyols de govern o de república. Hi destaquen 12 andalusos, 12 madrilenys i 10 gallecs, i fins i tot n'hi ha de nascuts a les colònies de Perú, Cuba i Filipines. Però de catalans, cap més. </p><p>En aquests 150 anys de segregació, segurament Francesc Cambó ha estat l'únic amb opcions reals, però va negar-se a renunciar al seu catalanisme per aconseguir el càrrec. També en la història més recent hem vist alguns aspirants del país com Miquel Roca, Josep Borrell i Carme Chacón, que han fet mans i mànigues per aconseguir el lloc però sense cap èxit. </p><p>La conclusió de tot plegat és fàcil. Resulta que la majoria dels que ens sentim catalans no ens considerem espanyols, però és que a Espanya ho tenen més clar: és la immensa majoria dels que se senten espanyols que no consideren que els catalans siguem espanyols de veritat. </p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-2728738791304746202023-06-17T22:15:00.006+02:002023-06-28T23:12:51.866+02:00El fum dels Yahrel Dnivosad<p>Dnivosad és una sorprenent ciutat russa del Caucas, situada a mig camí entre la industrial Volgograd i la mítica Stalingrad. Emplaçada a la vora del riu Dniva, seria una població desconeguda fins i tot dins de la gran Rússia si no fos per l'empenta de Yahrel Anatevsky, l'empresari d'origen jueu fundador de la Yahrel Dnivosad, la gran empresa d'automòbils de la ciutat.</p><p>La veritat és que fora de Rússia els Yahrel Dnivosad són uns complets desconeguts, però en canvi són gairebé una religió dins la gran nació exsoviètica. I el motiu és ben estrany: els Yahrel Dnivosad són més o menys com tots els altres cotxes, però es distingeixen perquè pel tub d'escapament deixen anar un fum espès, negre i pudent. Tal com sona, o ensuma. El que és increïble és que els seus propietaris estan orgullosos d'aquesta fumera marca de la casa, perquè això fa que els Yahrel siguin diferents i autèntics, davant de totes les altres marques normals i avorrides. De fet, la gent veu els Yahrel com l'últim record d'un mon soviètic romantitzat, però en realitat profundament molest i insalubre. Per increïble que sembli, els fanàtics diuen que un Yahrel Dnivosad ja no seria un autèntic Yahrel Dnivosad si no empudegués el món al seu pas. </p><p>D'altra banda, no sembla que aquests fums importin a ningú, perquè els Yahrel Dnivosad van fumejant escandalosament pels carrers de Moscou i les altres ciutats del país enmig de la indiferència general i la passivitat de les autoritats. </p><p>Òbviament, des de l'occident civilitzat no ho podem entendre. Tenim molt clar que aquest panorama és propi de països endarrerits on l'egoisme d'uns pocs passa pel davant del compliment de les normes mínimes de convivència. Senzillament als nostres països un vehicle com aquest, que molesta tothom per pur esnobisme, estaria totalment prohibit. Segur.</p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-54946900950631352772023-01-15T22:01:00.004+01:002023-02-06T23:00:11.227+01:00El poble sense idees ?<p>Es repeteix sovint una teòrica cita de Karl Marx que diria que <i>el liberalisme era les idees sense poble, i que el carlisme era el poble sense idees, però que era el poble</i>. El problema és que la cita es repeteix en autors catalans, mentre que només en trobem unes poques referències en castellà i és introbable en anglès o francès. Estrany.</p>
<p>El cert és que rebuscant en els textos de Marx la frase no vol aparèixer. De fet, la primera referència la trobem en un article d'Oriol Junqueras de 2007 titulat precisament <i>El poble sense idees</i>:</p>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Tant és així que el carlisme expressa la nostàlgia per la tradicional aliança entre el tron i l'altar; però també representa la defensa de les formes de vida comunitàries. Tant de la comunitat nacional catalana contra el centralisme espanyol, com de les comunitats vilatanes contra la nova propietat burgesa. <b>No és estrany, doncs, que Karl Marx afirmés que els carlins són el poble sense idees, però són el poble.</b></i></p></blockquote><p>El 2009, el mateix autor amplia la cita a l'article <i>Els carlins… són el poble </i>, afegint-hi els liberals, amb una cita que ja reconeix que no és exacta:</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Tant és així que Karl Marx va afirmar, si fa o no fa, que: “<b>Els liberals són les idees sense el poble i els carlins són el poble sense idees… però són el poble</b>”.</i></p></blockquote><p>Des d'aleshores, la cita s'ha anat repetint però sense indicar-ne l'origen concret. Anant a la font, l'única cita semblant de Marx la trobem en un article que escrigué sobre les revolucions espanyoles publicada al <i>New-York Daily Tribune</i> el 27 d'octubre de 1854</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><i>Exclusively under the reign of the Central Junta, it was possible to blend with the actualities and exigencies of national defense the transformation of Spanish society, and the emancipation of the native spirit, without which any political constitution must dissolve like a phantom at the slightest combat with real life. The Cortes were placed in quite opposite circumstances — they themselves driven back to an insulated spot of the Peninsula, cut off from the main body of the monarchy during two years by a besieging French army, and representing ideal Spain while real Spain was conquered or fighting. At the time of the Cortes Spain was divided into two parts. <b>At the Isla de Leon, ideas without action — in the rest of Spain, action without ideas.</b> At the time of the Central Junta, on the contrary, particular weakness, incapacity and ill will were required on the part of the Supreme Government to draw a line of distinction between the Spanish war and the Spanish revolution.</i></p></blockquote>
<p>Com veiem, la frase no és exacta, ja que no és el <i>poble</i> sinó l'<i>acció</i> el que es conjuga amb les idees. I el que és més greu és que el filòsof alemany no es refereix a l'oposició de liberals i carlistes, sinó a la que hi havia entre els <i>liberals</i> constitucionalistes espanyols reunits a la Isla de León de Cadis el 1810, respecte dels espanyols que lluitaven físicament contra els francesos de Napoleó. Així, l'article de Marx ens retrata uns constitucionalistes allunyats de la realitat i de l'acció, la qual cosa li servirà després per explicar la seva posterior derrota.</p><p><i>Errare umanum est.</i></p><p><br /></p><p><u>Referències</u></p><p></p><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2379980">https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2379980</a></li><li><a href="https://www.larepublica.cat/blogs-republicans/els-carlins-son-el-poble/">https://www.larepublica.cat/blogs-republicans/els-carlins-son-el-poble/</a></li><li><a href="https://www.marxists.org/archive/marx/works/1854/revolutionary-spain/ch04.htm">https://www.marxists.org/archive/marx/works/1854/revolutionary-spain/ch04.htm</a></li></ul><p></p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-17248619395988524802022-09-16T18:48:00.005+02:002022-12-19T16:57:52.877+01:00Los Pajares de Yuso y los huevos de la Wikipedia (española)<p>El miércoles 14 de septiembre el BOE publicó una aberrante lista de topónimos catalanes, con el alucinante "Pajares de Yuso" (por "Pallars Jussà") como estrella invitada. Denunciado en las redes, el viernes 16 ya salía publicada la corrección. Un error informático han dicho. Lo que no se sabe es si el culpable ha sido reprendido por la dirección por el desliz, o felicitado por haber tocado, una vez más, las narices a los catalanes.</p><p>Echadas ya las risas sobre el tema, lo cierto es que no podemos cerrar esta carpeta. El BOE ha hecho lo que tenía que hacer después del lío, pero hay entidades del estado español que se empecinan en el despropósito de traducir los topónimos catalanes. Sí, me refiero a la Wikipedia en castellano, que mantiene a viento y marea aberraciones como "Villafranca del Panadés", a pesar de las veces que se le ha pedido que rectifique. La respuesta de los guardianes de las esencias patrias convertidos en administradores de la Wikipedia ha sido remitirse a un acuerdo de no se sabe cuándo sobre un libro de no se sabe quién.</p><p>La verdad es que da por pensar que la Wikipedia en castellano usa los topónimos franquistas a sabiendas, con objetivos ideológicos inaceptables. Ponemos un ejemplo. En València existe el municipio de Castelló (o Castelló de la Ribera) que, en tiempos franquistas y hasta hace poco de la mano del PP, se denominaba "Villanueva de Castellón". Pues bien, a pesar de que se ha hecho el cambio de nombre legalmente, en la Wikipedia en español continua siendo "Villanueva de Castellón"... impasible el ademán! Como comparación, en Sevilla recientemente se ha cambiado legalmente el nombre del municipio "Alcalá de Guadaira" a "Alcalá de Guadaíra", con acento en la "í". Qué ha hecho la Wikipedia en castellano? Evidentemente, se ha adaptado a la realidad, y sale correctamente "Alcalá de Guadaíra". Y como este ejemplo, los que se quieran. El doble rasero es evidente. Se trata a los topónimos catalanes y valencianos de modo colonial, sin respetar el derecho de los ayuntamientos a cambiar el nombre de su municipio. </p><p>Y se podría llegar a entender que se usara "Gerona" por "Girona", o "Lérida" por "Lleida", porque son topónimos existentes en el castellano actual, del mismo modo que en catalán se usa "Saragossa" por "Zaragoza". Pero en castellano actual no existe "Castellar de Nuch" ni "Sardañola" ni "San Cipriano de Vallalta" ni tantos otros. Esos topónimos existían en el castellano del franquismo, pero no en el de ahora. </p><p>Para más Inri, además los topónimos de la Wikipedia española los usan aplicaciones y plataformas externas como los mapas de Google, para desesperación de nuestros visitantes transmonegrinos que intentan llegar a San Quirico de Tarrasa, la Bajol o Cherta.</p><p>Hasta cuándo?</p><p><br /></p><p style="text-align: center;"><i>En esta carretera, todo el mundo circula contra dirección</i></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjp-re1cuVD-Ef3tE2PzbU8Vac99mXtPcO5q3IdHv1QBSZ6jto6mPfTPMAM-zLx2M2ck5AFh8ncbwojdX50zsalOzYU7q3OptNioTz1qnpkMAnmyO8Mx0YjORiCmqJfRnykpz1YMRIwbxEOtKFnPQ5Lm-_imw5jmLLzR5QTBN1TpXl7bFi-Sb5N4grr" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="857" data-original-width="290" height="863" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjp-re1cuVD-Ef3tE2PzbU8Vac99mXtPcO5q3IdHv1QBSZ6jto6mPfTPMAM-zLx2M2ck5AFh8ncbwojdX50zsalOzYU7q3OptNioTz1qnpkMAnmyO8Mx0YjORiCmqJfRnykpz1YMRIwbxEOtKFnPQ5Lm-_imw5jmLLzR5QTBN1TpXl7bFi-Sb5N4grr=w291-h863" width="291" /></a></div><br /><br /><p></p>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-13905380802945824102022-07-29T23:34:00.011+02:002022-07-31T16:46:05.060+02:00Traducció al català de la cançó "Always look on the bright side of life" dels Monty Python<p> Amb l'esperit de servei que caracteritza aquest blog, oferim al món expectant la traducció catalana de la cançó <i>Always look on the bright side of life</i> inclosa en la genial <i>Vida de Brian </i>dels Monty Python, per al seu ús en tot tipus de festes, com casaments i funerals. De fet, durant uns anys la cançó va ser la més demanada als enterraments al Regne Unit! (<a href="https://reelrundown.com/movies/Monty-Python-Song-a-Hit-at-Funerals" target="_blank">https://reelrundown.com/movies/Monty-Python-Song-a-Hit-at-Funerals</a>) </p><p>Òbviament no és una traducció literal, sinó que, a part del sentit general i algun que altre joc de paraules, he intentat mantenir les rimes i el ritme perquè pugui ser cantada. Qui necessiti una traducció més semblant a l'original, però no cantable, la pot trobar a <a href="https://lletresmusica.wordpress.com/2015/03/03/mira-el-costat-brillant-de-la-vida-look-on-the-bright-side-of-life-monty-python/">https://lletresmusica.wordpress.com/2015/03/03/mira-el-costat-brillant-de-la-vida-look-on-the-bright-side-of-life-monty-python/</a></p><p>I a viure la vida sempre amb il·lusió !</p><table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 100%px;">
<tbody><tr>
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="50%">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Some
things in life are bad<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">They
can really make you mad<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Other
things just make you swear and curse<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">When
you're chewing on life's gristle<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Don't
grumble, give a whistle<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And
this'll help things turn out for the best<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the light side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">If
life seems jolly rotten<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">There's
something you've forgotten<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And
that's to laugh and smile and dance and sing<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">When
you're feeling in the dumps<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Don't
be silly chumps<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Just
purse your lips and whistle, that's the thing<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Come
on)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the right side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">For
life is quite absurd<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And
death's the final word<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">You
must always face the curtain with a bow<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Forget
about your sin<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Give
the audience a grin<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Enjoy
it, it's your last chance anyhow<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">So
always look on the bright side of death<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">A
just before you draw your terminal breath<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Life's
a piece of shit<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">When
you look at it<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Life's
a laugh and death's a joke, it's true<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">You'll
see it's all a show<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Keep
'em laughin' as you go<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Just
remember that the last laugh is on you<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">And<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the right side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(C'mon
Brian, cheer up)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the bright side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I
mean, what have you got to lose?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">You
know, you come from nothing<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">You're
going back to nothing<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">What
have you lost? Nothing<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Always
look on the right side of life<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Nothing
will come from nothing, ya know what they say<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Cheer
up ya old bugga c'mon give us a grin (Always look on the right side of life)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">There
ya are, see<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">It's
the end of the film<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Incidentally
this record's available in the foyer (Always look on the right side of life)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Some
of us got to live as well, you know<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Always
look on the right side of life)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Who
do you think pays for all this rubbish<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Always
look on the right side of life)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">They're
not gonna make their money back, you know<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I
told them, I said to him, Bernie, I said they'll never make their money back (Always
look on the right side of life)<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="50%">
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Hi
ha coses en la vida</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;">Que
són una parida</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;">Però en canvi d'altres et fan emprenyar</span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Si
la vida ja no piula<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">No
et queixis, només xiula<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">De cop i volta tot t'anirà bé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Fes
que cada dia sigui el millor<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Si
el teu món està espatllat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Una
cosa has oblidat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Que
és riure molt i ballar i cantar<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Si
et sents molt angoixat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">No
siguis encantat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Només
ajunta els morros i a xiular<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Vinga)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Fes
que cada dia sigui el millor<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">El
viure és un absurd<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I
a més és massa curt<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;">Prepara't per quan t'arribi el teló</span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Oblida
els teus pecats<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Somriu
als congregats<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Gaudeix, que és l'última funció<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu amb il·lusió també la mort<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Que
el darrer alè sigui el més fort<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">La
vida és un merder<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Quan te la mires bé<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;">La vida i la mort dues bromes són</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: small;">I tot
és un gran gag</span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Que riguin quan te'n vas <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: small;">Però és teu l'últim riure en aquest món</span></p><p class="MsoNormal">I</p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Fes
que cada dia sigui millor<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Vinga
Brian, més fort)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Realment
què tens a perdre?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Saps
bé que vens del no res<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">I
tornes al no res<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Què
has perdut? No res<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Viu
la vida sempre amb il·lusió<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">No
res ve de no res, això és el que diuen<span style="color: white;">.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;">Vinga
va, nen, dedica'ns un somriure (Viu la vida sempre amb il·lusió)</span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Aquí
ho tens, mira<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">És
el final de la pel·lícula<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">El
disc està disponible al vestíbul (Viu la vida sempre amb il·lusió)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Hem
de viure d'això, ja ho saps<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Viu
la vida sempre amb il·lusió)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Qui
creus que paga aquesta pallassada<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">(Viu
la vida sempre amb il·lusió)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: x-small;">Mai
no recuperaran els diners, ja ho saps<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif""><span style="font-size: x-small;">Els
ho vaig dir, i li vaig dir, Bernie, que mai no recuperarien els diners (Viu
la vida sempre amb il·lusió)</span><o:p style="font-size: 9pt;"></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><br />
