Salvem els pájarus de la Ricarda

Sembla que l'ampliació de l'aeroport de Barcelona no es podrà fer per l'afectació que suposaria en l'estany de la Ricarda, espai natural protegit. Tampoc no es podrà ampliar cap al mar perquè es veu que és impossible, no com a llocs com Gènova, Niça, Venècia, Gibraltar o Beirut, sense parlar del nou aeroport turc Ordu-Giresun, construït totalment sobre una illa artificial.

Per la seva banda, Aena menteix quan condiciona els 1.700 milions d'euros d'inversió a l'ampliació de les pistes, o quan ens diuen que aquesta inversió crearà 83.000 llocs de treball directes i 280.000 d'indirectes. Que ja ens afaitem.

Dit tot això, caldria cridar l'atenció sobre unes espècies que ocupen la zona de la Ricarda i altres espais propers a l'aeroport, que es podrien veure afectats per l'ampliació de les pistes. Els anomenarem els pájarus de la Ricarda

Comencem per la zona entre la platja i l'aeroport, on trobem el "Acuartelamiento Aéreo del Prat" on els membres de l'exèrcit espanyol de l'aire poden disfrutar de bungalows particulars, piscines, pistes de tenis, etc. tocant a la platja.

D'altra banda, ja a la zona de la Ricarda, trobem fins a quatre espectaculars residències amb piscina en primera línia de mar. La primera de l'esquerra es la casa protegida Gomis-la Ricarda, que, com la resta, és d'ús particular dels descendents de la família Gomis-Bertrand.

Pájarus de la Ricarda, crec que no heu de patir pel vostre futur.

L'Aeroport de Barcelona bat el seu rècord interanual de viatgers

Publicades les dades de març d'Aena, apareix l'excel·lent notícia que l'Aeroport de Barcelona ha assolit el seu rècord interanual de viatgers. Així, d'abril 2013 a març 2014 han passat pel Prat un total de 35.602.583 viatgers, que supera lleugerament la marca assolida el setembre de 2012, de 35.576.717. La bona notícia, a més, és que aquest rècord és el resultat d'una molt bona tendència aquest any amb un 6% d'increment del primer trimestre de 2014 respecte el mateix període de 2013. Una tendència que, de ben segur, continuarà, de manera que la previsió és que durant els propers mesos veurem batre repetidament aquest registre interanual.

Per comparació, l'Aeroport Adolfo Suárez, tot i una lleugera recuperació els darrers mesos després d'un parell d'anys especialment horribles, situa el seu interanual en 39.781.671, per sobre encara del de Barcelona, però espectacularment lluny del seu rècord de 53.317.538 de maig de 2008.

Com a referència també, Palma té un interanual de 22.578.266, força estable respecte la seva millor marca de 23.378.728 passatgers, també curiosament de maig de 2008.

Evolució del nombre interanual de passatgers

L'Aeroport de Barcelona, a un 1% del de Madrid

AENA acaba de publicar les estadístiques de trànsit aeri a juny de 2013 que, ja em perdonareu, tenen un titular destacat: l'Aeroport del Prat arriba als 3.494.762 passatgers aquest mes, davant dels 3.538.604 que s'han registrat a Barajas. Això significa que la diferència entre les dues instal·lacions és únicament de 43.842 passatgers, equivalent a un esquifit 1,2%.

Així doncs, és qüestió de mesos que a Barcelona se superin els passatgers de Madrid, i al ritme actual tot fa pensar que això passarà ja el mes de juliol. Serà ben trist: un aeroport d'una ciutat provinciana, sense pes internacional ni cap atractiu especial, superarà en passatgers l'aeroport d'una de les capitals mundials...

De totes maneres, des de la capital diran que això és estacional, i que tot tornarà a la "normalitat" quan s'acabi l'estiu. Tenen raó: segurament a l'octubre a Madrid es tornarà a superar el de Barcelona, i el total de 2013 encara haurà vist més passatgers allà que aquí. Però tampoc no ens deixem enganyar: la tendència és clara, i si res no ho altera, el 2014 veurem com Barcelona supera Madrid ja des de l'abril o el maig i serà molt difícil que es tornin a invertir els papers. I el 2014, l'any de la independència, pel que fa a les dades totals de passatgers, serà el de l'empat o ja el del sorpasso definitiu.