<div><br /></div><div>Per cert, el Polònia va fer servir la cançó el 2012, amb la lletra adaptada al moment polític <a href="https://youtu.be/uS7eXdRxLGw " target="_blank">https://youtu.be/uS7eXdRxLGw </a></div><div>(Canten des de la creu Artur Mas, Oriol Pujol, Andreu Mas-Colell i el Duran, després de les eleccions de 2012 en què CiU va passar de 62 a 50 escons)</div><div><br /></div><div><span style="font-size: x-small;">(OP) És cert que si ara ho penses</span></div><div><span style="font-size: x-small;">et sembla tot fatal </span></div><div><span style="font-size: x-small;">i potser enyores el pacte fiscal.</span></div><div><span style="font-size: x-small;">Però no tot és terrible</span></div><div><span style="font-size: x-small;">hi ha coses que van bé</span></div><div><span style="font-size: x-small;">i encara estem millor que el PSC.</span></div><div><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-small;">Mira la part bona del resultat.</span></div><div><span style="font-size: x-small;">(AM) Què coi té bo que haguem punxat? </span></div><div><span style="font-size: x-small;">(AMC) Artur no et desesperis,</span></div><div><span style="font-size: x-small;">continuem manant</span></div><div><span style="font-size: x-small;">i això que no vam fer callar en Duran.</span></div><div><span style="font-size: x-small;">(OP) Si ens "camelem" esquerra</span></div><div><span style="font-size: x-small;">ens pot donar suport (D: això mai!)</span></div><div><span style="font-size: x-small;">perquè en Junqueras no és com en Carod</span></div><div><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-small;">(Tots): Mira la part bona del resultat</span></div><div><span style="font-size: x-small;">Seguirem manant, això està cantat.</span></div><div><span style="font-size: x-small;">Mira la part... (Aquí AM atura la cançó i baixa de la creu)</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-31353175885895802382022-02-21T22:56:00.003+01:002022-02-21T22:56:57.577+01:00La misteriosa espanyolitat de les pintures del Paranimf de la Universitat de BarcelonaCom a curiositat, us heu adonat que les pintures del Paranimf de la Universitat de Barcelona contenen un relat espanyolíssim de la història de la cultura? Anem-ho a veure:<br />1) L’Espanya visigoda: el Concili de Toledo del 633 presidit per sant Isidor de Sevilla; <br />2) L’Espanya àrab: la Còrdova d’Abd-al-Rahman III el Gran; <br />3) L’Espanya de la Reconquesta a Castella: el saber en temps d’Alfons el Savi;<br />4) L’Espanya de la Reconquesta a Aragó: els consellers de Barcelona demanant autorització a Alfons el Magnànim per crear la Universitat de Barcelona<br />5) L’Espanya del Renaixement: la Bíblia Políglota d'Alcalà de Henares, sota la direcció del cardenal Cisneros<br />6) Espanya als albors del temps modern: els estudis creats per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona<br /><br />Que espanyols els barcelonins del s.XIX! Doncs sí i no, perquè aquesta no era la proposta inicial. De fet, en el llibre d'actes de 1867 de la Universitat consta tot un altre programa, totalment català:<br />1) La unió de les universitats de Barcelona i Lleida davant Benet XIII i Martí l'Humà<br />2) La fundació dels estudis de la Llotja<br />3) La proclamació dels Usatges<br />4) La formació de la primera carta geogràfica<br />5) El consistori del Gay Saber presidit pel marquès de Villena<br />6) Arnau de Vilanova.<br /><br />I com es va passar d'uns temes als altres? Ben bé no se sap, però podem suposar que les pintures de la Universitat de Barcelona eren tan importants que la decisió no la podia prendre la pròpia institució i s'havia de decidir uns 500 km cap al sud-oest.<br /><br /><div><span style="font-size: x-small;">Més informacíó: </span><br /><a href="https://www.ub.edu/museuvirtualub/ub/conjuntparanimf.pdf">https://www.ub.edu/museuvirtualub/ub/conjuntparanimf.pdf</a><br /><a href="https://raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/128463">https://raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/128463</a><br /><a href="http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/coneix-l-edifici-sala-x-sala/planta-primera/paranimf#bwg11/202">http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/coneix-l-edifici-sala-x-sala/planta-primera/paranimf#bwg11/202<br /></a><br /> </div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-81520899642090796122021-08-24T14:32:00.106+02:002021-08-24T16:33:52.234+02:00Catalunya, país universitari (de segona)Des del 2003 a Shanghai elaboren un rànking de les 1.000 millors universitats del món, i el fan públic per a universal orgull o vergonya. Analitzen fins a 2.000 universitats i les puntuen i ordenen, basant-se en indicadors objectius, com alumnes que han rebut premis Nobel o articles publicats en revistes prestigioses. Podeu consultar tota la informació a <a href="https://www.shanghairanking.com/">https://www.shanghairanking.com/</a> <br /><br />Al maig de 2021 han publicat el rànking de 2021, que encapçalen les que podríem esperar: Harvard, Stanford, Cambridge, MIT, Berkeley, Princeton, Oxford.... De fet, les 10 primeres són dels United States o del United Kingdom (a veure si serà veritat allò de "mejor United"...)<br /><br /><div class="separator" style="clear: both;">Anant a visions més generals, podem veure que en el resum per països de les primeres 100 universitats no n'hi ha cap de catalana. Ningú diu que la UB o la UAB hagin de ser la millor universitat del món, però és trist que no hi hagi cap centre del país entre les 100 primeres quan països com Bèlgica o Dinamarca en tenen 2 cadascun.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMh9Ln7WPb4ZP3BPso7y8QE8TIj1msKbRgDK6JmXN2qlsRaZqOC26AUGjzN-F0uGPeebDLbJMQqHnJonukJmu3wKzdh3M4HN7C19gjt81j5_QFo5XHwMfv4yXWsPqHWyiRw_Jn-1MjqCY/s381/top100.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="193" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMh9Ln7WPb4ZP3BPso7y8QE8TIj1msKbRgDK6JmXN2qlsRaZqOC26AUGjzN-F0uGPeebDLbJMQqHnJonukJmu3wKzdh3M4HN7C19gjt81j5_QFo5XHwMfv4yXWsPqHWyiRw_Jn-1MjqCY/s320/top100.png" width="162" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both;">Sí que trobem totes les 7 universitats públiques catalanes dins del rànking de les 1.000 millors universitats del món, amb la Universitat de Barcelona com la millor qualificada dins del rang 151-200, on ja no es detalla el lloc concret. La resta d'universitats van apareixent en rangs següents, des de la UAB en el 201-300 fins a la Universitat de Girona en el 801-900, formant un paisatge global més aviat justet. </div><div class="separator" style="clear: both;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNbSUNrDW27v9pPr-BztYCKoKk-tWAtJG3XJis2nVjezL6sAkYw0VuWrkjTGoZyxUHOv3Jg2elcJGDJYZrQla_OS_EUXBggKtOO0WNjSjo4Ma-ZUyUTGVOe0PWIIHnTDzQSjg5dpjTzew/s295/catalanes.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="161" data-original-width="295" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNbSUNrDW27v9pPr-BztYCKoKk-tWAtJG3XJis2nVjezL6sAkYw0VuWrkjTGoZyxUHOv3Jg2elcJGDJYZrQla_OS_EUXBggKtOO0WNjSjo4Ma-ZUyUTGVOe0PWIIHnTDzQSjg5dpjTzew/s0/catalanes.png" width="295" /></a></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">A comentar que no hi ha cap universitat privada catalana en la classificació, quan en altres països sí que s'inclouen universitats privades com Harvard o Stanford. Potser no surten per què no arriben als mínims de l'estudi de Shanghai...</div><div class="separator" style="clear: both;"><br />En tot cas, per alegrar-nos una mica, en l'estudi de Shanghai també es detallen puntuacions i categories a nivell de temes acadèmics, i 4 de les nostres universitats aconsegueixen situar-se dins les 50 primeres posicions en temes concrets, on destaca el 7è lloc de la UAB en veterinària. Felicitats als nostre manescals!</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaAuydWyYGCOw3LqPEEWIZfcRmsoxNjrQlvtXnTsXA51IOi_Rzy4EARz0wwlLiC7eI0ZUClcwuI4H7Goeo0XXGIW6hQHhTsCUVo7zLFxVAWgZ_63fgRJ7MH3allfRYJot2LjeNdmSB0aU/s552/cata2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="142" data-original-width="552" height="114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaAuydWyYGCOw3LqPEEWIZfcRmsoxNjrQlvtXnTsXA51IOi_Rzy4EARz0wwlLiC7eI0ZUClcwuI4H7Goeo0XXGIW6hQHhTsCUVo7zLFxVAWgZ_63fgRJ7MH3allfRYJot2LjeNdmSB0aU/w445-h114/cata2.png" width="445" /></a></div><br />En resum, resulta que la nostra estimada Catalunya, <i>motor d'Europa</i> i punta de llança de la tècnica, la investigació i el bla-bla-bla, és un país de segona categoria, universitàriament parlant. Podria ser pitjor i que fóssim de tercera o quarta divisió... però sincerament com a país hauríem de ser molt més ambiciosos.<br /><br /><br />**<div><span style="font-size: x-small;">Per si a algú li interessa, passo la llista extreta del web de Shanghai. A tenir en compte que a partir del 100, les universitats estan ordenades alfabèticament pel seu nom anglès dins cada rang, i que he estat jo el que ha esmenat el incorrecte "Spain" de les universitats del país. Òbviament, tots els drets de la informació són dels shanghainesos i les shanghaineses que s'ho han treballat.</span></div><div><br /><div>1;Harvard University;United States</div><div>2;Stanford University;United States</div><div>3;University of Cambridge;United Kingdom</div><div>4;Massachusetts Institute of Technology (MIT);United States</div><div>5;University of California, Berkeley;United States</div><div>6;Princeton University;United States</div><div>7;University of Oxford;United Kingdom</div><div>8;Columbia University;United States</div><div>9;California Institute of Technology;United States</div><div>10;University of Chicago;United States</div><div>11;Yale University;United States</div><div>12;Cornell University;United States</div><div>13;Paris-Saclay University;France</div><div>14;University of California, Los Angeles;United States</div><div>15;University of Pennsylvania;United States</div><div>16;Johns Hopkins University;United States</div><div>17;University College London;United Kingdom</div><div>18;University of California, San Diego;United States</div><div>19;University of Washington;United States</div><div>20;University of California, San Francisco;United States</div><div>21;ETH Zurich;Switzerland</div><div>22;University of Toronto;Canada</div><div>23;Washington University in St. Louis;United States</div><div>24;The University of Tokyo;Japan</div><div>25;Imperial College London;United Kingdom</div><div>26;University of Michigan - Ann Arbor;United States</div><div>27;New York University;United States</div><div>28;Tsinghua University;China</div><div>29;University of North Carolina at Chapel Hill;United States</div><div>30;University of Copenhagen;Denmark</div><div>31;University of Wisconsin - Madison;United States</div><div>32;Duke University;United States</div><div>33;The University of Melbourne;Australia</div><div>34;Northwestern University;United States</div><div>35;Sorbonne University;France</div><div>35;The University of Manchester;United Kingdom</div><div>37;Kyoto University;Japan</div><div>38;PSL University;France</div><div>38;The University of Edinburgh;United Kingdom</div><div>40;University of Minnesota, Twin Cities;United States</div><div>41;The University of Texas at Austin;United States</div><div>42;Karolinska Institute;Sweden</div><div>42;Rockefeller University;United States</div><div>42;University of British Columbia;Canada</div><div>45;Peking University;China</div><div>46;University of Colorado at Boulder;United States</div><div>47;King's College London;United Kingdom</div><div>48;The University of Texas Southwestern Medical C;United States</div><div>48;University of Munich;Germany</div><div>50;Utrecht University;Netherlands</div><div>51;The University of Queensland;Australia</div><div>52;Technical University of Munich;Germany</div><div>52;Zhejiang University;China</div><div>54;University of Zurich;Switzerland</div><div>55;University of Illinois at Urbana-Champaign;United States</div><div>56;University of Maryland, College Park;United States</div><div>57;Heidelberg University;Germany</div><div>57;University of California, Santa Barbara;United States</div><div>59;Shanghai Jiao Tong University;China</div><div>60;University of Geneva;Switzerland</div><div>61;University of Oslo;Norway</div><div>61;University of Southern California;United States</div><div>63;University of Science and Technology of China;China</div><div>64;University of Groningen;Netherlands</div><div>65;The University of New South Wales;Australia</div><div>65;Vanderbilt University;United States</div><div>67;McGill University;Canada</div><div>67;The University of Texas M. D. Anderson Cancer;United States</div><div>69;University of Sydney;Australia</div><div>70;University of California, Irvine;United States</div><div>71;Aarhus University;Denmark</div><div>71;Ghent University;Belgium</div><div>73;University of Paris;France</div><div>74;Stockholm University;Sweden</div><div>75;National University of Singapore;Singapore</div><div>76;The Australian National University;Australia</div><div>77;Fudan University;China</div><div>78;University of Bristol;United Kingdom</div><div>78;Uppsala University;Sweden</div><div>80;Monash University;Australia</div><div>81;Nanyang Technological University;Singapore</div><div>82;University of Helsinki;Finland</div><div>83;Leiden University;Netherlands</div><div>84;Nagoya University;Japan</div><div>84;University of Bonn;Germany</div><div>86;Purdue University - West Lafayette;United States</div><div>87;KU Leuven;Belgium</div><div>87;University of Basel;Switzerland</div><div>89;Sun Yat-sen University;China</div><div>90;The Hebrew University of Jerusalem;Israel</div><div>91;Swiss Federal Institute of Technology Lausanne;Switzerland</div><div>92;McMaster University;Canada</div><div>92;Weizmann Institute of Science;Israel</div><div>94;Technion-Israel Institute of Technology;Israel</div><div>95;Boston University;United States</div><div>96;The University of Western Australia;Australia</div><div>97;Carnegie Mellon University;United States</div><div>97;Moscow State University;Russia</div><div>97;University of Florida;United States</div><div>100;University of California, Davis ;United States</div><div>101-150;Aix Marseille University;France</div><div>101-150;Arizona State University;United States</div><div>101-150;Brown University;United States</div><div>101-150;Case Western Reserve University;United States</div><div>101-150;Emory University;United States</div><div>101-150;Erasmus University Rotterdam;Netherlands</div><div>101-150;Georgia Institute of Technology;United States</div><div>101-150;Huazhong University of Science and Technology;China</div><div>101-150;Icahn School of Medicine at Mount Sinai;United States</div><div>101-150;Indiana University Bloomington;United States</div><div>101-150;King Abdulaziz University;Saudi Arabia</div><div>101-150;King Saud University;Saudi Arabia</div><div>101-150;Mayo Clinic Alix School of Medicine;United States</div><div>101-150;Michigan State University;United States</div><div>101-150;Nanjing University;China</div><div>101-150;Norwegian University of Science and Technology;Norway</div><div>101-150;Pennsylvania State University - University Park;United States</div><div>101-150;Radboud University Nijmegen;Netherlands</div><div>101-150;Rice University;United States</div><div>101-150;Rutgers, The State University of New Jersey - N;United States</div><div>101-150;Seoul National University;South Korea</div><div>101-150;The Chinese University of Hong Kong;China-Hong Kong</div><div>101-150;The Ohio State University - Columbus;United States</div><div>101-150;The University of Adelaide;Australia</div><div>101-150;The University of Hong Kong;China-Hong Kong</div><div>101-150;The University of Sheffield;United Kingdom</div><div>101-150;Tokyo Institute of Technology;Japan</div><div>101-150;Université Grenoble Alpes;France</div><div>101-150;Université libre de Bruxelles (ULB);Belgium</div><div>101-150;University of Alberta;Canada</div><div>101-150;University of Amsterdam;Netherlands</div><div>101-150;University of Arizona;United States</div><div>101-150;University of Bern;Switzerland</div><div>101-150;University of Birmingham;United Kingdom</div><div>101-150;University of Freiburg;Germany</div><div>101-150;University of Goettingen;Germany</div><div>101-150;University of Gothenburg;Sweden</div><div>101-150;University of Lausanne;Switzerland</div><div>101-150;University of Leeds;United Kingdom</div><div>101-150;University of Liverpool;United Kingdom</div><div>101-150;University of Montreal;Canada</div><div>101-150;University of Nottingham;United Kingdom</div><div>101-150;University of Pittsburgh;United States</div><div>101-150;University of Sao Paulo;Brazil</div><div>101-150;University of Strasbourg;France</div><div>101-150;University of Utah;United States</div><div>101-150;University of Warwick;United Kingdom</div><div>101-150;Vrije Universiteit Amsterdam;Netherlands</div><div>101-150;Wageningen University & Research;Netherlands</div><div>101-150;Xi'an Jiaotong University;China</div><div>151-200;Baylor College of Medicine;United States</div><div>151-200;Beijing Institute of Technology;China</div><div>151-200;Cardiff University;United Kingdom</div><div>151-200;Catholic University of Louvain;Belgium</div><div>151-200;Central South University;China</div><div>151-200;City University of Hong Kong;China-Hong Kong</div><div>151-200;Delft University of Technology;Netherlands</div><div>151-200;Goethe University Frankfurt;Germany</div><div>151-200;Harbin Institute of Technology;China</div><div>151-200;Hokkaido University;Japan</div><div>151-200;Jilin University;China</div><div>151-200;London School of Economics and Political Science;United Kingdom</div><div>151-200;Lund University;Sweden</div><div>151-200;Northwestern Polytechnical University;China</div><div>151-200;Osaka University;Japan</div><div>151-200;Sapienza University of Rome;Italy</div><div>151-200;Shandong University;China</div><div>151-200;Sichuan University;China</div><div>151-200;Soochow University (China);China</div><div>151-200;South China University of Technology;China</div><div>151-200;Southeast University;China</div><div>151-200;Technical University of Denmark;Denmark</div><div>151-200;Tel Aviv University;Israel</div><div>151-200;Texas A&M University;United States</div><div>151-200;The Hong Kong Polytechnic University;China-Hong Kong</div><div>151-200;The University of Calgary;Canada</div><div>151-200;The University of Glasgow;United Kingdom</div><div>151-200;Tianjin University;China</div><div>151-200;Tohoku University;Japan</div><div>151-200;Tongji University;China</div><div>151-200;Trinity College Dublin;Ireland</div><div>151-200;Tufts University;United States</div><div>151-200;University of Barcelona;Catalunya</div><div>151-200;University of California, Santa Cruz;United States</div><div>151-200;University of Cologne;Germany</div><div>151-200;University of Electronic Science and Technology;China</div><div>151-200;University of Exeter;United Kingdom</div><div>151-200;University of Milan;Italy</div><div>151-200;University of Montpellier;France</div><div>151-200;University of Muenster;Germany</div><div>151-200;University of Padua;Italy</div><div>151-200;University of Pisa;Italy</div><div>151-200;University of Rochester;United States</div><div>151-200;University of Southampton;United Kingdom</div><div>151-200;University of Sussex;United Kingdom</div><div>151-200;University of Tuebingen;Germany</div><div>151-200;University of Vienna;Austria</div><div>151-200;University of Virginia;United States</div><div>151-200;University of Waterloo;Canada</div><div>151-200;Wuhan University;China</div><div>201-300;Autonomous University of Barcelona;Catalunya</div><div>201-300;Beihang University;China</div><div>201-300;Beijing Normal University;China</div><div>201-300;Charles University in Prague;Czech Republic</div><div>201-300;China Agricultural University;China</div><div>201-300;China Medical University (Taichung);China-Taiwan</div><div>201-300;Chongqing University;China</div><div>201-300;Claude Bernard University Lyon 1;France</div><div>201-300;Colorado State University;United States</div><div>201-300;Complutense University of Madrid;Spain</div><div>201-300;Curtin University;Australia</div><div>201-300;Dalhousie University;Canada</div><div>201-300;Deakin University;Australia</div><div>201-300;Florida State University;United States</div><div>201-300;George Mason University;United States</div><div>201-300;Georgetown University;United States</div><div>201-300;Griffith University;Australia</div><div>201-300;Hanyang University;South Korea</div><div>201-300;Hunan University;China</div><div>201-300;James Cook University;Australia</div><div>201-300;Karlsruhe Institute of Technology (KIT);Germany</div><div>201-300;King Abdullah University of Science and Technol;Saudi Arabia</div><div>201-300;Korea Advanced Institute of Science and Techno;South Korea</div><div>201-300;Korea University;South Korea</div><div>201-300;KTH Royal Institute of Technology;Sweden</div><div>201-300;Kyushu University;Japan</div><div>201-300;London School of Hygiene & Tropical Medicine;United Kingdom</div><div>201-300;Maastricht University;Netherlands</div><div>201-300;Macquarie University;Australia</div><div>201-300;Medical University of Vienna;Austria</div><div>201-300;Nankai University;China</div><div>201-300;National Autonomous University of Mexico;Mexico</div><div>201-300;National Taiwan University;China-Taiwan</div><div>201-300;Newcastle University;United Kingdom</div><div>201-300;North Carolina State University - Raleigh;United States</div><div>201-300;Northeastern University (Boston);United States</div><div>201-300;Oregon Health and Science University;United States</div><div>201-300;Oregon State University;United States</div><div>201-300;Peking Union Medical College;China</div><div>201-300;Polytechnic University of Milan;Italy</div><div>201-300;Queen Mary University of London;United Kingdom</div><div>201-300;Queen's University;Canada</div><div>201-300;Queensland University of Technology;Australia</div><div>201-300;RWTH Aachen University;Germany</div><div>201-300;Shanghai University;China</div><div>201-300;Shenzhen University;China</div><div>201-300;Sungkyunkwan University;South Korea</div><div>201-300;Swedish University of Agricultural Sciences;Sweden</div><div>201-300;Swinburne University of Technology;Australia</div><div>201-300;Technical University of Berlin;Germany</div><div>201-300;The Hong Kong University of Science and Techn;China-Hong Kong</div><div>201-300;The University of Auckland;New Zealand</div><div>201-300;The University of Georgia;United States</div><div>201-300;TU Dresden;Germany</div><div>201-300;University of Aberdeen;United Kingdom</div><div>201-300;University of Antwerp;Belgium</div><div>201-300;University of Bologna;Italy</div><div>201-300;University of Bordeaux;France</div><div>201-300;University of Buenos Aires;Argentina</div><div>201-300;University of California, Riverside;United States</div><div>201-300;University of Cape Town;South Africa</div><div>201-300;University of Cincinnati;United States</div><div>201-300;University of Colorado at Denver;United States</div><div>201-300;University of Connecticut;United States</div><div>201-300;University of Delaware;United States</div><div>201-300;University of East Anglia;United Kingdom</div><div>201-300;University of Erlangen-Nuremberg;Germany</div><div>201-300;University of Florence;Italy</div><div>201-300;University of Granada;Spain</div><div>201-300;University of Hamburg;Germany</div><div>201-300;University of Houston;United States</div><div>201-300;University of Illinois at Chicago;United States</div><div>201-300;University of Innsbruck;Austria</div><div>201-300;University of Iowa;United States</div><div>201-300;University of Kansas;United States</div><div>201-300;University of Kiel;Germany</div><div>201-300;University of Leipzig;Germany</div><div>201-300;University of Lisbon;Portugal</div><div>201-300;University of Lorraine;France</div><div>201-300;University of Mainz;Germany</div><div>201-300;University of Massachusetts Amherst;United States</div><div>201-300;University of Massachusetts Medical School - W;United States</div><div>201-300;University of Miami;United States</div><div>201-300;University of Missouri - Columbia;United States</div><div>201-300;University of Nebraska - Lincoln;United States</div><div>201-300;University of Ottawa;Canada</div><div>201-300;University of Science and Technology Beijing;China</div><div>201-300;University of South Florida;United States</div><div>201-300;University of Technology Sydney;Australia</div><div>201-300;University of Tennessee - Knoxville;United States</div><div>201-300;University of Tsukuba;Japan</div><div>201-300;University of Turin;Italy</div><div>201-300;University of Wollongong;Australia</div><div>201-300;University of Wuerzburg;Germany</div><div>201-300;Virginia Commonwealth University;United States</div><div>201-300;Virginia Polytechnic Institute and State University;United States</div><div>201-300;Vrije Universiteit Brussel (VUB);Belgium</div><div>201-300;Western University;Canada</div><div>201-300;Xiamen University;China</div><div>201-300;Yonsei University;South Korea</div><div>301-400;Aalborg University;Denmark</div><div>301-400;Aalto University;Finland</div><div>301-400;Albert Einstein College of Medicine;United States</div><div>301-400;Autonomous University of Madrid;Spain</div><div>301-400;Beijing University of Chemical Technology;China</div><div>301-400;Brandeis University;United States</div><div>301-400;Capital Medical University;China</div><div>301-400;China University of Geosciences (Wuhan);China</div><div>301-400;Dalian University of Technology;China</div><div>301-400;Dartmouth College;United States</div><div>301-400;Drexel University;United States</div><div>301-400;Durham University;United Kingdom</div><div>301-400;East China Normal University;China</div><div>301-400;East China University of Science and Technology;China</div><div>301-400;Ecole Normale Superieure - Lyon;France</div><div>301-400;Eindhoven University of Technology;Netherlands</div><div>301-400;Federal University of Rio Grande do Sul;Brazil</div><div>301-400;Fuzhou University;China</div><div>301-400;Guangdong University of Technology;China</div><div>301-400;Heinrich Heine University Duesseldorf;Germany</div><div>301-400;Huazhong Agricultural University;China</div><div>301-400;Indiana University-Purdue University at Indianap;United States</div><div>301-400;Institut Polytechnique de Paris;France</div><div>301-400;Iowa State University;United States</div><div>301-400;Jiangsu University;China</div><div>301-400;Keio University;Japan</div><div>301-400;Kyungpook National University;South Korea</div><div>301-400;La Trobe University;Australia</div><div>301-400;Lancaster University;United Kingdom</div><div>301-400;Lanzhou University;China</div><div>301-400;Laval University;Canada</div><div>301-400;Linkoping University;Sweden</div><div>301-400;Medical University of South Carolina;United States</div><div>301-400;Nanchang University;China</div><div>301-400;Nanjing Agricultural University;China</div><div>301-400;Nanjing Medical University;China</div><div>301-400;NanJing Tech University;China</div><div>301-400;Nanjing University of Aeronautics and Astronauti;China</div><div>301-400;Nanjing University of Science and Technology;China</div><div>301-400;National and Kapodistrian University of Athens;Greece</div><div>301-400;Northeastern University (Shenyang);China</div><div>301-400;Ocean University of China;China</div><div>301-400;Paul Sabatier University (Toulouse 3);France</div><div>301-400;Polytechnic University of Valencia;Spain</div><div>301-400;RMIT University;Australia</div><div>301-400;Saint Petersburg State University;Russia</div><div>301-400;Simon Fraser University;Canada</div><div>301-400;Southern University of Science and Technology;China</div><div>301-400;Stony Brook University;United States</div><div>301-400;The George Washington University;United States</div><div>301-400;The University of Dundee;United Kingdom</div><div>301-400;The University of Newcastle, Australia;Australia</div><div>301-400;The University of Reading;United Kingdom</div><div>301-400;The University of Texas at Dallas;United States</div><div>301-400;The University of Texas Health Science Center a;United States</div><div>301-400;Ulsan National Institute of Science and Technolo;South Korea</div><div>301-400;UNESP;Brazil</div><div>301-400;University at Buffalo, the State University of New;United States</div><div>301-400;University College Cork;Ireland</div><div>301-400;University College Dublin;Ireland</div><div>301-400;University of Alabama at Birmingham;United States</div><div>301-400;University of Bath;United Kingdom</div><div>301-400;University of Bergen;Norway</div><div>301-400;University of Campinas;Brazil</div><div>301-400;University of Central Florida;United States</div><div>301-400;University of Duisburg-Essen;Germany</div><div>301-400;University of Hawaii at Manoa;United States</div><div>301-400;University of Kentucky;United States</div><div>301-400;University of Leicester;United Kingdom</div><div>301-400;University of Liege;Belgium</div><div>301-400;University of Malaya;Malaysia</div><div>301-400;University of Manitoba;Canada</div><div>301-400;University of Maryland, Baltimore;United States</div><div>301-400;University of Milano-Bicocca;Italy</div><div>301-400;University of Naples Federico II;Italy</div><div>301-400;University of Notre Dame;United States</div><div>301-400;University of Oregon;United States</div><div>301-400;University of Otago;New Zealand</div><div>301-400;University of Porto;Portugal</div><div>301-400;University of Saskatchewan;Canada</div><div>301-400;University of South Carolina - Columbia;United States</div><div>301-400;University of Southern Denmark;Denmark</div><div>301-400;University of St Andrews;United Kingdom</div><div>301-400;University of Stuttgart;Germany</div><div>301-400;University of Surrey;United Kingdom</div><div>301-400;University of Tasmania;Australia</div><div>301-400;University of Tehran;Iran</div><div>301-400;University of the Basque Country;Spain</div><div>301-400;University of the Witwatersrand;South Africa</div><div>301-400;University of Toulouse 1;France</div><div>301-400;University of Turku;Finland</div><div>301-400;University of Ulm;Germany</div><div>301-400;University of Valencia;Spain</div><div>301-400;University of Victoria;Canada</div><div>301-400;Vienna University of Technology;Austria</div><div>301-400;Washington State University;United States</div><div>301-400;Western Sydney University;Australia</div><div>301-400;Wuhan University of Technology;China</div><div>301-400;York University;Canada</div><div>301-400;Zhengzhou University;China</div><div>401-500;Bar-Ilan University;Israel</div><div>401-500;Beijing Jiaotong University;China</div><div>401-500;Beijing University of Technology;China</div><div>401-500;Ben-Gurion University of the Negev;Israel</div><div>401-500;Boston College;United States</div><div>401-500;Brigham Young University;United States</div><div>401-500;Cairo University;Egypt</div><div>401-500;Carleton University;Canada</div><div>401-500;Catholic University of the Sacred Heart;Italy</div><div>401-500;Chalmers University of Technology;Sweden</div><div>401-500;Chang Gung University;China-Taiwan</div><div>401-500;China University of Geosciences (Beijing);China</div><div>401-500;China University of Mining and Technology (Xuz;China</div><div>401-500;China University of Petroleum (Huadong);China</div><div>401-500;COMSATS University Islamabad;Pakistan</div><div>401-500;CUNY Graduate School and University Center;United States</div><div>401-500;Federal University of Minas Gerais;Brazil</div><div>401-500;Federal University of Rio de Janeiro;Brazil</div><div>401-500;Flinders University;Australia</div><div>401-500;Florida International University;United States</div><div>401-500;Indian Institute of Science;India</div><div>401-500;Istanbul University;Turkey</div><div>401-500;Jagiellonian University;Poland</div><div>401-500;Jinan University;China</div><div>401-500;Kansas State University;United States</div><div>401-500;King Fahd University of Petroleum & Minerals;Saudi Arabia</div><div>401-500;Kobe University;Japan</div><div>401-500;Kyung Hee University;South Korea</div><div>401-500;Mahidol University;Thailand</div><div>401-500;Medical University of Innsbruck;Austria</div><div>401-500;Nanjing Normal University;China</div><div>401-500;Nanjing University of Information Science & Tec;China</div><div>401-500;National Cheng Kung University;China-Taiwan</div><div>401-500;National Tsing Hua University;China-Taiwan</div><div>401-500;National University of Ireland, Galway;Ireland</div><div>401-500;National Yang Ming Chiao Tung University;China-Taiwan</div><div>401-500;Northern Arizona University;United States</div><div>401-500;Okayama University;Japan</div><div>401-500;Pohang University of Science and Technology;South Korea</div><div>401-500;Pompeu Fabra University;Catalunya</div><div>401-500;Pusan National University;South Korea</div><div>401-500;Qingdao University;China</div><div>401-500;Queen's University Belfast;United Kingdom</div><div>401-500;Rensselaer Polytechnic Institute;United States</div><div>401-500;Saint Louis University;United States</div><div>401-500;Scuola Normale Superiore - Pisa;Italy</div><div>401-500;Shandong University of Science and Technology;China</div><div>401-500;ShanghaiTech University;China</div><div>401-500;South China Agricultural University;China</div><div>401-500;Southern Medical University;China</div><div>401-500;Stellenbosch University;South Africa</div><div>401-500;Stockholm School of Economics;Sweden</div><div>401-500;Swansea University;United Kingdom</div><div>401-500;The City College of New York;United States</div><div>401-500;The University of New Mexico - Albuquerque;United States</div><div>401-500;The University of Texas Health Science Center a;United States</div><div>401-500;Umea University;Sweden</div><div>401-500;University of Bari;Italy</div><div>401-500;University of Bochum;Germany</div><div>401-500;University of California, Merced;United States</div><div>401-500;University of Canterbury;New Zealand</div><div>401-500;University of Catania;Italy</div><div>401-500;University of Chile;Chile</div><div>401-500;University of Côte d'Azur;France</div><div>401-500;University of Essex;United Kingdom</div><div>401-500;University of Genoa;Italy</div><div>401-500;University of Graz;Austria</div><div>401-500;University of Guelph;Canada</div><div>401-500;University of Jena;Germany</div><div>401-500;University of Lille;France</div><div>401-500;University of Macau;China-Macau</div><div>401-500;University of Maine;United States</div><div>401-500;University of Marburg;Germany</div><div>401-500;University of Minho;Portugal</div><div>401-500;University of Natural Resources and Life Science;Austria</div><div>401-500;University of North Texas;United States</div><div>401-500;University of Oulu;Finland</div><div>401-500;University of Pavia;Italy</div><div>401-500;University of Perugia;Italy</div><div>401-500;University of Potsdam;Germany</div><div>401-500;University of Pretoria;South Africa</div><div>401-500;University of Salamanca;Spain</div><div>401-500;University of Santiago Compostela;Spain</div><div>401-500;University of Seville;Spain</div><div>401-500;University of South Australia;Australia</div><div>401-500;University of Strathclyde;United Kingdom</div><div>401-500;University of Tartu;Estonia</div><div>401-500;University of Trento;Italy</div><div>401-500;University of Twente;Netherlands</div><div>401-500;University of Vermont;United States</div><div>401-500;University of Warsaw;Poland</div><div>401-500;University of York;United Kingdom</div><div>401-500;Utah State University;United States</div><div>401-500;Victoria University of Wellington;New Zealand</div><div>401-500;Vita-Salute San Raffaele University;Italy</div><div>401-500;Wake Forest University;United States</div><div>401-500;Wayne State University;United States</div><div>401-500;West Virginia University;United States</div><div>401-500;Xidian University;China</div><div>401-500;Yangzhou University;China</div><div>501-600;Aristotle University of Thessaloniki;Greece</div><div>501-600;Auburn University;United States</div><div>501-600;Australian Catholic University;Australia</div><div>501-600;Binghamton University;United States</div><div>501-600;Brunel University;United Kingdom</div><div>501-600;Central China Normal University;China</div><div>501-600;China Medical University (Shenyang);China</div><div>501-600;Chonnam National University;South Korea</div><div>501-600;Concordia University;Canada</div><div>501-600;Edith Cowan University;Australia</div><div>501-600;Ewha Womans University;South Korea</div><div>501-600;Georgia State University;United States</div><div>501-600;Guangzhou University;China</div><div>501-600;Hannover Medical School;Germany</div><div>501-600;Harbin Engineering University;China</div><div>501-600;Hasselt University;Belgium</div><div>501-600;Hefei University of Technology;China</div><div>501-600;Hiroshima University;Japan</div><div>501-600;Hohai University;China</div><div>501-600;Humanitas University;Italy</div><div>501-600;Jiangnan University;China</div><div>501-600;Kent State University;United States</div><div>501-600;Loughborough University;United Kingdom</div><div>501-600;Louisiana State University - Baton Rouge;United States</div><div>501-600;Marche Polytechnic University;Italy</div><div>501-600;Medical College of Wisconsin;United States</div><div>501-600;Mississippi State University;United States</div><div>501-600;Moscow Institute of Physics and Technology;Russia</div><div>501-600;Murdoch University;Australia</div><div>501-600;National Polytechnic Institute;Mexico</div><div>501-600;National University of Malaysia;Malaysia</div><div>501-600;Northwest A&F University;China</div><div>501-600;Ohio University;United States</div><div>501-600;Polytechnic University of Madrid;Spain</div><div>501-600;Polytechnic University of Turin;Italy</div><div>501-600;Pontifical Catholic University of Chile;Chile</div><div>501-600;Rush University;United States</div><div>501-600;San Diego State University;United States</div><div>501-600;Sejong University;South Korea</div><div>501-600;Shaanxi Normal University;China</div><div>501-600;Sharif University of Technology;Iran</div><div>501-600;South China Normal University;China</div><div>501-600;Southwest Jiaotong University;China</div><div>501-600;Southwest University;China</div><div>501-600;Taiyuan University of Technology;China</div><div>501-600;Tarbiat Modares University;Iran</div><div>501-600;Technical University Darmstadt;Germany</div><div>501-600;Tehran University of Medical Sciences;Iran</div><div>501-600;Temple University;United States</div><div>501-600;Texas Tech University;United States</div><div>501-600;The University of Alabama - Tuscaloosa;United States</div><div>501-600;The University of Texas at San Antonio;United States</div><div>501-600;The University of Texas Medical Branch at Galve;United States</div><div>501-600;Thomas Jefferson University;United States</div><div>501-600;Tokyo University of Science;Japan</div><div>501-600;Università Della Svizzera Italiana;Switzerland</div><div>501-600;University at Albany (State University of New Yor;United States</div><div>501-600;University of Alaska - Fairbanks;United States</div><div>501-600;University of Belgrade;Serbia</div><div>501-600;University of Brasília;Brazil</div><div>501-600;University of Bremen;Germany</div><div>501-600;University of Burgundy;France</div><div>501-600;University of Clermont Auvergne;France</div><div>501-600;University of Coimbra;Portugal</div><div>501-600;University of Ferrara;Italy</div><div>501-600;University of Fribourg;Switzerland</div><div>501-600;University of Haifa;Israel</div><div>501-600;University of Halle-Wittenberg;Germany</div><div>501-600;University of Iceland;Iceland</div><div>501-600;University of Idaho;United States</div><div>501-600;University of Kent;United Kingdom</div><div>501-600;University of Konstanz;Germany</div><div>501-600;University of Ljubljana;Slovenia</div><div>501-600;University of Navarra;Spain</div><div>501-600;University of Nevada - Reno;United States</div><div>501-600;University of Nevada - Las Vegas;United States</div><div>501-600;University of New Hampshire;United States</div><div>501-600;University of Oklahoma - Norman;United States</div><div>501-600;University of Palermo;Italy</div><div>501-600;University of Parma;Italy</div><div>501-600;University of Plymouth;United Kingdom</div><div>501-600;University of Portsmouth;United Kingdom</div><div>501-600;University of Regensburg;Germany</div><div>501-600;University of Rennes 1;France</div><div>501-600;University of Roma - Tor Vergata;Italy</div><div>501-600;University of Rostock;Germany</div><div>501-600;University of Salerno;Italy</div><div>501-600;University of Sherbrooke;Canada</div><div>501-600;University of Siena;Italy</div><div>501-600;Tampere University;Finland</div><div>501-600;University of Tromso;Norway</div><div>501-600;University of Ulsan;South Korea</div><div>501-600;University of Verona;Italy</div><div>501-600;University of Vigo;Spain</div><div>501-600;University of Zaragoza;Spain</div><div>501-600;University Rovira i Virgili;Catalunya</div><div>501-600;Waseda University;Japan</div><div>501-600;Wenzhou Medical University;China</div><div>501-600;Yunnan University;China</div><div>501-600;Zhejiang University of Technology;China</div><div>601-700;Alexandria University;Egypt</div><div>601-700;Amirkabir University of Technology;Iran</div><div>601-700;Anhui University;China</div><div>601-700;Army Medical University;China</div><div>601-700;Bangor University;United Kingdom</div><div>601-700;Baylor University;United States</div><div>601-700;Beijing University of Posts and Telecommunicati;China</div><div>601-700;Bielefeld University;Germany</div><div>601-700;Bocconi University;Italy</div><div>601-700;Chiba University;Japan</div><div>601-700;China University of Petroleum (Beijing);China</div><div>601-700;Clemson University;United States</div><div>601-700;Copenhagen Business School;Denmark</div><div>601-700;Donghua University;China</div><div>601-700;Duke-NUS Medical School;Singapore</div><div>601-700;Duy Tan University;Vietnam</div><div>601-700;Eotvos Lorand University;Hungary</div><div>601-700;Federal University of Parana;Brazil</div><div>601-700;Federal University of Santa Catarina;Brazil</div><div>601-700;Federal University of Sao Paulo;Brazil</div><div>601-700;Florida Atlantic University;United States</div><div>601-700;Guangzhou Medical University;China</div><div>601-700;Hangzhou Dianzi University;China</div><div>601-700;Hunan Normal University;China</div><div>601-700;Jeonbuk National University;South Korea</div><div>601-700;Juntendo University;Japan</div><div>601-700;Kangwon National University;South Korea</div><div>601-700;Keele University;United Kingdom</div><div>601-700;Kitasato University;Japan</div><div>601-700;Konkuk University;South Korea</div><div>601-700;Leibniz University Hannover;Germany</div><div>601-700;Liverpool John Moores University;United Kingdom</div><div>601-700;Macau University of Science and Technology;China-Macau</div><div>601-700;Masaryk University;Czech Republic</div><div>601-700;Medical University of Graz;Austria</div><div>601-700;Memorial University of Newfoundland;Canada</div><div>601-700;Missouri University of Science and Technology;United States</div><div>601-700;Nanjing Forestry University;China</div><div>601-700;Nanjing University of Posts and Telecommunicat;China</div><div>601-700;HSE University;Russia</div><div>601-700;National Sun Yat-Sen University;China-Taiwan</div><div>601-700;National University of Defense Technology;China</div><div>601-700;New University of Lisbon;Portugal</div><div>601-700;Northwest University;China</div><div>601-700;North-West University;South Africa</div><div>601-700;Nottingham Trent University;United Kingdom</div><div>601-700;Novosibirsk State University;Russia</div><div>601-700;Oklahoma State University;United States</div><div>601-700;Orebro University;Sweden</div><div>601-700;Qatar University;Qatar</div><div>601-700;Renmin University of China;China</div><div>601-700;Saarland University;Germany</div><div>601-700;Shandong Normal University;China</div><div>601-700;Shanxi University;China</div><div>601-700;Southern Methodist University;United States</div><div>601-700;St George's University of London;United Kingdom</div><div>601-700;State University of New York Health Science Cen;United States</div><div>601-700;Syracuse University;United States</div><div>601-700;The University of Texas at Arlington;United States</div><div>601-700;The University of Tokushima;Japan</div><div>601-700;Tianjin Medical University;China</div><div>601-700;Tilburg University;Netherlands</div><div>601-700;Tokyo Medical and Dental University;Japan</div><div>601-700;Ton Duc Thang University;Vietnam</div><div>601-700;Tulane University;United States</div><div>601-700;Universitat Jaume I;Spain</div><div>601-700;University of Alicante;Spain</div><div>601-700;University of Arkansas at Fayetteville;United States</div><div>601-700;University of Arkansas for Medical Sciences;United States</div><div>601-700;University of Aveiro;Portugal</div><div>601-700;University of Calcutta;India</div><div>601-700;University of Crete;Greece</div><div>601-700;University of Cyprus;Cyprus</div><div>601-700;University of Eastern Finland;Finland</div><div>601-700;University of Extremadura;Spain</div><div>601-700;University of Giessen;Germany</div><div>601-700;University of Johannesburg;South Africa</div><div>601-700;University of KwaZulu-Natal;South Africa</div><div>601-700;University of Luxembourg;Luxembourg</div><div>601-700;University of Magdeburg;Germany</div><div>601-700;University of Maryland, Baltimore County;United States</div><div>601-700;University of Modena and Reggio Emilia;Italy</div><div>601-700;University of Nantes;France</div><div>601-700;University of New England;Australia</div><div>601-700;University of Quebec Montreal;Canada</div><div>601-700;University of Shanghai for Science and Technolo;China</div><div>601-700;University of South Africa;South Africa</div><div>601-700;University of Southern Queensland;Australia</div><div>601-700;University of Szeged;Hungary</div><div>601-700;University of Texas at El Paso;United States</div><div>601-700;University of the Balearic Islands;Spain</div><div>601-700;University of the Sunshine Coast;Australia</div><div>601-700;University