	Barcelona	Madrid	Diferència
2005	27	42	15
2006	30	46	16
2007	33	52	19
2008	30	51	21
2009	27	48	21
2010	29	50	21
2011	34	50	15
2012	35	45	10
2013	34	39	5
2014	36	36	0
2015	38	33	-5

Xifres en milions de passatgers

Dades 2013, 2014 i 2015 extrapolades a partir de les variacions dels últims anys

Dades reals primer semestre de 2013. Bcn: 16M, Mad: 19M

Aena escombra cap a casa quan fa estimacions de passatgers?

Els darrers dies els diaris s'han fet ressò d'un informe d'Aena sobre les estimacions de passatgers que es preveuen per als propers anys per als aeroports que actualment formen part d'Espanya. Les dues xifres que cridaven més l'atenció era que el 2018 Barajas i el Prat arribarien a 50 i 40 milions de passatgers respectivament. He buscat infructuosament aquest informe per Internet, així que no tenim manera de saber la metodologia ni les variables utilitzades.

Humilment el que he fet aleshores és agafar les xifres de passatgers dels últims 10 anys de les dues instal.lacions a partir de les dades que rigorosament publica Aena al seu web (per cert, en podrien prendre exemple els responsables de l'Aeroport d'Alguaire)

	Madrid		Barcelona
	MPax	%Var	MPax	%Var
2002	33,9		21,3
2003	35,9	5,7%	22,8	6,6%
2004	38,7	8,0%	24,6	7,9%
2005	42,1	8,9%	27,2	10,6%
2006	45,8	8,7%	30,0	10,5%
2007	52,1	13,8%	32,9	9,6%
2008	50,8	-2,4%	30,3	-8,0%
2009	48,4	-4,7%	27,4	-9,4%
2010	49,9	3,0%	29,2	6,5%
2011	49,7	-0,4%	34,4	17,8%
2012	45,2	-9,0%	35,1	2,2%

Com es veu, durant aquest curt període l'evolució del nombre de passatgers als aeroports és una autèntica muntanya russa, alternant baixades de fins al -9% tant a Barcelona com a Madrid, amb increments de fins el 17,8% de l'històric any 2011 del Prat. Per tant, sembla difícil preveure una estimació lineal per al futur a partir de només el darrer any o els 2 o 3 últims anys. Per superar-ho, he calculat la taxa d'increment anual dels últims 10 anys (2002-2012) i la dels últims 5 anys (2007-2012), i les he aplicat als propers anys fins al 2018, amb el resultat següent:

		M	B
Taxa d'increment	10 anys (02-12)	2,9%	5,1%
	5 anys (07-12)	-2,8%	1,3%
Projecció 2018	Amb taxa 10 anys	53,7	47,4
	Amb taxa 5 anys	38,1	38,0

El resum és que en l'escenari optimista (taxa dels últims 10 anys), Madrid supera efectivament els 50 MPax el 2018, situant-se en 53,7 MPax, però Barcelona supera molt més àmpliament els 40 MPax previstos, i puja fins als 47,4 MPax. Per tant la relació el 2018 no seria 50/40 (1,25:1) sinó 53,7/47,4 (1,1:1) amb dos aeroports realment molt propers. Però és que, a més, en l'escenari pessimista (taxa dels últims 5 anys), Madrid cau fins als 38,1 MPax, mentre que Barcelona arriba als 38,0 MPax, diferenciant-se les dues instal.lacions per només 50.000 passatgers, amb una relació real 1:1.

Les conclusions són que a data d'avui sembla molt complicat estimar l'evolució del nombre de passatgers a uns pocs anys vista, i que, en tot cas, sembla que els senyors d'Aena escombren cap a casa sense manies quan es tracta de fer números sobre l'evolució futura de les seves instal.lacions.

Tot i els problemes, al ritme actual l'Aeroport de Barcelona continuarà superant el de Madrid el 2014

Al gener passat vaig publicar una entrada entusiasta a partir de l'espectacular increment de passatgers de l'Aeroport de Barcelona del 17'8% el 2011. Encara eren bons moments. Hi havia una companyia aèria privada amb suport públic que apostava per fer de Barcelona un gran centre d'operacions, estava en marxa un tímid procés de privatització i gestió individualitzada del Prat,  i la crisi encara no ens havia mostrat la seva cara més amarga. La conclusió final era que al ritme de 2011, l'Aeroport de Barcelona superaria el de Madrid, centre de l'univers segons diuen alguns, el 2014, en només 3 anys.