of Trieste;Italy</div><div>601-700;University of Udine;Italy</div><div>601-700;University of Versailles Saint-Quentin-en-Yvelines;France</div><div>601-700;University of Wisconsin - Milwaukee;United States</div><div>601-700;University of Wyoming;United States</div><div>601-700;University of Zagreb;Croatia</div><div>601-700;Xi'an University of Technology;China</div><div>601-700;Yeungnam University;South Korea</div><div>701-800;Addis Ababa University;Ethiopia</div><div>701-800;AGH University of Science and Technology;Poland</div><div>701-800;Ain Shams University;Egypt</div><div>701-800;Air Force Medical University;China</div><div>701-800;American University of Beirut;Lebanon</div><div>701-800;Anhui Medical University;China</div><div>701-800;Aston University;United Kingdom</div><div>701-800;AUT University;New Zealand</div><div>701-800;Banaras Hindu University;India</div><div>701-800;Brescia University;Italy</div><div>701-800;Brno University of Technology;Czech Republic</div><div>701-800;Catholic University of Korea;South Korea</div><div>701-800;Changsha University of Science and Technology;China</div><div>701-800;China University of Mining and Technology (Beiji;China</div><div>701-800;Chongqing Medical University;China</div><div>701-800;Chulalongkorn University;Thailand</div><div>701-800;Chung-Ang University;South Korea</div><div>701-800;Chungbuk National University;South Korea</div><div>701-800;Chungnam National University;South Korea</div><div>701-800;Colorado School of Mines;United States</div><div>701-800;Dalian Maritime University;China</div><div>701-800;Dokuz Eylul University;Turkey</div><div>701-800;Federal University of Sao Carlos;Brazil</div><div>701-800;Fluminense Federal University;Brazil</div><div>701-800;Fujian Agriculture and Forestry University;China</div><div>701-800;Fujian Medical University;China</div><div>701-800;Fujian Normal University;China</div><div>701-800;G d'Annunzio University of Chieti-Pescara;Italy</div><div>701-800;Graz University of Technology;Austria</div><div>701-800;Guangxi University;China</div><div>701-800;Hacettepe University;Turkey</div><div>701-800;Henan University;China</div><div>701-800;Indian Institute of Technology Delhi;India</div><div>701-800;Indian Institute of Technology Kharagpur;India</div><div>701-800;Indian Institute of Technology Madras;India</div><div>701-800;INHA University;South Korea</div><div>701-800;Jawaharlal Nehru University;India</div><div>701-800;Kanazawa University;Japan</div><div>701-800;Kaohsiung Medical University;China-Taiwan</div><div>701-800;Kindai University;Japan</div><div>701-800;Kunming University of Science and Technology;China</div><div>701-800;Lincoln University;New Zealand</div><div>701-800;Mansoura University;Egypt</div><div>701-800;Massey University;New Zealand</div><div>701-800;Medical University of Warsaw;Poland</div><div>701-800;National Research Nuclear University MEPhI (Mo;Russia</div><div>701-800;New Jersey Institute of Technology;United States</div><div>701-800;New Mexico State University;United States</div><div>701-800;Ningbo University;China</div><div>701-800;North China Electric Power University;China</div><div>701-800;Norwegian University of Life Sciences;Norway</div><div>701-800;Old Dominion University;United States</div><div>701-800;Osaka City University;Japan</div><div>701-800;Palacký University Olomouc;Czech Republic</div><div>701-800;Polytechnic University of Catalonia;Catalunya</div><div>701-800;Portland State University;United States</div><div>701-800;Qufu Normal University;China</div><div>701-800;School for Advanced Studies in the Social Scien;France</div><div>701-800;Semmelweis University;Hungary</div><div>701-800;Shahid Beheshti University of Medical Sciences;Iran</div><div>701-800;Shanghai University of Finance and Economics;China</div><div>701-800;Shinshu University;Japan</div><div>701-800;Shiraz University;Iran</div><div>701-800;Swarthmore College;United States</div><div>701-800;Taipei Medical University;China-Taiwan</div><div>701-800;Technical University of Braunschweig;Germany</div><div>701-800;The Second Military Medical University;China</div><div>701-800;The University of Waikato;New Zealand</div><div>701-800;Universidade Federal de Pelotas;Brazil</div><div>701-800;Universitat de Lleida;Catalunya</div><div>701-800;Universiti Teknologi Malaysia;Malaysia</div><div>701-800;University of Bayreuth;Germany</div><div>701-800;University of Calabria;Italy</div><div>701-800;University of Campania Luigi Vanvitelli;Italy</div><div>701-800;University of Canberra;Australia</div><div>701-800;University of Castilla La Mancha;Spain</div><div>701-800;University of Delhi;India</div><div>701-800;University of Jaen;Spain</div><div>701-800;University of Jinan;China</div><div>701-800;University of Jyvaskyla;Finland</div><div>701-800;University of Kassel;Germany</div><div>701-800;University of La Laguna;Spain</div><div>701-800;University of Louisville;United States</div><div>701-800;University of Luebeck;Germany</div><div>701-800;University of Malaga;Spain</div><div>701-800;University of Messina;Italy</div><div>701-800;University of Montana - Missoula;United States</div><div>701-800;University of Murcia;Spain</div><div>701-800;University of Nebraska Medical Center;United States</div><div>701-800;University of Oviedo;Spain</div><div>701-800;University of Salento;Italy</div><div>701-800;University of Science, Malaysia;Malaysia</div><div>701-800;University of Toledo;United States</div><div>701-800;University of Windsor;Canada</div><div>701-800;University Putra Malaysia;Malaysia</div><div>701-800;Ural Federal University;Russia</div><div>701-800;Vilnius University;Lithuania</div><div>701-800;Yeshiva University;United States</div><div>701-800;Yokohama City University;Japan</div><div>701-800;Zhejiang Normal University;China</div><div>801-900;Ajou University;South Korea</div><div>801-900;All India Institute of Medical Sciences;India</div><div>801-900;Ankara University;Turkey</div><div>801-900;Asia University;China-Taiwan</div><div>801-900;Babeș-Bolyai University;Romania</div><div>801-900;Beijing Forestry University;China</div><div>801-900;Bournemouth University;United Kingdom</div><div>801-900;Budapest University of Technology and Economics;Hungary</div><div>801-900;Chang'an University;China</div><div>801-900;Changzhou University;China</div><div>801-900;China Pharmaceutical University;China</div><div>801-900;Comenius University in Bratislava;Slovakia</div><div>801-900;Cranfield University;United Kingdom</div><div>801-900;Czech Technical University in Prague;Czech Republic</div><div>801-900;Czech University of Life Sciences Prague;Czech Republic</div><div>801-900;Dongguk University;South Korea</div><div>801-900;Federal University of Ceara;Brazil</div><div>801-900;Federal University of Goiás;Brazil</div><div>801-900;Federal University of Pernambuco;Brazil</div><div>801-900;Federal University of Rio Grande do Norte;Brazil</div><div>801-900;Foshan University;China</div><div>801-900;Gachon University;South Korea</div><div>801-900;Gdansk University of Technology;Poland</div><div>801-900;Guizhou University;China</div><div>801-900;Gwangju Institute of Science and Technology;South Korea</div><div>801-900;Gyeongsang National University;South Korea</div><div>801-900;Hallym University;South Korea</div><div>801-900;Harbin Medical University;China</div><div>801-900;Hebei University of Technology;China</div><div>801-900;Henan Normal University;China</div><div>801-900;Heriot-Watt University;United Kingdom</div><div>801-900;Hong Kong Baptist University;China-Hong Kong</div><div>801-900;Illinois Institute of Technology;United States</div><div>801-900;INSA Toulouse;France</div><div>801-900;International School for Advanced Studies;Italy</div><div>801-900;Iran University of Science & Technology;Iran</div><div>801-900;Johannes Kepler University Linz;Austria</div><div>801-900;King Khalid University;Saudi Arabia</div><div>801-900;Lehigh University;United States</div><div>801-900;Linnaeus University;Sweden</div><div>801-900;Manchester Metropolitan University;United Kingdom</div><div>801-900;Michigan Technological University;United States</div><div>801-900;Montpellier Business School;France</div><div>801-900;Nagasaki University;Japan</div><div>801-900;Nantong University;China</div><div>801-900;National Central University;China-Taiwan</div><div>801-900;National University of Colombia;Colombia</div><div>801-900;National University of La Plata;Argentina</div><div>801-900;Northumbria University;United Kingdom</div><div>801-900;Okinawa Institute of Science and Technology Gr…;Japan</div><div>801-900;Ontario Tech University;Canada</div><div>801-900;Prince of Songkla University;Thailand</div><div>801-900;Qingdao University of Science and Technology;China</div><div>801-900;Royal College of Surgeons - Ireland;Ireland</div><div>801-900;Royal Holloway, University of London;United Kingdom</div><div>801-900;Ryerson University;Canada</div><div>801-900;Saitama University;Japan</div><div>801-900;Sechenov University;Russia</div><div>801-900;Shantou University;China</div><div>801-900;Sichuan Agricultural University;China</div><div>801-900;Southern Cross University;Australia</div><div>801-900;Southwestern University of Finance and Economi;China</div><div>801-900;SUNY College of Environmental Science and For;United States</div><div>801-900;SUNY Upstate Medical University;United States</div><div>801-900;Taif University;Saudi Arabia</div><div>801-900;The Chinese University of Hong Kong, Shenzhen;China</div><div>801-900;The Education University of Hong Kong;China-Hong Kong</div><div>801-900;The Open University;United Kingdom</div><div>801-900;The Royal Veterinary College;United Kingdom</div><div>801-900;Tuscia University;Italy</div><div>801-900;Uniformed Services University of the Health Scie;United States</div><div>801-900;Universidad Andrés Bello;Chile</div><div>801-900;Universidad de Las Palmas de Gran Canaria;Spain</div><div>801-900;Universidad Pablo de Olavide;Spain</div><div>801-900;Université Gustave Eiffel;France</div><div>801-900;University of Agriculture Faisalabad;Pakistan</div><div>801-900;University of Alcalá;Spain</div><div>801-900;University of Cagliari;Italy</div><div>801-900;University of Concepcion;Chile</div><div>801-900;University of Cordoba;Spain</div><div>801-900;University of Engineering and Technology (UET);Pakistan</div><div>801-900;University of Girona;Catalunya</div><div>801-900;University of Greenwich;United Kingdom</div><div>801-900;University of Hull;United Kingdom</div><div>801-900;University of L'Aquila;Italy</div><div>801-900;University of North Carolina at Greensboro;United States</div><div>801-900;University of Savoy;France</div><div>801-900;University of St. Gallen;Switzerland</div><div>801-900;University of Stirling;United Kingdom</div><div>801-900;University of Tabriz;Iran</div><div>801-900;University of the Punjab;Pakistan</div><div>801-900;University of Thessaly;Greece</div><div>801-900;University of Urbino;Italy</div><div>801-900;University of Veterinary Medicine Vienna;Austria</div><div>801-900;Vellore Institute of Technology;India</div><div>801-900;Warsaw University of Life Sciences;Poland</div><div>801-900;Westlake University;China</div><div>801-900;Wroclaw Medical University;Poland</div><div>801-900;Yanshan University;China</div><div>801-900;Zagazig University;Egypt</div><div>901-1000;Aberystwyth University;United Kingdom</div><div>901-1000;Adam Mickiewicz University;Poland</div><div>901-1000;Al-Azhar University;Egypt</div><div>901-1000;Aligarh Muslim University;India</div><div>901-1000;Amherst College;United States</div><div>901-1000;Anhui University of Technology;China</div><div>901-1000;Anna University;India</div><div>901-1000;Bond University;Australia</div><div>901-1000;Carlos III University of Madrid;Spain</div><div>901-1000;Charles Darwin University;Australia</div><div>901-1000;Chiang Mai University;Thailand</div><div>901-1000;China Three Gorges University;China</div><div>901-1000;CUNY Hunter College;United States</div><div>901-1000;Dalian Medical University;China</div><div>901-1000;Ege University;Turkey</div><div>901-1000;Ehime University;Japan</div><div>901-1000;Federal University of Bahia;Brazil</div><div>901-1000;Federal University of Santa Maria;Brazil</div><div>901-1000;Federal University of Viçosa;Brazil</div><div>901-1000;Ferdowsi University of Mashhad;Iran</div><div>901-1000;Gazi University;Turkey</div><div>901-1000;Gifu University;Japan</div><div>901-1000;Haverford College;United States</div><div>901-1000;Hebei Medical University;China</div><div>901-1000;Indian Institute of Technology Roorkee;India</div><div>901-1000;Indian Institutes of Science Education and Resea;India</div><div>901-1000;Iran University of Medical Sciences;Iran</div><div>901-1000;Istanbul Technical University;Turkey</div><div>901-1000;King Juan Carlos University;Spain</div><div>901-1000;Kumamoto University;Japan</div><div>901-1000;Lakehead University;Canada</div><div>901-1000;Leuphana University Luneburg;Germany</div><div>901-1000;Liaoning University of Technology;China</div><div>901-1000;Liverpool School of Tropical Medicine;United Kingdom</div><div>901-1000;Loyola University Chicago;United States</div><div>901-1000;Meijo University;Japan</div><div>901-1000;Middle East Technical University;Turkey</div><div>901-1000;Montana State University - Bozeman;United States</div><div>901-1000;Nanjing University of Chinese Medicine;China</div><div>901-1000;Nara Institute of Science and Technology;Japan</div><div>901-1000;National Chung Hsing University;China-Taiwan</div><div>901-1000;National Taiwan Normal University;China-Taiwan</div><div>901-1000;National Taiwan University of Science and Techn;China-Taiwan</div><div>901-1000;National University of Cordoba;Argentina</div><div>901-1000;NHH - Norwegian School of Economics;Norway</div><div>901-1000;Niigata University;Japan</div><div>901-1000;Northeast Agricultural University (China);China</div><div>901-1000;Northeast Normal University;China</div><div>901-1000;Qilu University of Technology;China</div><div>901-1000;Quaid-i-Azam University;Pakistan</div><div>901-1000;Ritsumeikan University;Japan</div><div>901-1000;Rutgers University - Newark;United States</div><div>901-1000;Shandong Agricultural University;China</div><div>901-1000;Shandong First Medical University;China</div><div>901-1000;Shanghai Normal University;China</div><div>901-1000;Singapore University of Technology & Design;Singapore</div><div>901-1000;South Dakota State University;United States</div><div>901-1000;Southwest Petroleum University;China</div><div>901-1000;Sultan Qaboos University;Oman</div><div>901-1000;Technical University of Dortmund;Germany</div><div>901-1000;Technical University of Ostrava;Czech Republic</div><div>901-1000;The Graduate University for Advanced Studies;Japan</div><div>901-1000;Tokyo Medical University;Japan</div><div>901-1000;Tokyo University of Agriculture and Technology;Japan</div><div>901-1000;Tomsk State University;Russia</div><div>901-1000;Universidade Federal de Mato Grosso do Sul;Brazil</div><div>901-1000;Universite de Tunis El Manar;Tunisia</div><div>901-1000;University of Almeria;Spain</div><div>901-1000;University of Arkansas at Little Rock;United States</div><div>901-1000;University of Cantabria;Spain</div><div>901-1000;University of Denver;United States</div><div>901-1000;University of Hertfordshire;United Kingdom</div><div>901-1000;University of Hohenheim;Germany</div><div>901-1000;University of Ibadan;Nigeria</div><div>901-1000;University of Insubria;Italy</div><div>901-1000;University of Klagenfurt;Austria</div><div>901-1000;University of Limerick;Ireland</div><div>901-1000;University of Lincoln;United Kingdom</div><div>901-1000;University of Los Andes (Colombia);Colombia</div><div>901-1000;University of Massachusetts Boston;United States</div><div>901-1000;University of Massachusetts Lowell;United States</div><div>901-1000;University of Novi Sad;Serbia</div><div>901-1000;University of Oldenburg;Germany</div><div>901-1000;University of Osnabrueck;Germany</div><div>901-1000;University of Poitiers;France</div><div>901-1000;University of Rhode Island;United States</div><div>901-1000;University of Salzburg;Austria</div><div>901-1000;University of Tennessee Health Science Center;United States</div><div>901-1000;University of The Free State;South Africa</div><div>901-1000;University of Tours;France</div><div>901-1000;University of Ulster;United Kingdom</div><div>901-1000;University of Valladolid;Spain</div><div>901-1000;University of Wuppertal;Germany</div><div>901-1000;University Paris Est Creteil;France</div><div>901-1000;Vilnius Gediminas Technical University;Lithuania</div><div>901-1000;Warsaw University of Technology;Poland</div><div>901-1000;Williams College;United States</div><div>901-1000;Wroclaw University of Science and Technology;Poland</div><div>901-1000;Wuhan University of Science and Technology;China</div><div>901-1000;Yantai University;China</div></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-34176689188655672592021-08-15T21:34:00.006+02:002021-08-16T10:45:31.613+02:00Salvem els pájarus de la RicardaSembla que l'ampliació de l'aeroport de Barcelona no es podrà fer per l'afectació que suposaria en l'estany de la Ricarda, espai natural protegit. Tampoc no es podrà ampliar cap al mar perquè es veu que és impossible, no com a llocs com <a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Aeroporto_di_Genova-Sestri" target="_blank">Gènova</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_de_Ni%C3%A7a-Costa_Blava" target="_blank">Niça</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Venice_Marco_Polo_Airport" target="_blank">Venècia</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_de_Gibraltar" target="_blank">Gibraltar </a>o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_Internacional_Beirut-Rafic_Hariri" target="_blank">Beirut</a>, sense parlar del nou aeroport turc <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_d%27Ordu-Giresun" target="_blank">Ordu-Giresun</a>, construït totalment sobre una illa artificial.<br /><br />Per la seva banda, Aena menteix quan condiciona els 1.700 milions d'euros d'inversió a l'ampliació de les pistes, o quan ens diuen que aquesta inversió crearà 83.000 llocs de treball directes i 280.000 d'indirectes. Que ja ens afaitem.<br /><br />Dit tot això, caldria cridar l'atenció sobre unes espècies que ocupen la zona de la Ricarda i altres espais propers a l'aeroport, que es podrien veure afectats per l'ampliació de les pistes. Els anomenarem els pájarus de la Ricarda<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPg0R4sqK4q9zTsrk-soO1uNDBaWKZf60Zl4xElOolcvzzYmo7t4nnUnMD7qpQa9L3lLWrJpq-98M7rEpC4cjtxZY9WfAC1o1PJQaOcJGZHrq7SX7i27RmxIyAXmOrqHP0CzBKKc1w7qA/s959/aeroport.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="959" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPg0R4sqK4q9zTsrk-soO1uNDBaWKZf60Zl4xElOolcvzzYmo7t4nnUnMD7qpQa9L3lLWrJpq-98M7rEpC4cjtxZY9WfAC1o1PJQaOcJGZHrq7SX7i27RmxIyAXmOrqHP0CzBKKc1w7qA/s320/aeroport.png" width="320" /></a></div><div><br />Comencem per la zona entre la platja i l'aeroport, on trobem el "Acuartelamiento Aéreo del Prat" on els membres de l'exèrcit espanyol de l'aire poden disfrutar de bungalows particulars, piscines, pistes de tenis, etc. tocant a la platja.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQKC59Fy5eMoKdLkvyF5rPNvmWGNO07zwLAoaL6N11fRdLI7SDdjmnkNe8A08bKg_ypwucbKItY59rhTIFphuhyphenhyphentchFDOYLJYxj1dFH7sWeZlX3JwEZ9juoWhyphenhyphenCMrcJ-Du-jRf_PIJr4/s989/aeroport1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="989" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQKC59Fy5eMoKdLkvyF5rPNvmWGNO07zwLAoaL6N11fRdLI7SDdjmnkNe8A08bKg_ypwucbKItY59rhTIFphuhyphenhyphentchFDOYLJYxj1dFH7sWeZlX3JwEZ9juoWhyphenhyphenCMrcJ-Du-jRf_PIJr4/s320/aeroport1.png" width="320" /></a></div><br /><div>D'altra banda, ja a la zona de la Ricarda, trobem fins a quatre espectaculars residències amb piscina en primera línia de mar. La primera de l'esquerra es la casa protegida Gomis-la Ricarda, que, com la resta, és d'ús particular dels descendents de la família Gomis-Bertrand.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwM4P1-lHBgL71L6CM_hDMc2gvANsu9LbNaL8UwBigBlnYj2XlI1rq9fEDJBx-_IBtV64n9zvDor-DNWAY3-htX5CSKH-_F7DN_JmF9qS1IJJYZDJ4mrYbdjrtuJsldOM9IzAv8HA7cQo/s1218/aeroport2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="1218" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwM4P1-lHBgL71L6CM_hDMc2gvANsu9LbNaL8UwBigBlnYj2XlI1rq9fEDJBx-_IBtV64n9zvDor-DNWAY3-htX5CSKH-_F7DN_JmF9qS1IJJYZDJ4mrYbdjrtuJsldOM9IzAv8HA7cQo/s320/aeroport2.png" width="320" /></a></div><div><div><div><br /></div><div><div>Pájarus de la Ricarda, crec que no heu de patir pel vostre futur.</div></div></div></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-40032302583121850502021-08-07T19:54:00.010+02:002022-07-01T13:56:33.784+02:00 L'escut del Club Esportiu Espanyol: un error sobre una mentida inclosa en un frau?La versió oficial explica que l'escut blanc i blau del Club Esportiu Espanyol de Barcelona reprodueix el de l'il·lustre almirall Roger de Llúria, que tants triomfs donà als reis de la Corona d'Aragó a finals del segle XIII.<br /><br />El cert és que les proves heràldiques ens indiquen que l'escut de Roger de Llúria no eren 3 barres blaves en diagonal sobre fons blanc, sinó unes faixes vermelles horitzontals, també sobre fons blanc. Així apareix en armorials antics però, sobretot, en la pròpia tomba de l'almirall a Santes Creus, on es veu clarament el faixat i en què s'han trobat restes de policromia vermella.<br /><br />Així doncs, d'on surt "l'escut blanc i blau de l'almirall Roger de Llúria"? No ho sabem, però tot podria ser que vingués d'un error sobre una mentida inclosa en un frau. <div><br /></div><div>Expliquem-ho.<br /><br />Comencem pel frau. A finals del segle XVIII es publicà un excepcional manuscrit del segle XIII, que recollia escuts heràldics de més de 500 cavallers que haurien participat en la conquesta de València: les <i>Trobes de mossèn Jaume Febrer</i>. El manuscrit només tenia un problema: que era absolutament fals. No corresponia de cap manera al que s'hauria escrit en època de Jaume I, sinó que semblava clar que s'havia elaborat entre finals del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII. Un frau, amb totes les lletres, que ja es va desenmascarar a primers del segle XIX. Malgrat tot, de manera totalment acrítica, moltes de les informacions incloses en les <i>Trobes </i>van continuar repetint-se, sovint perquè es referien a fets i personatges pintorescos, només amb el petit detall que eren absolutament falsos.