Sis mesos després la situació ha canviat radicalment. El somni de Spanair va enfonsar-se per culpa de la crisi   però també per la gestió de l'Estat que tenim en contra, i la privatització i individualització del Prat ha passat casualment a millor vida, almenys durant una bona colla d'anys. A això afegim-hi el moment àlgid -almenys per ara- de la crisi, i tindrem un panorama desolador. Per acabar-ho d'arrodonir, recordem la vergonya que suposa el fet que la T-1 del nostre aeroport no té accés ni per metro ni per tren de rodalies, tot i que ja ha complert 3 anys des de la seva posada en funcionament.

Doncs bé, tot i els problemes, el cert és que l'Aeroport de Barcelona resisteix com un campió. Les últimes dades oficials publicades per Aena a juny 2012 suposen que durant els últims 12 mesos, de juliol 2011 a juny 2012, hi han passat 34,9M de passatgers, un 9,5% més que els 31,9M del mateix període que l'any anterior. En el cas de l'Aeroport de Madrid, les xifres són de 47,9M de juliol 2011 a juny 2012, 50M l'any anterior i una variació del -4,2%. Aplicant aquests percentatges d'increment interanual al total de passatgers de 2011, a Barcelona podríem arribar el 2014 a 45,1M, superant àmpliament els 43,6M en què s'haurien anat ajustant a la capital d'Espanya.

	Jul'10-Juny'11	Jul'11-Juny'12	Variació interanual Jul'11-Juny'12	Passatgers 2011	Estimació 2012	Estimació 2013	Estimació 2014
Madrid-Barajas	50.054.765	47.940.174	-4,2%	49.671.270	47.572.880	45.563.138	43.638.298
Barcelona-el Prat	31.923.048	34.949.742	9,5%	34.398.226	37.659.597	41.230.186	45.139.310

Evidentment ja no són els números del gener, on en els mateixos tres anys Barcelona arribava als 56M, en mantenir l'irrepetible increment del 17,8% de 2011, però en tot cas els nous totals encara continuen convidant a l'optimisme. Com dèiem doncs fa uns mesos, potser sí que de vegades ens en sortim.

Al ritme actual, l'Aeroport de Barcelona superarà el de Madrid el 2014

Enmig de tanta notícia negativa, l'Aeroport de Barcelona ens alegra el dia: l'increment del nombre de passatgers de 2010 a 2011 ha estat de 5,2 milions de passatgers, des dels 29,2M del 2010 als 34,4M del 2011: tot un 17,8% !  Realment aquests 34,4M de passatgers el 2011 és una xifra espectacular i supera el rècord de 2007, en què es van registrar 32,9M passatgers, quan encara no sabíem què era la crisi ni havia entrat en servei l'AVE a Madrid, que actualment transporta uns 3M de passatgers anuals que abans utilitzaven majoritàriament l'avió.

Les raons de l'èxit actual són diverses: la inauguració de la T1 el 2009, l'increment constant de les connexions internacionals portada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries i, per què no, l'aposta pública i privada perquè hi hagi una companyia que tingui el seu centre d'operacions a Barcelona. En tot cas, en el marc d'una ciutat de Barcelona que constantment incrementa el seu nombre de visitants per turisme, esdeveniments esportius i fires comercials. Tot plegat suma. Com també suma el fet que una part força important de l'activitat de Reus i Girona s'hagi desplaçat aquest any a Barcelona de la mà dels espavilats de Ryan Air. De totes maneres, la baixa acumulada de Reus i Girona aquest 2011 suma 1,9M de passatgers, que expliquen només la tercera part dels 5,2M que ha incrementat Barcelona.

Ateses les raons indicades, algunes d'elles irrepetibles, segurament el ritme d'increment de 2011 no és sostenible per als propers anys. En tot cas, si apliquéssim els percentatges d'increment de 2011 de l'Aeroport de Madrid (-0,4%) i de Barcelona (17,8%) per als tres propers anys, el resultat seria que el 2014 l'aeroport català arribaria als 56M, superant àmpliament l'espanyol, que s'hauria estancat en 49M. Mentrestant, durant aquests anys, s'haurien més o menys privatitzat els dos aeroports i, en teoria, jugarien a competir un contra l'altre, en un model encara insuficient, però infinitament millor que l'actual en què Barajas juga amb les cartes marcades per Aena.

Com dèiem al principi, en un mar de pessimisme i mals auguris, cal aprofitar alegries com aquesta per encarar el futur, si més no, amb una mica d'optimisme. Potser sí que de vegades ens en sortim.