<br /><br />Seguim per la mentida. Un dels personatges inventats per aquestes <i>Trobes </i>és el català Guillem de Lauria, mestre de postes de Jaume I en les conquestes de Mallorca i València (sigui dit de passada, aquest senyor inventat té un carrer al barri de Poblenou de Barcelona). Doncs bé, l'escut que ens donen les <i>Trobes</i> per a aquest cavaller imaginari són bandes blaves sobre fons blanc:</div><i><span> </span>Tres Bandes de blau, en lo camp de argent,<br /><span> </span>Guillem de Lauría pinta per divisa;...</i><div><div>Tatxan! Ja tenim l'escut blau i blanc, que algú durant el segle XIX va creure autèntic i que va assignar a Roger de Llúria sense gaires manies.<br /><br />I acabem per l'error. Les descripcions heràldiques són molt precises, més que res perquè així s'estalviaven de dibuixar i pintar escuts en papirs i pergamins. Doncs bé, les <i>Trobes </i>afirmen que l'escut de Guillem de Lauria són bandes blaves sobre fons blanc. En heràldica, una banda és una diagonal que va de l'angle superior esquerre a l'angle inferior dret, des de la perspectiva del que mira l'escut. La peça oposada és la barra, que va de l'angle inferior esquerre a l'angle superior dret. És a dir, una banda seria una contrabarra, "\" (backslash), mentre que una barra seria la "/" que utilitzem en les adreces web (slash). Doncs bé, a l'escut del Club Esportiu Espanyol hi apareixen 3 barres "///" blaves, en comptes de 3 bandes "\\\" blaves.<br /><br />En resum, un error (barres en comptes de bandes) sobre una mentida (l'inexistent Guillem de Lauria) inclosa en un frau (les falses <i>Trobes de mossèn Jaume Febrer</i>)<br /><br />Evidentment el més possible és que els pericos primerencs adoptessin l'escut de les barres blanques i blaves, creient de bona fe que eren les de l'almirall Roger de Llúria. I evidentment tampoc no cal que canviïn l'escut, que aquest no és el seu principal problema. L'únic que sí que els demanem és que deixin de repetir com a lloros la falsa història de l'escut gloriós.</div></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-12139792552435047892021-01-30T17:32:00.002+01:002021-01-30T17:32:19.731+01:00 Els jutges no tenen por de ningúPer si mai fem res mal fet, els ciutadans normals tenim por dels jutges. Quan s'equivoquen, els polítics també tenen por dels jutges, a més de témer la premsa i, cada 4 anys, els exàmens de les eleccions. Però els jutges, de qui tenen por?<br /><br />De ningú. Els jutges no tenen por de ningú. Són independents de l'executiu i, evidentment, del legislatiu. Si creiem que un jutge ha prevaricat flagrantment, hem de demanar que s'ho miri... un altre jutge. I si mai se'ns ocorre fer saber a un jutge pel carrer que ens fan fàstic les seves sentències, encara que sigui de la forma més educada possible, ens obriran de seguida un procés per terrorisme. És a dir, no els cal tenir por de res, ni des del govern ni des de l'ira popular.<br /><br />És bo que els jutges no tinguin por? D'entrada cal dir que sí, perquè això garanteix que siguin independents a l'hora d'impartir justícia. El problema passa quan els jutges no apliquen la justícia, sinó que se la inventen, sense que hagin de tenir cap mena de prevenció pel que els pugui passar.<br /><br />I és amb la impunitat que els dona aquest poder absolut que s'entenen actuacions com les del Tribunal Superior de Justícia de la Colònia, quan decideix, pels seus collons morenos, que s'ha d'anar a votar enmig d'una pandèmia, per sobre del que havia acordat un govern de Catalunya que consideren directament inferior.Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-37283228623172075092021-01-16T18:10:00.001+01:002021-01-17T17:27:46.811+01:00Som mitja nacióDurant tot el procés independentista els catalans ens hem unit, potser com mai, per demostrar al món que som una nació amb dret a decidir sobre la nostra independència, amb una voluntat política sostinguda en el temps i amb manifestacions milionàries, sempre sota els principis de democràcia, pau i inclusió social. El cim del procés va ser el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, que els independentistes vam guanyar per golejada, amb més de 2 milions de vots per al <i>Sí</i>, equivalents al 90% en una participació del 43%.<br /><br />La violència de la policia espanyola d'aquell dia i, de fet, la por que aquesta violència s'intesifiqués posteriorment fins a extrems inimaginables, va fer que el govern català no s'atrevís a proclamar la independència de Catalunya. Aleshores, amb un absolut menyspreu per la democràcia, el govern espanyol va ocupar les institucions, va empresonar mig govern i va forçar l'anada a l'exili de l'altre mig. Malgrat tot, i segurament per pressions internacionals, va acceptar de convocar urgentment les eleccions del 21 de desembre. Potser aquest va ser el moment en què vam estar més a punt d'aconseguir la independència: unes eleccions teòricament lliures, amb participació massiva, sota la mirada de tota l'atenció internacional i on tres partits es presentaven clarament a favor de la independència. Si les guanyàvem amb més del 50% dels vots, hauríem fet un pas fonamental. I sí, les vam guanyar, un altre cop amb més de 2 milions de vots per la independència, que representaven el 47,5% dels vots en una participació rècord del 79%, però no vam superar el 50%, i vam continuar essent mitja nació.<br /><br />És cert, els del 47,5% som mitja nació, però som la mitja nació que creu en la democràcia, en el respecte a la voluntat popular i en la renúncia a la violència com a mètode de resolució dels conflictes polítics. Que creu que Catalunya es mereix el dret a ser independent, per mantenir la seva identitat, la seva cultura i la seva llengua, però també per donar una vida millor a tots els seus habitants, vinguin d'on vinguin, parlin com parlin, resin a qui vulguin i estimin com els plagui.<br /><br />L'altra mitja nació és la del 43,4%, que el 21 de desembre va votar a Ciutadans, al Psoe i al PP, per demanar més repressió, donant així la seva total aprovació a la violència policial de l'1-O, els empresonaments de líders polítics i socials i el cop d'estat del 155. Són la mitja nació que no té projecte per a Catalunya, perquè creu senzillament que Catalunya no existeix, que la seva cultura i la seva llengua no mereixen protecció i que és correcte que els catalans siguin tractats com a ciutadans de segona.<br /><br />I, per últim, també hi ha el formatget del 8,6% que el 21-D va votar a Comuns-Podem, Pacma i Recortes-Verde, format per gent que va tenir la decència de no votar pels partits de la repressió, però que tampoc no es va atrevir a forçar la resolució del conflicte mitjançant el vot als partits independentistes.<br /><br />Paradoxalment en el 21-D, amb les regles de joc espanyoles, la mitja nació del 43,4% va guanyar a la mitja nació del 47,5%. Just perquè els independentistes ens vam quedar a 2,5% i 100.000 vots del decisiu 50%. Des d'aleshores, només hi ha hagut més repressió, amb les infames sentències de 100 anys per als organitzadors del referèndum, amb un govern espanyol incapaç de fer el mes mínim gest per resoldre el conflicte d'acord amb la voluntat dels catalans. <div><br />Mentre no passem del 50% continuarem essent mitja nació i, per tant, ens continuaran tractant com una colònia. Però la solució la tenim nosaltres, a les nostres mans, als nostres vots.<br /><div></div></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-16691656108014621792020-09-11T17:36:00.003+02:002021-08-09T18:46:47.740+02:00No. "I si no, no" no era la fórmula del jurament reial en les Corts catalanesDe tant en tant se cita el jurament conegut com el <i>I si no, no</i> com a propi de les Corts Catalanes medievals, per demostrar el caràcter protodemocràtic de la relació entre els reis i els catalans. Però la veritat és que aquest jurament no està documentat en Corts Catalanes. <div><br />De fet, no és fins el 1565 que apareix per primer cop una versió del jurament del <i>I si no, no. </i>Es tracta d'un escrit del diplomàtic venecià Pietro Soranzo sobre el jurament al Regne d'Aragó, tot i que no parla del "rei" sinó del "príncep i hereu", i que tampoc hi apareix la taxativa forma del <i>I si no, no</i>. Després de Soranzo, la següent aparació documental del jurament la trobem en l'obra <i>Franco-Galia</i> del francès Hotman, de 1573, que el posa d'exemple de monarquia democràtica. Més tard, també es recull en els textos del jurista aragonès Gerónimo Blancas de 1588 i del secretari reial exiliat Antonio Pérez de 1598. En aquest últim apareix per primer cop la fórmula <i>I si no, no</i>: </div><div><i>Nos, que valemos tanto como vos os hazemos nuestro Rey y Señor, con tal que nos guardeys nuestros fueros y libertades, y syno, No.</i><br /><br /></div><div>Així doncs, els primers usos d'aquest jurament no podrien ser gaire anteriors a la data de 1565 i el seu ús segurament no va arribar fins al final del segle XVI, després que el Regne d'Aragó perdés la seva independència institucional. El 1591 Felip el Prudent havia envaït Aragó i decapitat el Justícia Juan de Lanuza, el màxim càrrec del Regne. Des d'aleshores, les institucions aragoneses quedarien subordinades al rei. Per tant, el <i>I si no, no</i> segurament es va utilitzar en el jurament de Felip el Prudent com a hereu el 1553, però seria dubtós el seu ús en el seu jurament com a rei el 1563. També podria haver-se fet servir el 1585 en la jura com a hereu del futur Felip el Pietós. Però no més enllà.</div><div><br /></div><div>Des d'aleshores, el jurament ha quedat com a símbol de la primacia de les lleis sobre la voluntat reial a la Corona d'Aragó, quan en tot cas va tenir una vida curta i limitada al Regne d'Aragó. Realment, a Catalunya no hi ha cap ús documentat del jurament del <i>I si no, no</i>.<br /><br /></div><div>Això no treu que la societat catalana mantingués una certa relació electiva amb el comte-rei, com es va veure en la Guerra civil de 1462-1472, després que l'enviat català Guerau Alemany de Cervelló digués a Joan II que <i>Catalunya sencera recorda el jurament que vas prestar, i no t'obeirà en res, ja que no mantens el jurament</i>. <br /><br /></div><div>Per a més informació sobre els orígens i la utilització de la fórmula en les Corts del Regne d'Aragó, sempre és d'interès llegir l'article de 1968 de Ralph Giesey <i>If not, not</i> </div><div><a href="http://www.derechoaragones.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101661">http://www.derechoaragones.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101661</a></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-47414580646412836072020-09-06T22:37:00.002+02:002020-10-01T10:37:03.872+02:00La vergonya del fets de 6 i 7 de setembre<div>Ho hem de reconèixer. Els fets del 6 i 7 de setembre van ser una vergonya que ha d'escandalitzar qualsevol demòcrata, tingui la ideologia que tingui. No pot ser que mig país es cregui amb dret de fer fora l'altra meitat.</div><div><br /></div><div>Res no pot servir d'excusa per trepitjar així els drets de les persones. Això no es pot fer, ni en nom de cap nació ni de cap ideal superior. Els esdeveniments del 6 i 7 de setembre van trencar una convivència de molts anys, amb uns fets gravíssims, amb humiliacions i atacs injustificables, basats des del primer moment en falsedats escampades pel pitjor populisme. Uns fets que tots els demòcrates hem de condemnar i recordar.</div><div><br /></div><div>I cal recordar-los, perquè els fets del 6 i 7 de setembre de l'any 1955 a Istanbul, quan els turcs van atacar la minoria grega de la ciutat i d'altres zones de Turquia, no es poden tornar a repetir. Atacs indiscriminats, incendis, agressions als grecs, etc.. I tot perquè s'havia difós la falsa notícia que la casa natal de l'heroi turc Ataturk a Salònica havia estat bombardejada. Recordem sempre la vergonya dels fets de 6 i 7 de setembre de 1955!</div><div><br /></div><div>Què diu? Que es pensava que parlàvem dels fets 6 i 7 de setembre de 2017 de Catalunya? Fugi, home! L'únic que va passar al Parlament de Catalunya aquells dos dies és que la minoria espanyolista, després d'hores de filibusterisme parlamentari amb el suport del prevaricador Tribunal Constitucional, no va poder aturar que el Parlament de Catalunya actués democràticament en representació del poble català. I des d'aleshores que els dura una rebequeria patètica que magnifiquen constament per intentar justificar la posterior repressió policial i judicial espanyola.</div>
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-20951664040166026452020-08-06T19:16:00.002+02:002020-10-01T10:45:14.697+02:00El 6 i 7 de setembre de 2017<span style="font-family: arial;">L'unionisme, inclòs l'</span><span style="font-family: arial;"><i>equidistantisme</i></span><span style="font-family: arial;">, ha convertit en mantra l'expressió de <i>la vergonya del 6 i 7 de setembre de 2017</i>, explicant que en aquells dies de setembre la majoria parlamentària independentista va <i>atropellar </i>els drets dels parlamentaris de l'oposició. I per què ho diuen? Doncs perquè els calia buscar algun precedent independentista <i>pervers </i>que hagués provocat la violència policial de l'1 d'octubre, el cop d'estat del 155 i les inacceptables resolucions judicials posteriors. La mala consciència democràtica de l'actuació unionista necessitava imprescindiblement una justificació. I la van <i>trobar</i> en el que va passar al Parlament els dies 6 i 7 de setembre de 2017. <br /><br />Però exactament què va passar aquells dos dies d'<i>infàmia</i>? Repassem els fets.<br /><br />Davant de les reiterades negatives del govern espanyol a negociar absolutament res, el 9 de juny de 2017 el president Puigdemont anuncia que el referèndum d'independència tindrà lloc l'1 d'octubre. Evidentment per complir aquesta data, caldrà aprovar la convocatòria els primers dies de setembre. <br /><br />El 26 de juliol el Parlament de Catalunya aprova per majoria absoluta i de manera totalment legal, la reforma del Reglament del Parlament per poder tramitar lleis mitjançant el procediment de lectura única. Tot i que normes semblants estan en vigor al Congrés, al Senat i a la majoria dels parlaments autonòmics, el govern espanyol recorre la reforma del Parlament i el Tribunal Constitucional corre a suspendre-la. <br /><br />Així doncs, en els famosos 6 i 7 de setembre es tramiten les lleis de referèndum i de transitorietat amb el Reglament vigent, atès que la reforma està suspesa. Potser es podria considerar il·legal, però no il·legítim, atès que la reforma suspesa era absolutament legal.<br /><br />I era tan legal que el 29 de novembre de 2017 el Tribunal Constitucional va considerar que la reforma del Reglament era vàlida i aixecà la suspensió. És a dir, en un acte d'autèntic <i>filibusterisme*</i> judicial, el TC va suspendre una reforma legal del Reglament del Parlament, amb l'únic objectiu d'impedir la previsible tramitació de les lleis del referèndum i transitorietat. Ja un cop passat el perill i en plena vigència del 155, el TC no va tenir cap inconvenient a admetre la reforma.<br /><br />Sobre el desenvolupament de les sessions del 6 i 7 de setembre, també hi ha molt a dir. Aquí el <i>filibusterisme </i>va còrrer a càrrec dels partits unionistes. Així, el dia 6, el PPSCs és informat que el Tribunal Constitucional està treballant per anul·lar les sessions del Parlament, però cal guanyar temps. Aleshores s'inicia una lluita titànica per aturar-ho tot. Al llarg dels dos dies, es demanen i tenen lloc fins a 12 reunions de la Mesa, amb tot tipus de peticions i demandes. I durant les sessions, les interrupcions són contínues, tot abusant de la petició de paraula per acabar no dient res. I al final, quan arribi l'hora de la votació, les tres forces del 155 marxaran del Parlament. També es diu que els drets de participació dels diputats unionistes van ser vulnerats. Doncs va ser una vulneració ben curiosa, perquè els dos partits que més van intervenir en aquell ple van ser Ciutadans i PP, amb 45 i 38 minuts, respectivament.<br /><br />Al final, el 6 i 7 de setembre van quedar aprovades les lleis del referèndum i de transitorietat per majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Tots els grups polítics van poder intervenir i tots els diputats van poder votar el que van voler. El problema, el gran problema, és que es van votar unes lleis contràries a la unitat d'Espanya, sense que el nacionalisme espanyol ho hagués pogut impedir. I això era imperdonable.<br /><br />Que no us enganyin. El 6 i 7 de setembre van tenir lloc unes sessions i unes votacions perfectament legítimes, només alterades per les maniobres obstruccionistes i dilatòries del Tribunal Constitucional i els partits unionistes, amb un comportament profundament antidemocràtic que, lamentablement, només va ser el preludi del posterior comportament dels poders espanyols.<br /><span style="font-size: small;"><i><br /></i></span></span><div><span style="font-family: arial;"><span><span style="font-size: x-small;"><i>* El filibusterisme és la tàctica obstruccionista parlamentària que consisteix a dificultar la tramitació de lleis mitjançant la interpretació abusiva i interessada dels procediments legals. Tot i que hi ha precedents d'aquest sistema en la Roma antiga, el terme de </i>filibusterisme<i> (és a dir, </i>pirateria<i>) es va començar a aplicar en el Congrés dels Estats Units el segle XIX, mitjançant el procediment de fer discursos inacabables, immortalitzats per James Stewart en la pel·lícula de 1939 </i>Mr. Smith Goes to Washington.</span><br /></span><br /></span><div><span style="font-family: arial;">Alguns enllaços d'interès:<br /><a href="https://www.elmon.cat/politica/conxorxa-unionista-segons-actes-mesa-6-7-setembre_2131420102.html">https://www.elmon.cat/politica/conxorxa-unionista-segons-actes-mesa-6-7-setembre_2131420102.html</a><br /><a href="https://twitter.com/cristian_jurado/status/1246432555718639618">https://twitter.com/cristian_jurado/status/1246432555718639618</a><br /><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-junqueras-plens-6-7-setembre_459894_102.html">https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-junqueras-plens-6-7-setembre_459894_102.html</a><br /><a href="http://www.elpuntavui.cat/politica/article/1121054-multiples-lectures.html">http://www.elpuntavui.cat/politica/article/1121054-multiples-lectures.html</a></span><br /></div></div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-84579899220495675192020-03-21T21:24:00.000+01:002020-03-21T23:00:57.417+01:00L’ase de Buridan i el Covid-19Hi havia al nord de França cap allà l’any 1300 en Jean Buridan conegut pels seus pensaments. Brometes a banda, realment Jean Buridan fou un filòsof francès estudiós d’Aristòtil, que va destacar per defensar el lliure albir, això és la capacitat de l'home per prendre decisions lliurement. De totes maneres, els seus crítics se'n van riure inventant-se la història que per sempre seria coneguda com l'ase de Buridan. Això era un ase que en un estable disposava de dues piles de palla iguals. L'ase no va ser mai capaç de decidir-se per cap de les dues piles i al final va acabar morint d'inanició. Com pots voler lliure albir si al final seràs incapaç de decidir-te! <br />
<br />
Els polítics que tenim no són ases ni males persones, almenys en la seva gran majoria, però és cert que els costa prendre decisions, just com l'ase de Buridan. Perquè no coneixen realment el problema, per por d'equivocar-se o per càlcul electoral, però també per pressions del món econòmic. Però justament la seva feina és prendre decisions per al bé comú. En circumstàncies normals, tot sovint les decisions són fàcils de prendre i tenen un impacte limitat en la vida diària. El problema el tenim en les situacions excepcionals, com la que ens ha plantejat la irrupció del Covid-19, quan s’ha trigat inexplicablement a prendre decisions o se n’han pres d'insuficients o directament d’inexplicables. <br />
<br />
Així doncs farem un petit exercici per posar-nos en la pell dels nostres dirigents, en especial el president del nostre país i el president de l'estat que ens ocupa. També farem el seguiment dels cas a la comunitat de Madrid, pel paper que ha tingut en tot aquest procés.<br />
<div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Divendres dia 6 de març </b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3c42_4zz10AysnsOOGP1jo3TFoc9u2JbYIx3Hac1BmIJupsL8y8xnAQl11WEyF27eQVBpwXQhHlPtjY1E-kgOHgQmU04gQsBVNLPx22vFvTCjahpzBkJ8qQLZo_TPLPXq80kKqID5tMs/s1600/covid_20200306.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3c42_4zz10AysnsOOGP1jo3TFoc9u2JbYIx3Hac1BmIJupsL8y8xnAQl11WEyF27eQVBpwXQhHlPtjY1E-kgOHgQmU04gQsBVNLPx22vFvTCjahpzBkJ8qQLZo_TPLPXq80kKqID5tMs/s320/covid_20200306.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<b><br /></b>Abans de marxar de cap de setmana, el president espanyol Pedro Sánchez es mira les estadístiques de l'impacte del Covid-19. La situació és molt preocupant a la Xina, on ja porten 80.000 casos i 3.000 morts, i fins i tot a Itàlia, amb 3.800 casos i 160 morts. Però a l'estat espanyol la situació sembla controlada, amb només 365 casos declarats i 5 morts, més o menys com França o Alemanya. La conclusió és que ens podem anar de cap de setmana sense problemes, més quan el 8 de març se celebra el dia de la dona i no és qüestió de generar maldecaps. <br />
<br />
A Catalunya, el president Torra es mira l’estadística de 24 afectats sense cap mort. Així doncs, no sembla un problema, almenys de moment. <br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Dissabte 7 de març i diumenge 8 de març – dia de la dona </b></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN6LtVZ41lVaMBokKgRPEKP3Jhllb3LFtVWQmA5cPxyJtEQcyWZ8f1lLvCYWkDeQDoMqTlKhc7pXM9rLWUkJmauri6ZZlcIVbr_ia49S81pNqiiNHjzO4X3nUsM5YXVWNpElwf32zcImc/s1600/covid_20200308.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN6LtVZ41lVaMBokKgRPEKP3Jhllb3LFtVWQmA5cPxyJtEQcyWZ8f1lLvCYWkDeQDoMqTlKhc7pXM9rLWUkJmauri6ZZlcIVbr_ia49S81pNqiiNHjzO4X3nUsM5YXVWNpElwf32zcImc/s320/covid_20200308.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<b><br /></b>Els nostres polítics es miren les estadístiques. Alguna cosa comença a no quadrar a Madrid, on durant el cap de setmana s'han multiplicat els casos i els morts, fins arribar a 202 i 8 respectivament. El dilluns quan tornin al despatx s'ho hauran de mirar.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Dilluns 9 de març </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AKt1aquJEaRZ7kuHTtC2KzzZWScpaA-aOI7Qg3I9W1NCOet2cZnsx941ORdlq0G9cUgG02tZrtpwW-8exjixRNXhNZkQZ-7x6nZMDU4w1DG5gTLnMfyimwtKmGVqXQxlaeA-iZO_ihk/s1600/covid_20200309.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AKt1aquJEaRZ7kuHTtC2KzzZWScpaA-aOI7Qg3I9W1NCOet2cZnsx941ORdlq0G9cUgG02tZrtpwW-8exjixRNXhNZkQZ-7x6nZMDU4w1DG5gTLnMfyimwtKmGVqXQxlaeA-iZO_ihk/s320/covid_20200309.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Les dades són preocupants a Madrid. Tot i que s'ha mantingut el nombre de 8 morts, els casos s'han doblat. Caldrà fer-hi alguna cosa. En algun moment. Però no encara. <br />
<br />
La comunitat de Madrid pren la primera decisió: es tancaran les escoles, però no amb efectes del dia 10, sinó del dia 11. Primera decisió clarament insuficient <br />
<br />
A Catalunya els casos han escalat fins a 79 i ja hi ha el primer mort. Es considera que encara és controlable i que ja hi haurà temps per prendre mesures. </div>
<div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Dimarts 10 de març </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJB9sypsiOPO7zuAkAyanp0BOVBNjmiyXNszldqvtdNvjInQQ-l8YuEJZhB4Pr9jWUwiWlsvwWSy2fdnXOxnTmLDHQtf_x0sGLDXTNYI9DmWaOvohGT2UJsCh_d-WKnprGQ5RvX-iGQHo/s1600/covid_20200310.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJB9sypsiOPO7zuAkAyanp0BOVBNjmiyXNszldqvtdNvjInQQ-l8YuEJZhB4Pr9jWUwiWlsvwWSy2fdnXOxnTmLDHQtf_x0sGLDXTNYI9DmWaOvohGT2UJsCh_d-WKnprGQ5RvX-iGQHo/s320/covid_20200310.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
Madrid comença a ser un drama. 782 afectats i els morts s’han gairebé multiplicat per 3 fins a 21. El tancament d’escoles serà demà. <br />
<br />
El govern espanyol decideix prohibir els vols amb Itàlia i prepara un reial decret de mesures administratives i econòmiques on, per cert, cola unes ajudes al sector turístic afectat pel tancament de l’operadora Thomas Cook. <br />
<br />
Els catalans comencen a mirar-se la situació amb recel. Ja són 124 afectats i 3 morts. Es comença a demanar que es tanqui Madrid, principalíssim focus de la malaltia a tot l’estat, amb el 50% dels casos i el 60% dels morts </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Dimecres 11 de març </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJYFOkqfuR9n_H2HKcEVGCjW5t1T5S-yqIbOBTUuo0CEaa33sgQPjXHtQlM8djLD3KRfiLB2r_eyik9an1HaepF9mnrMwNm19T4jv8DL96O37-pmrltjHELNZxzIJ1wEgFKilykuRHDD8/s1600/covid_20200311.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJYFOkqfuR9n_H2HKcEVGCjW5t1T5S-yqIbOBTUuo0CEaa33sgQPjXHtQlM8djLD3KRfiLB2r_eyik9an1HaepF9mnrMwNm19T4jv8DL96O37-pmrltjHELNZxzIJ1wEgFKilykuRHDD8/s320/covid_20200311.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br />
Madrid es dispara fins a 1.000 afectats i 31 morts. Tothom està d’acord que cal fer alguna cosa, que cal fer alguna cosa i que cal fer alguna cosa. Però més enllà del tancament d’escoles no es fa res de significatiu.<br />
<br />
Els funcionaris de Pedro Sánchez preparen nous decrets sobre mesures administratives i burocràtiques, però tothom continua fent vida igual. Els afectats a tot l’estat superen els 2.000 i ja hi ha 47 morts. En especial es demana al govern espanyol que tanqui Madrid. Però ni cas. A més, els ciutadans comencen a deixar Madrid per tornar a les seves poblacions d’origen o per anar a les segones residències, com si fossin unes vacances. Aquest èxode esdevindrà un autèntic desastre i provocarà l’extensió de la malaltia a gran part de la península.<br />
<br />
El govern català observa un punt de contenció, on els casos han crescut relativament poc i es manté el nombre de 3 morts. <br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<b></b><br />
<div style="text-align: center;">
<b><b>Dijous 12 de març </b></b></div>
<b>
</b>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><b><br /></b></b></div>
<b>
</b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrhCbZeRn29dL23wAt2AR4mdkPt0C2mKQD1FGdBJFSbaQgFRUgD6-W1DWuh814iWMFNra04anOJyW9qapVmn8nrCVGwG7c4_3q1zFAbKgkO9XJIVEgx_GHkVenQ64XF1m8zkpJ1joCq3w/s1600/covid_20200312.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrhCbZeRn29dL23wAt2AR4mdkPt0C2mKQD1FGdBJFSbaQgFRUgD6-W1DWuh814iWMFNra04anOJyW9qapVmn8nrCVGwG7c4_3q1zFAbKgkO9XJIVEgx_GHkVenQ64XF1m8zkpJ1joCq3w/s320/covid_20200312.jpg" width="320" /></a></b></div>
<b>
</b>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<b>
</b>El creixement de la infecció esdevé imparable. En el conjunt de l’estat ja hi ha gairebé 3.000 casos i 84 morts. La situació a Madrid és insostenible, amb prop de 1.400 casos i 56 morts. Caldria fer alguna cosa. Ja. Tancar Madrid per evitar l’expansió del focus, i confinar la gent a casa seva per evitar més contagis. Però res. Tota la resposta del govern espanyol és la prohibició de l’atracament de creuers als ports espanyols. Per la seva banda, la presidenta de la comunitat de Madrid s’excusa “no sé com es tanca Madrid”. <br />
<br />
A Catalunya salten les alarmes amb un brot a Igualada, i un total al país de 260 afectats i 4 morts. Es decideix actuar ja, i es confinen les poblacions de la conca d’Òdena -Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. A més, s’ordena el tancament d’escoles a tot Catalunya a partir de l’endemà, divendres 13.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Divendres 13 de març</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUMr94PdmeSCLAvvN_ovFGPf92tsYCiaqAFldOhbgJngBpUfrK0uPyjdNQwGLbBIkQIqLdGo3hbhQBmagH80Y7vhYLYvWoXn8IrqrOne-6uwaQTDVzBAZE9SKZt7_wv3sPMGPHPD5GaI/s1600/covid_20200313.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUMr94PdmeSCLAvvN_ovFGPf92tsYCiaqAFldOhbgJngBpUfrK0uPyjdNQwGLbBIkQIqLdGo3hbhQBmagH80Y7vhYLYvWoXn8IrqrOne-6uwaQTDVzBAZE9SKZt7_wv3sPMGPHPD5GaI/s320/covid_20200313.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<br />
A Madrid ja són gairebé 2.000 casos i 81 morts, i a tot l’estat són 4.200 casos i 120 morts. La incapacitat per prendre decisions és ja clara negligència. El govern espanyol ha publicat un nou decret de mesures per atendre l’impacte econòmic de la crisi, però no hi ha accions per controlar la situació. El clam per tancar Madrid és eixordador, però només hi ha l’anunci que en breu es declararà l’estat d’alarma. A més, amb el cap de setmana, l’èxode des de Madrid continua, sense cap mena d’obstacle, tot i que es recomana no moure’s de la ciutat. </div>
</div>
<br />
A Catalunya continua augmentant el nombre de casos fins passar els 300, tot i que es mantenen els 4 morts d’ahir. El president Torra expressa la voluntat de confinar tot Catalunya, i demana la col·laboració del govern espanyol per tancar ports i aeroports. La resposta és una injustíssima acusació d’oportunisme i insolidaritat. El virus no coneix de territoris diuen, quan el tancament de zones limitades resulta estar recomanat pels científics, i ja s’ha posat en pràctica en zones com la província xinesa de Hubei o a la Llombardia italiana. En tot cas, avui dia 13 les escoles ja estan tancades a Catalunya i s’ordena el tancament també dels establiments d’accés públic que no siguin essencials. Però no es va més enllà i avui no s’ordena el confinament de Catalunya en les condicions amb què s’ha confinat la zona d’Igualada. Demà ja no es podrà, un cop s'hagi aprovat el flamant estat d’alarma del govern espanyol. <br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Dissabte 14 de març </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_tWaXNjIwiSg1-FYUfCSFR6DGZMA1nzm_u9w5-ONtyQaJ6iHxLy0Tf93OQU3io9T1TVhc5M770mFuOd8u3msDXhWMpjP6ObdRWmXz92HVPtW1AsNyR1O1O9ZZfhmFQ4fv0Du3DLPOnA4/s1600/covid_20200314.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="513" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_tWaXNjIwiSg1-FYUfCSFR6DGZMA1nzm_u9w5-ONtyQaJ6iHxLy0Tf93OQU3io9T1TVhc5M770mFuOd8u3msDXhWMpjP6ObdRWmXz92HVPtW1AsNyR1O1O9ZZfhmFQ4fv0Du3DLPOnA4/s320/covid_20200314.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
La situació està desbocada a Madrid, amb 1.000 nous casos en un sol dia, que fan arribar a 2.940, tot i que el nombre de morts es manté estable fins només 86. A tot l’estat ja són 5.700 casos i 136 morts. A Catalunya els casos passen dels 500 però els morts encara només són 6. <br />
<br />
El govern espanyol aprova l’estat d’alarma. En primer lloc, i inexplicablement en un estat que presumeix de ser gairebé federal, erigeix el govern espanyol en autoritat única i màxima per a la direcció i la gestió de la crisi. La Generalitat se’n queixa, però sense cap resultat. A més, s'aprofita per iniciar una campanya de propaganda unionista sota el lema “Este virus lo paramos unidos”. <br />
<br />
A més, es realitza un tancament a mitges del país. Es tanquen escoles i locals d’accés públic, però es deixa que la gent continuï anant a treballar en feines no essencials. I els mitjans de transport es redueixen, però continua havent-hi totes les opcions obertes per viatjar en tren o en avió. Talment com si l’economia fos més important que la salut dels ciutadans. <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">… </span></b></div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Dissabte 21 de març </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF3IN0OJRgaVBTz8f6tw-2rQ3KYKf9Upro9CzmJEOLGtT2f4IDgjGCz_mzGKUGM0LKy_JNwd9RC8i4P-M0pXheP3MYWD-TRbJcFGo0ssh5TnTDUOseMY0Nr-VL0jsCUBdWlIiCMyKl8_U/s1600/covid_20200321.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="514" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF3IN0OJRgaVBTz8f6tw-2rQ3KYKf9Upro9CzmJEOLGtT2f4IDgjGCz_mzGKUGM0LKy_JNwd9RC8i4P-M0pXheP3MYWD-TRbJcFGo0ssh5TnTDUOseMY0Nr-VL0jsCUBdWlIiCMyKl8_U/s320/covid_20200321.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
En una setmana la situació s’ha disparat a Catalunya. Ja són 4.200 casos i 120 morts. A tot l’estat espanyol s'arriben a 25.000 casos i 1.300 morts. La corba continua ascendent i no es preveu que comenci a millorar fins dimecres 25 o dijous 26. A més, el tancament a mitges del país fa que els experts no prevegin millores massa significatives.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Arribats a aquest punt, ens és lícit de demanar-nos quan contagis i quants morts s'haurien evitat amb unes decisions ajustades a la realitat i preses a temps. I també ens és lícit de demanar-nos per quines causes aquestes decisions no s'han pres o s'han pres tard i malament.</div>
<div>
<br /></div>
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-33105840059184743762020-02-18T23:01:00.005+01:002021-02-01T12:34:51.948+01:00El càstig als blasfems a la Polònia del segle XVIL'1 de juny de 1564, el noble polonès de creences calvinistes Erazm Otwinowski assalta la processó de Corpus Christi a Lublin. Enmig de la gentada, s'encara amb el sacerdot que porta la custòdia amb l'òstia i li retreu públicament que estigui passejant un tros de pa pel carrer -<i>Déu és al cel, no en el pa- </i>li crida. No content amb l'escridassada, Otwinowski agafa la custòdia, la tira a terra i trepitja l'òstia vehementment. La multitud murmura però ningú no li fa res a l'agressor. <div><br /></div><div>Dies després Otwinowski és acusat de blasfèmia davant l'Assemblea Polonesa. El seu defensor és el poeta Mikolaj Rej, que recorda que no hi ha cap llei que penalitzi un atac similar. En resum, afirma que Otwinowski només ha de ser condemnat a pagar unes monedes al sacerdot per reparar la custòdia trencada i comprar la farina necessària per fer una nova òstia. </div><div><br /></div><div><i>- I l'ofensa a Déu?-</i> li pregunten. La resposta és senzilla -<i>La injúria a Déu és Déu qui l'haurà de castigar</i>.</div><div><br /></div><div>Erazm Otwinowski va ser posat en llibertat, després de pagar al sacerdot les monedes acordades. I sobre si Déu el va castigar o no per la seva blasfèmia, només ho saben Otwinowski i Déu.
</div>Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-64469610378876570252020-01-19T17:42:00.002+01:002021-02-01T12:39:26.813+01:00La història de sempre, en la ficció de la saga dels Rius<span face="Verdana, sans-serif"><i>El Viudo Rius</i> és una novel·la escrita el 1944 per Ignasi Agustí, escriptor i industrial català que va passar-se als franquistes, sobre la vida de Joaquín Rius, empresari tèxtil de ficció que hauria viscut a Barcelona aproximadament entre 1880 i 1920. Aquesta novel·la, juntament amb <i>Mariona Rebull</i> i <i>Desiderio </i>del mateix autor, va tenir força èxit i se’n van fer pel·lícules i fins i tot la sèrie de TVE dels anys 1970 <i>La Saga de los Rius</i>. L’autor va continuar la història dels Rius amb dues obres més, <i>Diecinueve de julio</i> i <i>Guerra Civil</i>, de menys èxit, fins completar el cicle que va anomenar <i>La ceniza fue árbol.</i></span><div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif">Globalment les novel·les sobre els Rius són un elogi de l’industrial català que aconsegueix portar endavant una empresa, enfrontant-se sovint amb uns treballadors amb què manté una relació paternalista, però que inexplicablement fan vagues i atemptats. Tot plegat embolicat amb un munt de pàgines de to fulletonesc sobre els amors, desamors i infidelitats de la família. </span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif">En tot cas, els llibres dels Rius tenen un cert interès perquè tenen constantment la història del país com a rerefons, amb referències a fets reals tan rellevants com l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 o la bomba del Liceu de 1893. Evidentment es tracta de ficció, però és una ficció versemblant en què els fets narrats podrien haver succeït perfectament i, de fet, molts havien passat però amb uns altres protagonistes. </span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif">Un d’aquests fets inventats però que podrien haver passat, és una visita que cap a l’any 1900 Joaquín Rius i altres industrials catalans fan a un president del Govern espanyol sense nom concret per demanar-li el seu suport a la industrialització de Catalunya. Recordem que som a l’inici de la participació del catalanisme en la política a través de la Lliga Regionalista que es fundarà el 1901 i que les entrevistes dels industrials amb membres del govern espanyol eren conegudes i ben vistes. </span></div><div><span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div><div><span face="Verdana, sans-serif">Doncs bé, la resposta del president espanyol a la petició de suport a la indústria catalana "et sorprendrà":</span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><i>Me preocupa, señores, les voy a abrir a ustedes enteramente mi pensamiento, me preocupa únicamente una cosa. Y es, naturalmente, de orden político. Me preocupa únicamente mantener el indispensable equilibrio entre la riqueza de la región catalana y las demás. Y al decir riqueza se añaden, como consecuencia, todos los demás valores (…) Esa masa, esa menestralía catalana, enriquecida más de lo conveniente por unos salarios excepcionales, ¿creen ustedes que no va a distanciarse en el acto de su hermana gemela del resto de la Península? ¡Qué duda cabe! Distanciará de ella, primero, su tren de vida y sus necesidades; y luego puede muy bien distanciar de ella el sentimiento. Me preocupa la idea de que los españoles, entre sí, pudieran, por razones económicas en los comienzos, sentirse desolidarizados después en lo espiritual y en lo moral.</i></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif">És a dir, Ignasi Agustí, escriptor català franquista en ple any 1944, escriu que Espanya no vol que Catalunya millori econòmicament només perquè això donaria ales al separatisme. Impressionant: el govern espanyol impedint el progrés de Catalunya per motius estrictament polítics. És a dir, la història de sempre, ara en la ficció de les novel·les de la saga dels Rius.</span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Verdana, sans-serif">I, per cert, sabeu què fa el president del Govern espanyol finalment respecte a les reclamacions catalanes? Doncs crida en privat a Alejandro Lerroux i li demana que vagi a Catalunya per a una missió <i>donde usted podrá desplegar el talento y la audacia de que hace gala</i>. Ep, en la ficció!</span></div>
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-32568546540674175672020-01-18T14:52:00.002+01:002020-10-23T12:53:25.876+02:00El meu avi.... l'1 d'octubreEl meu avi l’1 d’octubre<br /> se’n va anar a votar <br /> en el nostre referèndum <br /> per guanyar la llibertat. <br /> Amb urnes i paperetes <br /> i el cens universal <br /> vam votar la independència, <br /> la vam votar i la vam guanyar. <br /><br /> Quan els catalans vam anar a votar <br /> tot era una festa de pau i amistat <br /> i com un sol poble <br /> solíem cridar, solíem cridar: <br /> Visca Catalunya, i els catalans! <br /> <br />Però arribaren furgonetes <br /> amb civils i nacionals, <br /> policies espanyoles <br /> que ens venien a pegar. <br /> Els catalans als col·legis, <br /> el meu avi enmig de tots <br /> van defensar les urnes <br /> les van defensar i se la van jugar. <br /><br /> Quan els catalans vam anar a votar <br /> tot era una festa de pau i amistat, <br /> però els policies <br /> ens van pegar només per votar... <br /> i encara s’ho miren els equidistants!<br /> <br /> (Versió de 2017 sobre l'havanera de Josep Lluís Ortega Monasterio)
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-77704355835303919572019-11-16T17:23:00.003+01:002021-08-09T18:46:25.417+02:00Una història de butxaca del Poblenou: presentació del llibre “Història de butxaca de Catalunya” dins dels actes del 40è aniversari de l’Associació de Veïns del Parc de la Ciutadella<div>
Bon dia, </div>
<br />
En primer lloc, vull donar les gràcies a l’Associació de Veïns del Parc i la Llacuna del Poblenou, per convidar-me a fer aquesta presentació dins els actes de celebració del 40è aniversari de l’Associació de Veïns del Parc de la Ciutadella. Des d’aquí la meva felicitació i que per molts anys més, el moviment veïnal dels barris de Barcelona i la resta de ciutats del país continuï treballant per la democràcia i la justícia social. <br />
<br />
Gràcies també a la Rosa Garcia, de la papereria Dumbo, culpable d’aquesta invitació. Sens dubte un autèntic puntal del barri que el passat Sant Jordi va tenir l’amabilitat de convidar-me a firmar, i a més em va regalar un bolígraf. Quan el passat setembre em va trucar per dir-me si volia a venir a parlar del meu llibre i de la història del barri, no vaig saber dir-li que no. I qui li pot dir que no a la Rosa Garcia?<br />
<br />
Començo per presentar-me i per presentar el meu llibre. Com ja veieu, em dic Oriol Andrés Casamiquela i he escrit un llibre titulat <i>Història de butxaca de Catalunya</i>. Soc barceloní i he viscut sempre entre Sants i les Corts i em conservo força bé (si no m’ho dic jo, no m’ho diu ningú) als meus 54 anys, 54 com el bus que passa prop de casa i arriba fins a l’estació del Nord, ben a prop d’aquí. Soc llicenciat en Filologia Catalana i he estat professor d’història de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona, tot i que fa anys que la vida m’ha portat inexplicablement pel mal camí de la informàtica. <br />
<br />
Aquest any he publicat el meu primer llibre. I per què he escrit un llibre? Molt fàcil, per poder-me morir. La dita està clara: en la vida has de tenir un fill –en tinc 3- , plantar un arbre –en vaig plantar algun de petit- i escriure un llibre. Així doncs, com que he fet les 3 coses ara ja em puc morir. I vosaltres no. <br />
<br />
El llibre en qüestió es diu<i> Història de butxaca de Catalunya</i> i, com diu la ressenya, és un llibre “que recorre de manera rigorosa i amena la història del nostre país”. El llibre és de fet un resum d’història del país per a persones que normalment no llegeixen història, amb un centenar de temes molt breus que es poden llegir en ordre –un rere l’altre cronològicament- o saltejant entre els temes, que es poden llegir independentment. <br />
<br />
Obres el llibre, et crida l’atenció el tema de Jaume I i el llegeixes. Després fulleges i vas als Almogàvers (els soldats del segle XIV, no el vostre carrer) i d’aquí ja passes a les guerres carlines del s.XIX o la famosa “transició democràtica” de final del s.XX que vam viure els que ja tenim més anys i menys cabell. Tot explicat molt resumit i amb tota la informació de context perquè els temes puguin ser llegits per tothom. De fet, el llibre està escrit pensant en nosaltres els catalans, però al mateix temps amb la vista posada perquè pugui ser llegit per ciutadans de tot el món. Per això, amb l’Editorial Gregal hem corregut a fer també les versions en castellà i en anglès, que ja es poden trobar a les millors llibreries, com la Dumbo de la Rosa Garcia, a part d’altres com Laie, Alibris o Casa del Llibre. <br />
<br />
A més, els temes estan il·lustrats majoritàriament amb imatges del nostre patrimoni que podem visitar. Així al tema dels ibers hi ha una imatge de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca i quan parlem de la guerra de Successió hi ha una fotografia del castell de Cardona. Amb un doble objectiu: fer la lectura més atractiva, reivindicar alhora el patrimoni català. Si mireu la ressenya diu alguna cosa així com “viure la història en primera persona”. Aquest és l’objectiu, tot i que de vegades calgui una mica d’imaginació. <br />
<br />
Per tant, llibre resumit, amb temes independents, fàcils de llegir i il·lustrat. Per tant, doncs, una gran idea... que he de reconèixer que no és meva. De fet, vaig agafar la referència d’un llibre titulat <i>Pocket History of Scotland </i>que vaig comprar fa uns anys en un viatge familiar a Escòcia. Ara només espero que no em reclamin copyright. <br />
<br />
Sobre l’elecció del centenar de temes, en la presentació a la Setmana del Llibre en Català, Enric Calpena em va fer notar que gairebé la meitat són dels darrers 200 anys. I és que hem tingut un segle XIX i un segle XX que han estat apassionants, i un inici del segle XXI que no es queda enrere. Així doncs també es tracta d’una història pròxima, de tot el seguit d’esdeveniments que han fet que Catalunya sigui com és actualment. <br />
<br />
I per què fem història? Permeteu-me ara que recordi una història personal que ja vaig comentar en la presentació del llibre, que és la història de la meva àvia Maria. Maria Mestre Montaner va néixer l’any 1898 a Alcalalí, un poble d’Alacant d’uns 1.000 habitants a 20km de Dénia. De joveneta va emigrar a Barcelona, on l’any 1921 es va casar amb el meu avi Juan Andrés Carpena, vingut de Yecla, Múrcia. La mala sort i les males condicions sanitàries de l’època sobretot per als treballadors, va fer que l’any 1936 la meva àvia morís de part, deixant el meu avi amb 7 fills, entre ells, evidentment, el meu pare. Però si recordo la meva àvia Maria és per recordar que la majoria dels catalans som fills i nets d’un fet històric com són les immigracions del segle XX. Però és que, a més, la meva àvia Maria venia d’una zona d’Alacant que havia estat repoblada amb mallorquins al segle XVII després de l’expulsió dels moriscos. I, per acabar, aquests mallorquins del segle XVII eren al seu torn descendent dels catalans que havien repoblat les Illes Balears després de la conquesta del segle XIII. Així doncs, la vida de la meva àvia i, per tant, la del meu pare, la meva i la dels meus fills és el resultat de fets històrics tan allunyats com la conquesta de Jaume I de Mallorca de 1229 i l’expulsió dels moriscos de Felip el Pietós del 1609, o tan propers com la immigració de principis del segle XX provocada per la revolució industrial iniciada el segle anterior. I aquesta és una història particular, de les moltes històries que a tots ens han portat fins aquí i que conjuntament han format aquesta societat nostra. <br />
<br />
Així doncs, tots som col·lectivament un producte de la història. I per això parlem d’història, per mirar d’entendre per què la societat present és com és. De fet, fa uns dies vaig veure un anunci d’unes anàlisis d’ADN que et pots fer fins i tot per correu –no sé el nom de l’empresa ni el preu- i la gent estava molt contenta de llegir els resultats i veure quin eren els seus orígens. Obries el sobre dels resultats i de cop sabies que eres un 45% ibèric, un 31% centreeuropeu, un 15% rus i un 9%... nigerià?. La veritat és que proves com aquestes són un excel·lent exercici contra el racisme, però a part, la gent estava contenta de saber d’on venia, de saber qui era. Doncs amb la història fem el mateix, però col·lectivament. Així mirem en quin percentatge som pagesos, soldats, obrers...<br />
<br />
I he fet aquesta història a nivell de Catalunya, de país, també es pot fer més àmplia, a nivell europeu, per exemple, o a nivell més local, com podria ser fer la història d’un barri concret. Així, si el llibre és una aproximació a la història de Catalunya, us proposo que aquesta xerrada sigui una petita aproximació a la història del Poblenou. <br />
<br />
Així doncs, senyores i senyors, nens i nens, amb tots vostès, una petita "història de butxaca del Poblenou"<br />
<br />
El Poblenou entra a la història potser a partir del segle XIII. Per què no abans? Per una senzilla raó, perquè el barri no existia, perquè la línia de costa en temps dels romans arribava fins a l’actual plaça de les Glòries. Heu d’imaginar que Barcelona era només la ciutat romana que queda entre la Catedral i la part de darrera de Correus (aproximadament un rectangle de 400x300m), i des d'aquí cap a baix tot era mar. I com neix el Poblenou? Doncs segurament amb els sediments del riu Besós. Avui en dia pot semblar estrany, perquè és un riu que tenim molt reduït, però realment tot el barri és territori de sediment, realment un poble nou, i amb la majoria del barri per sota de 6 metres sobre el nivell del mar, amb la qual cosa fer un parking al Poblenou deu ser un esport de risc. Així doncs, el Poblenou fill del Besòs. <br />
<br />
Penseu també que a l’altra banda de Barcelona passa el mateix i tot el pla del Baix Llobregat fins al mar són sendiments aportats pel Llobregat. Que en època romana, per anar de Barcelona a Tarragona no es podia anar per la costa, i calia anar a passar per Martorell. De fet, aquest pas obligat per Martorell ha deixat tanta empremta, que encara ara avui en dia és tradició que la majoria de persones que van de Barcelona a Tarragona passin per Martorell i, a més, hi deixin uns diners com a record. <br />
<br />
Com dèiem, al llarg dels segles, el Poblenou es va formant a base de sediments, i el que primer és aigua, després és aiguamoll i llacunes, i finalment va acabant essent terra ferma. I precisament la Llacuna que dona nom a aquest barri del Parc i la Llacuna va existir fins al segle XVIII, tot just fa quatre dies. En la seva etapa final era allargada, al llarg més o menys de l’actual carrer Llacuna, nom obvi, des de l'alçada Almogàvers fins al mar. I, parlant d’aigua, a més d’aquesta Llacuna, hi havia també el Bogatell que fins als anys 70 corria a cel obert, de fet durant molts anys una claveguera a cel obert, per on ara hi ha l’avinguda del Bogatell. <br />
<br />
De fet no és fins al segle XIII que no trobem les primeres masies com Can Canals, que aprofiten les zones humides per a pastures del bestiar de Barcelona. La ciutat de Barcelona, en aquells segles de l’Edat Mitjana ja ha superat els límits de la ciutat romana i ocupa tota la zona de l’actual Ciutat Vella, envoltada per les rondes i més o menys l’actual passeig Lluís Companys, incloent-hi la part oest de l’actual Parc de la Ciutadella. En la zona de l’actual Parc, hi destacava el convent de Santa Clara fundat el segle XIII, enganxat a la muralla, que era un dels grans convents de la Barcelona medieval i moderna, amb una església i un claustre gòtics situats on hi ha ara l’institut Verdaguer dins del Parc. El convent sencer, molt afectat per la guerra de Successió de 1714, va ser derruït per construir la fortalesa de la Ciutadella, i només en va restar el campanar o torre de Sant Joan, reaprofitat com a punt de vigilància i presó, mentre que les monges de Santa Clara van anar a ocupar el Saló del Tinell. Per cert, per si algú vol veure’l, el retaule barroc de Santa Clara del segle XVII està actualment a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. A banda, al Museu Marés provinents dels convents de Santa Clara hi ha encara algunes columnes i capitells gòtics a més d’una imatge de Santa Rosalia, tra-tra, de Palerm. <br />
<br />
Arribem ja al segle XVIII i ens trobem la Guerra de Successió i l’assalt final a Barcelona l’11 de setembre de 1714, que precisament va començar pels baluards més propers al Poblenou: el Portal Nou, prop de l’actual Arc de Triomf, o el mateix baluard de Santa Clara. La tria d’aquests baluards no va ser casual, sinó que sembla que les pròpies condicions del terreny, originat en sediments i maresmes, havia anat afeblint les muralles. Imagineu-ho: les muralles de la ciutat a la ronda de Sant Pere i el passeig Lluís Companys, i les tropes borbòniques assaltant-les justament des d’on estem ara, al carrer Wellington. <br />
<br />
La victòria de les tropes castellanes i franceses el 1714 deroga les lleis i les institucions catalanes i fa construir la monstruositat de la Ciutadella militar, tirant a terra, com ja hem dit, el convent de Santa Clara, però a més, tot el barri de Ribera, que anava des de la Ciutadella fins a l’actual carrer del Rec, afectant la cinquena part de les cases de la ciutat. Les restes d’aquell barri de la Ribera es poden veure en una petita part en l’actual centre cutlural del Born. <br />
<br />
La Ciutadella va ser odiada sempre a Barcelona perquè s’havia construït com a represàlia i perquè va servir per bombardejar la ciutat unes quantes vegades durant les anomenades revoltes i bullangues del segle XIX, com la de 1835 sortint del Torín, que té aquella famosa estrofa “Van sortir set toros, tots van ser dolents. Això va ser la causa de cremar convents”. La veritat és que no queda molt clar. Seria com si ara després d’un partit del Barça molt dolent, la gent sortís a incendiar els carrers. “Aquell dia el Barça va perdre 0-2. Això va ser la causa de cremar contenidors”. Ves que no fos que la gent ja vingués enfadada de casa per alguna altra cosa. <br />
<br />
Finalment la Ciutadella, construïda entre 1716 i 1725, va ser enderrocada el 1869, per construir-hi l’actual parc. Només hi van deixar l’edifici de l’Arsenal, que després de ser reformat com a Palau Reial i servit de Museu d’Arts Decoratives, actualment és el Parlament de Catalunya. També hi ha l’antic Palau del Governador, ara Institut Verdaguer, i l’església, que durant la 2a República es va voler convertir en panteó de catalans il·lustres o ser la tomba de Francesc Macià, però que inexplicablement és encara una església d’ús exclusiu de l’exèrcit espanyol. <br />
<br />
Uns anys enrere de l’enderrocament de la Ciutadella de 1869, el 1854 s’havia donat l’autorització per enderrocar les muralles medievals de la ciutat, enderrocament que va ser seguit per l’aprovació el 1860 del Pla Cerdà, de creació de l’Eixample de Barcelona, que és també l’urbanisme de tot el Poblenou. Només en queden al marge alguns carrerons propers a la Rambla del Poblenou, o carrers com el de Pere IV que no és sinó l’antiga carretera de Mataró, o el camí antic de València, que van mantenir-se encara que retallats dins la quadrícula de l’Eixample. I ja que parlem de nom de carrers del barri, n’hi ha molts que són una gran reivindicació de la nostra història, atès que van ser batejats durant els anys de la Renaixença: Roger de Flor, Nàpols, Sardenya, Pallars, Almogàvers, Pujades, Llull... fins al Pere IV. Per cert, aquest carrer de Pere IV hauria de ser Pere III, perquè Pere el Cerimoniós, el IV per als aragonesos, ell mateix es titulava Pere Terç. De totes maneres també va haver-hi un Pere IV que va ser rei dels catalans durant uns pocs anys de la Guerra Civil catalana del segle XV. I si hi ha noms històrics interessants, també hem de dir que n’hi ha d’incomprensibles. Així Buenaventura Muñoz va ser un jutge del Tribunal Suprem que l’única relació amb Catalunya que té és que va ser governador civil de Barcelona durant uns mesos l’any 1910. Encara pitjor és el cas de Sancho de Ávila, que va ser un militar castellà al servei de Felip II de Castella, famós entre d’altres gestes pel saqueig d’Anvers el 1575, conegut com la “fúria espanyola” (no la del futbol), que durant 3 dies va arrasar la ciutat, causant entre 7.000 i 18.000 morts. Fa uns dies vaig sentir que s’havia proposat de canviar el nom d’aquest carrer pel de Vicenç Ferrer. Ja posats, es podria també canviar el nom del tanatori que tot i haver-se traslladat a Almogàvers, encara es diu Sancho de Ávila. Què tal “Tanatori de Glòries” o “Tanatori de Marina” ? <br />
<br />
Per cert, una reflexió, mentre va existir la muralla, per raons militars estava prohibit edificar en una distància d’aproximadament 1,5km des de les muralles, la distància a què podien disparar els canons. Això va permetre que l’Eixample es pogués edificar en un terreny sense cap construcció prèvia. Així doncs, aquest Eixample tan ben fet ha de donar les gràcies a Felip V i a tots els reis borbònics del segle XVIII i mig XIX que van obligar a mantenir unes muralles per interès militar, encara que anés contra la població. <br />
<br />
Tornant a la Ciutadella enderrocada, l’any 1888 al nou Parc de la Ciutadella hi té lloc l’Exposició Universal de Barcelona, que és el gran esdeveniment que porta la ciutat a la modernitat europea al segle XIX, de manera semblant al que van suposar els Jocs Olímpics de 1992 a final del segle XX. Això comporta la construcció d’alguns dels edificis que coneixem ara, com el restaurant del Castell dels Tres Dragons i un Arc de Triomf ben peculiar que, a diferència d’altres arcs de triomf del món, no celebra cap victòria militar. <br />
<br />
El Zoo hi arriba ben aviat, el 1892, de la mà de Francesc Darder, el mateix del famós museu Darder de Banyoles, tot i que molt més petit que ara. Serà a finals dels 50 i principis dels 60, sota l’alcalde Porcioles d’infausta memòria, que creixerà fins aproximadament el seu estat actual. I si parlem del zoo, recordem per un moment el seu hoste més cèlebre, el goril·la albí Floquet de Neu portat el 1966 de la Guinea colonial espanyola per Jordi Sabater, i que vam acomiadar el 2003. <br />
<br />
Per cert, per a la curiositat, a part del Parlament i el zoo, s’hi han construït moltes coses al Parc: des de la primera font màgica de Barcelona el mateix 1888, el parc d’atraccions Saturno a principis del segle XX, un casino davant de la Cascada principal en peu encara fins la dècada de 1960 i, fins i tot, un efímer velòdrom davant de l’actual Parlament. <br />
<br />
I una últim apunt: quan vegeu les vies del tren que pugen pel carrer Joan d’Àustria, i que han fet un barri tan divertit amb carrers a 2 nivells en cruïlles com la d’Almogàvers i Pallars, penseu que aquestes vies son el traçat originari de la línia de Barcelona a Granollers de 1854 que feia tota una gran corba per arribar a Barcelona a l’actual estació de França, precisament per donar la volta a la Ciutadella i els seus grans baluards que hi havia just al mig del pas. <br />
<br />
Apartant-nos del parc de la Ciutadella i anant una mica enrera, al segle XVIII tenim 2 notícies més sobre el Poblenou. Es crea la casa de quarentena o Llatzeret, en el carrer que actualment porta aquest nom, i l’any 1775 el bisbe Climent crea el cementiri del Poblenou com a gran cementiri de Barcelona. De totes maneres, l’actual ja és de principis del XIX, perquè en la guerra napoleònica es va destruir l’anterior. El Cementiri del Poblenou, inicialment Cementeri de l’Est, té el seu esplendor en la segona meitat del s.XIX quan fins i tot les grans famílies de burgesos de Barcelona s’hi fan enterrar, com els Girona, els Güell o els Bonaplata,, a més de prohoms com Josep Anselm Clavé. Però si parlem del cementiri del Poblenou, és obligatori recordar en Francesc Canals, el Santet del Poblenou. Francesc Canals era un jove de Barcelona, que va morir de tuberculosi a final del segle XIX. Famós per tenir somnis premonitoris –entre d’altres diuen que va predir l’incendi dels magatzems del Siglo de 1932, a la seva mort es va estendre la fama que feia miracles. Des d’aleshores la seva tomba té flors, a més d’aquells exvots que fan tanta angúnia. Que sapigueu que podeu demanar-li el que vulgueu deixant-ho escrit en un paperet. Més o menys com si votéssiu, amb la diferència que es veu que el Santet de tant en tant sí que compleix alguna promesa. <br />
<br />
Entre el final del XVIII i primeries del XIX, comencen a arribar les primeres fàbriques d’indianes, els anomenats “prats d’indianes”. I el que és curiós és aquest nom de “prat” per referir-se a una fàbrica. La realitat era que les robes s’havien d’assecar al sol, i l’única manera que tenien era estendre-les en els camps, els prats, i d’aquí que les fàbriques s’acabessin anomenant prats. <br />
<br />
És el moment de la revolució industrial, nascuda a Anglaterra al segle XVIII, que arriba a Catalunya amb força el primer terç del XIX. El 1846 es prohibeix construir més fàbriques a l’interior de Barcelona, encara tancada per les muralles. La solució és construir-les als pobles del voltant, com Sants i, principalment Sant Martí i el Poblenou. El Poblenou, anomenat el Manchester Català, barri de fàbriques i treballadors, origen del Poblenou que coneixem, <br />
<br />
I amb tantes fàbriques com vulgueu: tèxtils com ca l’Aranyó i Can Felipa; del metall com Can Girona i Riviére; el sabó de Can Rocamora, els mosaics Escofet, les xocolates Amatller fins un no acabar mai. Només una dada, a final del XIX, el 40% de la indústria cotonera de Barcelona era a Sant Martí, Poblenou inclòs. Moltes d’aquestes fàbriques han desaparegut, però per recordar-les només cal una mirada a les xemeneies que encara hi ha pel barri, on destaca la de Macosa, que amb 65 metres és la més alta de Barcelona. I una xafarderia: sabeu per què es conserven tantes xemeneies? Doncs, perquè a part de fer bonic i recordar-nos el patrimoni industrial, ocupen molt poc terreny edificable i és més car desmuntar-les que deixar-les on són. <br />
<br />
Com a curiositat, els que tinguin una edat recordaran les pel·lícules de la <i>Saga de los Rius</i>, a partir de les novel·les <i>Mariona Rebull</i> i <i>El viudo Rius</i> escrites per Ignasi Agustí a la dècada de 1940 sobre la vida de l’empresari tèxtil de ficció Joaquín Rius aproximadament entre 1880 i 1920. Doncs bé, en un moment de la pel·lícula ens diuen que han d’anar fins a la fàbrica però és de nit i està molt lluny, i el camí és perillós. I on és la fàbrica? Doncs a la cantonada de Tànger amb Granada, en ple barri de la Llacuna. <br />
<br />
Tornant a la vida real, com veieu, la revolució industrial crea riquesa però a costa d’explotar els obrers. Uns obrers que s’adonen que per defensar els seus drets s’han d’associar en entitats socials i culturals com l’Aliança del 1869, que ara ha fet 150 anys, i cooperatives com la Flor de Maig o la Pau i Justícia de finals del XIX. Precisament l’edifici d’aquesta Cooperativa de la Pau i Justícia s’ha rehabilitat esplèndidament fa només un parell d’anys per acollir el teatre de la Sala Beckett, just al costat de l’espai Subirachs, un museu dedicat a l’obra de l’escultor Josep Maria Subirachs, il·lustre poblenoví fill d’un obrer del tint del barri, que porta l’orgullós lema de “Retorn al Poblenou”.<br />
<br />
És el moment també dels moviments, polítics, amb els centres republicans i, durant un temps, dels radicals o lerrouxistes. I arriba també l’anarquisme, amb actuacions tan recordades a Barcelona com les bombes del Liceu de 1893 (20 morts) i de la processó de Corpus de 1896 (12). Al Poblenou, la CNT s’hi estableix el 1912 i si parlem d’anarquistes, hem de recordar líders anarquistes del barri que tindran un paper important en la Guerra Civil com Joan Garcia Oliver, que va arribar a ser ministre de Justícia l’any 1936, que vivia al carrer Espronceda, o Gregorio Jover que vivia al carrer Pujades, mentre que Durruti vivia al Clot. <br />
<br />
Tots ells ben a prop del camp del Júpiter, l’equip de futbol del barri, fundat el 1909 on actualment hi ha el Tio Che i que durant molts anys va ser un punt de trobada anarquista. Fins i tot sembla que els anarquistes amagaven les seves armes sota la tribuna del camp del carrer Espronceda durant els anys del pistolerisme de la dècada de 1920, en què a Catalunya van morir fins a 400 persones entre patrons, policies i obrers. I, per cert, molts heu sentit que el 1925 el Barça va ser clausurat durant 6 mesos per haver xiulat l’himne espanyol al camp de les Corts. Doncs va passar en un partit contra el Júpiter, amb uns seguidors que segur que també van xiular la marxa reial amb ganes. I com el Barça, el Júpiter també va ser sancionat amb 6 mesos de tancament. I es diu també que una de les principals columnes de milicians que van sortir a combatre l’aixecament militar de 1936, va sortir precisament del seu camp. Evidentment, amb l’arribada del franquisme tants mèrits van ser recompensats: el club va estar a punt de desaparèixer, li van canviar l’escut i el van exiliar a la Verneda, a tocar dels pisos per a policies del costat de la caserna, a veure si així n’aprenien. <br />
<br />
Tornant a la República, cal recordar que dins del Parc de la Ciutadella s’hi estableix l’Institut Escola en l’actual Institut Verdaguer. Va ser un projecte molt important de renovació pedagògica amb ensenyament mixt, laïcisme i classes fora de les aules, que va durar de 1931 a 1939. Com en moltes altres coses, caldria esperar fins els darrers anys del franquisme per tornar a trobar el grau de progrés social de la Generalitat i la 2a República. <br />
<br />
Durant la guerra civil, al Poblenou hi ha nombroses fàbriques d’indústries de guerra, com Can Girona i Can Torras. Això provocarà que els bombardejos franquistes siguin freqüents, tant des del mar des del vaixell <i>Canarias </i>com des de l’aire, sobretot a final de 1938. I els atacs aeris es combatien des de les bateries antiaèries situades en llocs tan emblemàtics com la torre les aigües de Can Girona, encara dempeus, o la platja de la Mar Bella. <br />
<br />
Guanyada la guerra pel franquisme, els primers anys al Poblenou, com a tot arreu, són sinònim de repressió i pobresa. Recordem aquí la infecta presó de dones del Cànem, en un edifici propietat dels Godó, o els afusellaments al camp de la Bota. A partir dels anys 60, la situació comença a millorar, i comencen a desaparèixer camps de barraques com Somorrostro o Pequín. <br />
<br />
També durant aquests anys, ja des de la dècada de 1940, Santiago Daurella Rull funda la que serà l’empresa Sandaru, a partir de les primeres lletres del seu nom i cognoms, que es dedica als sucs i les gasoses. L’empresa prospera, amb vendes per tot l’estat de la producció embotellada just aquí a la fàbrica de Buenaventura Muñoz. Però el gran èxit arriba quan, gràcies a la seva visió comercial i segurament als seus bons contactes amb el règim, els Daurella aconsegueixen la concessió de la Coca-cola. Creen aleshores l’empresa Cobega, i no els ha anat malament si pensem que Sol Daurella, neta del fundador, és segurament la dona més rica de Catalunya, a més de ser la presidenta de Coca-cola European Partners, l’empresa que controla la “xispa de la vida” a la majoria d’Europa. <br />
<br />
Encara dins el franquisme arriba el gran procés de desindustrialització. Comencen a tancar grans fàbriques i el Poblenou passa a ser un lloc ideal per a magatzems i empreses de transport. Ja en els últims anys veiem també reaparèixer les lluites obreres amb vagues com les de Macosa de 1970. I també l’aparició del moviment veïnal , com el que avui celebrem, amb la fundació de l’AV del Parc de la Ciutadella el 1979. Un moviment veïnal que ha estat clau perquè avui tinguem una ciutat millor i una societat més justa. Una lluita feta amb l’esforç i la participació de molta gent, preocupada per la qualitat de vida dels barris, reclamant coses tan bàsiques com carrers il·luminats o clavegueres, i també escoles, equipaments sanitaris, transport i habitatge just. Però que no s’ha quedat aquí, sinó que ha assumit com a pròpia la defensa de les llibertats personals individuals i col·lectives, des del dret a l’avortament fins a la llibertat d’expressió i el dret a decidir. Una lluita sense la qual segurament la nostra societat encara seria més injusta del que és. <br />
<br />
I cal recordar-ho, una lluita i un activisme amb èxits. Per parlar només de les fites més conegudes del Poblenou, cal recordar la creació de l’ateneu de Flor de Maig a l’antiga seu de la cooperativa obrera el 1979, l’obertura de la platja Mar Bella el 1981, i la recuperació de Can Felipa per al barri i el salvament de Can Saladrigas, Ca l’Aranyó o Can Ricart. Evidentment dins la lluita diària per un urbanisme decent, al servei de les persones, lluny de l’especulació i la gentrificació. <br />
<br />
I en això que arriba l’any 1986 i Joan Antoni Samaranch diu allò de “À la ville de Barsalona, España”, atorgant a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics de 1992. Es fa una gran aposta per millorar la ciutat amb obres per tot arreu, que aconsegueix que el 1992 sigui un gran èxit per a la ciutat i per al país. <br />
<br />
El Poblenou viu aquesta transformació en primeríssima persona. De fet, l’esdeveniment olímpic entra al barri literalment amb un bulldozer. S’elimina el tren de la costa i es tiren a terra indústries i magatzems per tot arreu. En el seu lloc es construeixen les rondes, el port olímpic i la vila olímpica. Bona part del Poblenou haurà desaparegut per sempre, inclòs el patrimoni industrial que era la identitat del barri. I si amb els Jocs no n’hi hagués hagut prou, arriba després el projecte 22@, dinamitzador econòmic i moviment especulatiu alhora, que amenaça el que queda. <br />
<br />
Anem acabant. Hem parlat de la Guerra de Successió, de la Ciutadella, de la revolució industrial i dels moviments obrers. Del Santet i del Sandaru. De la<i> Saga de los Rius</i> i del Júpiter, de la Guerra civil i el franquisme, i de les lluites veïnals i dels Jocs Olímpics. Una història de butxaca del Poblenou com una part més de la història de Catalunya i de la història del món. <br />
<br />
I ja per finalitzar, tots hem de recordar que la història la fem tots plegats cada dia. Som conscients que els darrers anys estem fent història, també ara, quan responem al carrer a agressions polítiques, judicials i policials, en un país que en ple segle XXI té la vergonya de tenir exiliats i presos polítics. I tots sabem que del que avui fem tots plegats en dependrà la història del futur. <br />
<br />
Que el que és apassionant de la història és que, de fet, som tots nosaltres els que l’escrivim. <br />
<br />
Moltes gràciesOriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-16745937218928049882019-04-04T23:11:00.003+02:002021-08-09T18:47:09.493+02:00Presentació de "Història de butxaca de Catalunya" - 4 d'abril de 2019Molt bona tarda a tots, moltes gràcies per venir. Recordant la gran poetessa, repetiré allò de “Agraït i emocionat, només puc dir ‘Gràcies per venir’”. Gràcies també a l’editorial Gregal que des del primer moment va creure en el llibre i que ha fet possible que avui siguem aquí. <br /><br /> Abans de començar, un reconeixement obligat als historiadors, aquí representats per l’Arnau González que ha tingut l’amabilitat d’acompanyar-nos avui. Jo no soc historiador, però he pogut fer aquest llibre, una síntesi de la història de Catalunya, gràcies als historiadors i a la seva feina constant i rigorosa de documentació, anàlisi i elaboració d’hipòtesis i conclusions. Amb tota la humilitat només he partit del que ells han deixat escrit, per fer el resum que ells no han tingut temps de fer. Ells són els savis i jo sóc només un deixeble. Seguint els clàssics, he escrit aquest llibre enfilat dalt de les espatlles de l’Arnau González. Metafòricament parlant, clar, que a l’Arnau se’l veu fort però tampoc sé si tant. <br /><br /> La primera qüestió que cal respondre és per què he escrit aquest llibre. La primera resposta és fàcil: per poder complir el triplet d’obligacions que pesa com una llosa sobre tots nosaltres des que naixem: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. <br /> <br /> De fills en tinc tres, dos nois i una noia, tots ells preciosos. Fills: Check 1. <br /><br /> Sobre l’arbre, bé. Vaig plantar un llimoner quan era petit a la casa –en dèiem “la torre”- que tenien els meus pares a la urbanització Alba-rosa de Viladecans (sí, a casa érem uns potentats que estiuejàvem a Viladecans, cantó muntanya). Doncs allà, al “terrenu” que quedava al costat del “porche” vaig plantar un llimoner que va tenir una vida curta. Algú podria dir que no val, però el que diu la dita és “plantar un arbre” sense que consti si ha de durar més o menys. Així doncs, vaig plantar un arbre. Arbre: Check 2. <br /><br /> I ara he escrit el llibre, breu, d’història –no és una novel·la-, i amb fotos, però un llibre al cap i la fi. Llibre: check 3. <br /> <br /> Triplet aconseguit! Ara ja em puc morir, doncs. I de fet ho podria fer ara mateix, tenint en compte que em sembla els que m’acompanyeu avui –família i amics- seríeu els mateixos si avui us reuníssiu pel fet inevitable. <br /> <br />Tornant al tema, just dissabte passat, en una trobada a l’editorial Gregal es parlava dels motius que ens portaven a escriure llibres. Hi havia diverses opcions: una era per guanyar molts diners, objectiu lloable però molt poc realista; l’altre era per necessitat o voluntat personal, per la necessitat íntima d’escriure o senzillament perquè venia de gust. És a dir, en el fons, per expressar-se com a persona, per realitzar-se, per ser feliç. I per últim, perquè calia dir alguna cosa que encara no s’havia dit prou, o que encara no s’havia dit com s’hauria de dir. <br /> <br />Doncs la meva resposta és la suma de tot això. He escrit la <i>Història de butxaca de Catalunya</i> per plaer, perquè m’ha vingut de gust, i perquè he tingut l’oportunitat d’escriure-la. I pels diners, òbviament, que avui en dia els escriptors de llibres en català guanyen si fa no fa el que Leo Messi, 6 zeros amunt, 6 zeros avall. <br /><br /> I pel més important, perquè em vaig adonar que no hi havia un llibre d’història de Catalunya com aquest, amb textos breus, temes independents i moltes imatges. Evidentment, n’hi ha de millors, més extensos i més ben explicats. De fet ara mateix Gregal n’ha tret un d’esplèndid titulat <i>Biografia de Catalunya</i>, que us recomano vivament. Però no n’hi havia cap amb el format d’aquesta Història de butxaca de Catalunya. <br /> <br />També he de reconèixer que la idea no és meva. De fet, vaig descobrir aquest format en el viatge que vam fer la família a Escòcia l’any 2015. Recordem que els escocesos havien votat la seva independència el setembre de 2014 -va guanyar el No per 55% a 44%- però els catalans hi anàvem en peregrinació per veure aquell país on s’havia votat un referèndum d’independència sense que s’hagués trencat el món. Per cert, els escocesos somreien per sota el nas quan dèiem que érem catalans... Com he fet en d’altres viatges, vaig mirar de comprar un llibre sobre la història del país. Va ser al museu sobre la batalla de Bannockburn de 1314 (Robert Bruce.. Braveheart) o en el de la de Culloden de 1746, que vaig trobar un petit llibre amb el nom de <i>Pocket History of Scotland</i>. Petit, barat i, sobretot, amb un enfocament que em va agradar: història desgranada en molts temes independents, textos breus i imatges. Immediatament vaig pensar que era molt bona idea. <br /> <br />Com a societat tots plegats ens estem acostumant a llegir textos cada cop més breus, amb l’extrem dels famosos 140 caràcters que tenia el twitter. Fins i tot hi ha acrònims per ridiculitzar els que s’esplaien. Jo he vist textos de 25 línies en un fòrum, on la següent entrada només hi deia "2L2R": too long to read: massa llarg per llegir-ho. Així doncs els textos curts eren una idea fantàstica. <br /> <br />I a més vaig pensar que a tothom li agrada una mica la història, o almenys té remordiments perquè va passar la secundària dins d’una tempesta d’hormones sense fer cas de reis, guerres i revolucions. Proposta perfecta doncs: història en textos breus, i amb fotos per arrodonir-ho. <br /> <br />Tornats a casa, vaig veure que no existia un llibre semblant per a la història de Catalunya. Hi havia llibres excel·lents, llargs, curts, amb mapes, llibres per a nens i fins i tot algun còmic, però res com el que tenia al cap. Com vaig veure que la idea era bona em vaig decidir a escriure’l jo mateix. Hi ha un acudit que corre per internet, que diu que la història l’escriuen els vencedors i els francesos. Doncs ara seríem tres, els vencedors, els francesos i un servidor. <br /><br /> Seria capaç d’escriure un llibre com aquell? D’entrada, temeràriament, vaig donar per fet que sí. Per la meva formació en història de la llengua catalana i el meu interès continuat en la història del país vaig pensar que podria emprendre l’obra sense massa problemes, i només em caldria concretar una data o matisar alguna visió. Així doncs vaig fer un excel, i em vaig posar a apuntar temes, fets històrics, personatges, i organitzar-ho tot. Aquí em sentia com Déu. Perquè sí senyors, segurament Déu va fer un excel per organitzar la creació, si és que Déu no és ell mateix un excel. Columna de coses a fer: crear l’home, separar la llum i la foscor, crear el sol i la lluna, separar el mar de la terra... etc. Columna de prioritats: el primer dia la llum, el segon dia el cel, etc i al sisè dia l’home. Columna de responsable: Déu, Déu, Déu... (aquí no hi havia problema). I ho va fer tot ell, sense externalitzar i de manera molt Agile, cada dia una cosa diferent. I va complir amb la planificació, que per això era Déu i podia fer miracles. De totes maneres, només implantar ja va haver d’obrir un evolutiu i fer una nova versió per crear la dona, quan això no constava als requeriments inicials, que de vegades són els que valen... <br /><br /> Però tornem al llibre. Ja tenia els temes, els enfocaments. Ara calia anar escrivint. Seria un pim-pam. Doncs no. Va resultar que cada tema era un part. Primer revisar l’abast del tema i documentar, concretar dubtes, validar. I amb tot el material, què posar i què no, en quin ordre, amb quina orientació, quins exemples i quines connexions amb altres punts... I al final, escrivia un mínim de dues pàgines atapeïdes, quan resultava que el text havia d’ocupar només la meitat o la tercera part. Així doncs, després d’escriure, calia desescriure, resumir. Explicar les coses millor, sense fer voltes, reduint-ho tot al més essencial, descartant dolorosament en el procés algun punt que inicialment semblava imprescindible. I al final tornar-ho a escriure, perquè de tant abreviat ja no s’entenia. Però el cert és que m’ho he passat molt bé, buscant, llegint, escrivint i re-escrivint i re-escrivint i re-escrivint. No bé, no, molt bé. <br /> <br />I per què pensava que calia fer un llibre d’història de Catalunya com aquest? Doncs perquè a mi m’agrada la història de Catalunya i egoistament vull que a tothom li passi el mateix. I perquè penso que és una llàstima que molts dels nostres ciutadans –i també molts dels nostres visitants- no coneguin la variada i rica història del país. Els països com el nostre no se’ls inventa un il·luminat, ni es creen del no-res amb una llei publicada en un diari oficial. El nostre país, la nostra nació, és com és justament perquè té una història al llarg del temps i perquè la gent que hi vivim continuem pensant que és el nostre. Vist així, reconec que el llibre té un punt d’afirmació, d’acta notarial. Catalunya existeix. Som aquí. De fet, si us poseu el llibre a l’orella, com si fos un d’aquells enormes cargols de mar de les pel·lícules, podreu sentir una veu que va repetint: Eh, que els catalans existim, existim.... <br /><br /> El resultat de tot plegat és el llibre que sé que tots llegireu, i que sé que a tots us agradarà. Com que treballo d’informàtic (i el projecte és meu), sé que hi haurà errors. Només us demano que no els disculpeu, sinó que m’ho feu notar: una frase que no s’entén, un any equivocat o fins i tot una interpretació que no us sembla correcta. Perquè escriure història no és fer una relació interminable de fets, sinó fer una selecció dels fets més rellevants i posar-los en context, amb les seves causes i les seves conseqüències. Inevitablement aquesta interpretació és subjectiva, perquè depèn del subjecte, de la persona que l’ha fet. Però això no és dolent en si mateix, si la interpretació es realitza de manera honesta i rigorosa, sense buscar explicacions inversemblants ni amagar fets que no interessen. I aquí vull dir que he estat tan honest i rigorós com he sabut. <br /> <br />I acabo ja amb les dedicatòries <br /> <br />Aquest és el meu primer llibre, i està dedicat als meus pares Joan i Cecília que tan contents haurien estat en un dia com avui, a l’amor de la meva vida Maria Teresa i als meus estimadíssims fills Aniol, Isarn i Aurembiaix. No podia ser d’altra manera. Ells són la meva línia de vida. Sense ells no hauria estat res en el passat, no seria res en el present, i no seria res en el futur. <br /><br /> Però també vull dedicar-lo a tota la resta de gent que m’han estimat i que estimo, i que m’ha fet com soc. Tota la meva família: avis, germans, germanes, cunyats, cunyades, els estimats pares de la meva dona (no he dit “sogres”, eh), nebots, nebodes, renebot i renebodes, tiets, tietes i cosins. Amb dedicatòries especials als meus fillols Arnau i Carlota i a la meva padrina Glòria. Dedicat doncs a tots vosaltres, que ens acompanyeu avui presencialment o de pensament, i també als que ja no hi són i que ens agradaria tant que compartissin aquest dia. <br /> <br />També dedicat als professors i professores, companys d’escola, amics de quan érem més joves i, last but not least, als meus meravellosos companys de feina de l’àrea d’informàtica de l’Agència Tributària de Catalunya, molts dels quals avui han hagut de fer mitja jornada per poder arribar aquí a les 7. <br /><br /> De tots plegats, no vull dir noms, que seria injust i, a més, inevitablement m’acabaria emocionant. Permeteu-me només una petita referència a la meva àvia Maria. Maria Mestre Montaner, nascuda el 1898 a Alcalalí, un poble d’Alacant d’uns 1.000 habitants a 20km de Dénia. De joveneta es va traslladar a Barcelona on va conèixer el meu avi Juan Andrés Carpena, de Yecla, Múrcia, i s’hi va casar el 1921. Per cert, diuen que la meva àvia estava encantada de venir a Barcelona, perquè deia que aquí s’entenia amb tothom, perquè “a Barcelona tothom parlava valencià”. <br /> <br />En una època sense televisió ni Internet, els meus avis Juan i Maria van tenir 9 fills, entre ells el meu pare Joan el 1923, fins que la meva àvia va morir el juliol de 1936, en el part del 10è fill, en un part natural a casa, que es veu que això era tendència aleshores. El meu avi Juan, vidu i amb 7 fills vius, tot just acabada la guerra civil es va tornar a casar amb Enriqueta Neddermannn, la iaia Enriqueta, que vist des d’ara és evident que també mereix un record i un monument. <br /><br /> Sentiments familiars a banda, esmento la meva àvia Maria perquè venia d’Alcalalí, un poble que, com gran part del País Valencià, fins a principis del segle XVII estava poblat pels moriscos descendents dels àrabs que s’havien quedat després de la conquesta cristiana del segle XIII. A principis del s.XVII, concretament el 1609, la monarquia decideix expulsar aquests moriscos, que en el cas del País Valencià constituïen fins al 30% de la població. Moltes terres quedaren desertes i s’hagueren de repoblar de nou. Algunes comarques d’Alacant es repoblaren aleshores amb mallorquins, entre els quals figuraven uns quants Mestres i Montaners avantpassats de la meva àvia. I anant enrere, les famílies Mestres i Montaners, com tantes d’altres, abans havien arribat a les Balears procedents de Catalunya des de la conquesta del segle XIII. Així doncs, la meva àvia Maria, alacantina ella, era descendent de mallorquins arribats a Alacant al segle XVII, que al seu torn, descendien de catalans arribats a Mallorca a partir del segle XIII. Poca broma amb la meva àvia Maria: 600 anys d’història concentrada! <br /> <br />I per tancar aquest “breu” capítol de dedicatòries, no em vull oblidar de tots aquells que treballen per un món i per un país millor, especialment els que son tractats injustament. Un record molt especial, doncs, per als nostres presos polítics i exiliats, esperant que ben aviat s’acabi l’actual ignomínia, i puguin tornar a estar entre nosaltres. <br /> <br />Ja acabo. Gràcies per la paciència. Només desitjo que el llibre us agradi, i us permeti conèixer el nostre país una mica millor. I sobretot que us faci plantejar-vos noves preguntes sobre el que hem estat, el que som i el que serem. <br /><br /> I si començava amb les glorioses paraules d’una exímia poetessa, permeteu-me que acabi parafrasejant la profunda reflexió d’un dels màxims filòsofs dels darrers temps: Llegiu i disfruteu.
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-78308223693006254592019-01-08T01:01:00.000+01:002019-01-08T01:04:50.928+01:00¿Son los catalanes realmente unos hijos de su madre?<div class="MsoNormal">
Los catalanes son unos antidemocráticos burgueses chantajistas y desleales, envenenadores fanáticos y garrulos, hispanófobos integristas, judíos, ku-klux-klans y ladrones manipuladores, nazionalistas ñoños, obcecados patéticos, quiméricos, racistas y supremacistas, usurpadores, terroristas y violentos, whiskyadictos, xenófobos y yihadistas zombis. ¡Aaah! ¡Qué a gusto nos hemos quedado! ¿No?<br />
<br />
Pues va a ser que no. Si a alguien le pone repasar el abecedario para insultar a los catalanes, es que tiene un problema. Uno de muy gordo relacionado con los prejuicios y la pereza intelectual como mínimo. Porque los catalanes serán muy suyos, que decía aquel, pero no se merecen en absoluto tanta inquina y, si nos lo permiten, tanto odio.<br />
<br />
Pero antes que dejen de leer, permítannos centrarnos solo en el pack de los tres epítetos más usados y que desgraciadamente muchos se creen a pie juntillas: antidemocráticos, racistas y violentos.<br />
<br />
¡Pero es que el proceso catalán es justamente lo contrario! Los catalanes son profundamente democráticos, antirracistas y pacíficos. Lo son por tradición y por convicción, pero también por pura necesidad. Y es que el nacionalismo catalán solo tiene el arma del voto y el pacifismo. Los catalanes no tienen ni tanques ni artillería, y sufren aversión a la posibilidad que un grupo terrorista reclamara la independencia de Cataluña a golpe de atentado.<br />
<br />
Sobre el racismo, el tema ya es de pura risa. A 2018 un tercio de la población catalana no ha nacido en Cataluña, y ese porcentaje escala hasta casi un 80% si le sumamos los que tienen padres o abuelos de fuera. Con estos números en la mano, nadie puede afirmar honestamente que los catalanes son racistas. Porque no, y porque además cualquier posible movimiento racista estaría condenado al fracaso desde el primer minuto.<br />
<br />
Lo repetimos: los catalanes son profundamente democráticos, pacíficos y antirracistas por tradición y convicción, y porque tampoco no tendrían otra opción.<br />
<br />
Y retomando el título, confirmamos que los catalanes son realmente unos hijos de su madre. Y de su padre. Como todo el mundo.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-1864904314757620162017-02-03T22:48:00.003+01:002020-10-23T13:17:34.539+02:00UntermenschenHi ha una escena clàssica abans de les batalles que és quan els generals fan una arenga a les tropes, tot assegurant que els soldats enemics no són éssers humans, sinó monstres embogits, sense moral i assedegats de sang. Així doncs no hi haurà cap problema a matar-los perquè aquells enemics no són realment persones.<br />
<br />
Se'n diu deshumanització de l'adversari. Si els altres no són persones, no tenen drets. I si no tenen drets, estarà bé tot el que els fem. No hi ha cap mal a matar un gos boig.<br />
<br />
Els nazis, tan civilitzats ells, ho van teoritzar. Tots aquells russos, gitanos, jueus i homosexuals que perseguien no eren persones sinó infrapersones, <i>Untermenschen</i>. Els podien empresonar, torturar o matar sense majors problemes perquè realment no estaven fent mal a veritables éssers humans. Fins i tot, surava una certa obligació moral -perdoneu-me la paraula- d'exterminar tots aquells indesitjables per assegurar la salvació de l'autèntica raça humana.<br />
<br />
La política, continuació de la guerra amb altres mitjans, no li fa fàstics a aquesta perversió. Els adversaris polítics no són persones amb idees diferents de les nostres, sinó uns beneits ignorants enganyats, com a mínim. No cal discutir les seves idees perquè de fet no en tenen. Només nosaltres tenim raó perquè som els únics que pensem.<br />
<br />
Quan ara diuen que els independentistes som uns indocumentats xenòfobs egoistes, enganyats per uns dirigents perversos, manipulats pels mitjans de comunicació i adoctrinats per l'escola, justament el que fan és deshumanitzar-nos. El que pensem, volem o votem no té cap valor, perquè no som persones cabals amb qui raonar. Som éssers alienats que no cal esforçar-se a entendre. <i>Untermenschen</i>.<br />
Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-129163732334187403.post-28800147991688037002016-10-25T18:04:00.002+02:002021-05-28T17:15:11.184+02:00La cabra a casa<i>Un conte jueu explica que una vegada una dona va acudir al rabí perquè vivia en una casa petita amb els seus vuit fills on la convivència era impossible. El rabí de seguida li va donar la solució:</i><br />
<i>- Filla, agafa la cabra que tens al corral i fica-la a la casa amb vosaltres</i><br />
<i>El rabí no va dir res més i va marxar. La dona va quedar perplexa i, encara que la solució li va semblar estranya, va fer el que el savi li havia aconsellat. Passats uns dies, la vida, amb la cabra dins de casa, havia esdevingut encara més insuportable i va tornar al rabí a demanar ajuda.</i><br />
<i>- Què, s'han solucionat els teus mals? - li va demanar el rabí</i><br />
<i>Al que la bona dona va replicar portant-se les mans al cap: </i><br />
<i>- Com dieu això, Rabí? Com penseu que la situació ha millorat? Estem pitjor que abans! </i><br />
<i>El rabí va guardar silenci i no podent amagar més temps el somriure li va dir: </i><br />
<i>- Ara vés a casa i torna la cabra al corral.</i><br />
<i>La bona dona va córrer a fer cas de la recomanació del rabí i al cap d'uns dies va tornar plena d'entusiasme a veure'l. El rabí li va demanar si havia seguit el consell i ella li va respondre:</i><br />
<i>- Rabí, en veritat és merescuda la fama de sant i de savi que teniu entre nosaltres, i us dono mil vegades les gràcies. Tan bon punt hem tret la cabra de dins de casa, tot és una bassa d'oli i fins i tot la casa sembla més gran del que era abans. </i><br />
<br />
Imputacions pel 9-N, denúncia de la presidenta del Parlament, toros per força... que no ens venguin la cabra ara.Oriol Andréshttp://www.blogger.com/profile/05393335349730531526noreply@blogger.com0