De Felip VI a Joan IV, per què no?

Un dia d'aquests, el rei Joan Carles I abdicarà del tron i passarà els trastos al seu fill. Al·legarà motius -obvis- de salut, però tots sabrem que plegarà perquè ja no tindrà més sortida després d'una vida personal desordenada -per dir-ho a la manera antiga-, una situació familiar marcada per la corrupció evidentíssima i en el marc d'una crisi política abassegadora on, fins i tot, pot veure com se li independitza un tros de país.

El nou rei serà l'actual príncep d'Astúries -i Girona, mal que ens pesi- que pujarà al tron com a Felip VI. Un nom horrible i segurament posat els anys 60 del segle passat amb tota la intenció d'escarnir els catalans.Perquè aquí no oblidem que l'anterior rei amb aquest nom, Felip V, és el que va abolir les llibertats de Catalunya, després de tancar les universitats del país, enderrocar la quarta part de la ciutat de Barcelona per fer-hi una fortalesa i convertir la catedral de Lleida en un quarter militar. A més, els puristes sempre podran dir que a Catalunya portem un Felip de menys -perquè Felip el Bell mai va ser rei d'Aragó ni comte de Barcelona- i, per tant, aquell Felip V del segle 18 havia de ser Felip IV, i aquest Felip d'avui portaria el títol de Felip V a Aragó, Catalunya, València i Mallorca, mentre que sí seria Felip VI al regne de Castella.

Però tot en aquesta vida té solució, si és que es vol trobar. L'exemple el tenim en el seu pare, batejat com a Juan Carlos Alfonso Víctor María, però únicament Juanito durant tota la seva infància. Doncs bé, quan a Juanito li va tocar ser pretendent al tron d'Espanya -per decisió de Franco, no ho oblidem- va resultar que no se sabia si havia de ser Joan III o Joan IV. Seria Joan III si se saltaven els drets del seu pare, l'autonomenat comte de Barcelona Joan de Borbó, però seria Joan IV si comptava també el seu pare. Per no fer enfadar el pare ni el dictador, algú va tenir la brillant idea d'ajuntar-li els noms i així Juanito va passar a ser Joan Carles per sempre més. Per cert, el seu pare, Joan de Borbó, també estava batejat com a Juan Carlos Teresa Silvestre Alfonso, però a ell no li va fer falta fer malabarismes amb els noms per anar tirant de veta.

La idea, doncs, seria aplicar al nou rei el truc Juanito/Joan Carles. Es diu Felip, però està batejat com a Felipe Juan Pablo Alfonso. Per tant, podria pujar al tron com a Felip Joan I seguint l'exemple del pare, però la veritat és que el nom és horrible. La solució seria passar directament al Joan i fer-se coronar com a Joan IV. Aquest títol li permetria reivindicar el paper del seu avi, i no generaria un rebuig afegit dels catalans i valencians, que tan poc apreciem els Felips. Tampoc no hi hauria cap problema amb els numerals perquè tant a Castella com a Aragó hi ha hagut dos joans, de manera que Joan de Borbó podria passar a la història com a Joan III i l'actual Felip esdevindria Joan IV sense altres complicacions.

Evidentment passar de dir-se Felip a coronar-se com a Joan IV és un canvi estrany d'entrada, però coses més rares han fet els reis al llarg de la història -si no, que li ho preguntin a son pare- i seria un gest cap als catalans que, vés a saber, potser algun dia arribaríem a apreciar.

La idea està llançada, però no deixa de ser -aquesta sí- una quimera, perquè amb els precedent d'haver-li posat Leonor/Elionor a la seva primera filla ja hem comprovat que la sensibilitat del futur monarca cap als nostres possibles sentiments monàrquics és entre nul·la i inexistent.

Per cert, que Joan de Borbó es proclamés comte de Barcelona mai no va ser una deferència cap als catalans, sinó que va ser una manera subtil de proclamar que continuava essent el rei, perquè el títol de comte de Barcelona ha estat des de temps immemorial una dignitat que implica sobirania. I el fet que durant uns anys hi hagués un rei d'Espanya per una banda, i un comte de Barcelona per una altra, va ser una burla en tota regla a la història d'aquest país que els catalans ens vam menjar de gust.

Vull que la BBC entrevisti el rei d'Espanya

La setmana passada la televisió pública espanyola va perpetrar l'entrevista massatge al rei d'Espanya que tots coneixem. Una vergonya de principi a final, en què el monarca no va anar més enllà dels tòpics i les obvietats més evidents, i on l'entrevistador Jesús Hermida va llençar per la borda la dignitat que pogués tenir com a periodista a base de preguntes baboses i assentiments de cap.

Casualment uns dies enrere el programa Hardtalk de la BBC va emetre una entrevista ni més ni menys que a Teodoro Obiang, cap d'estat ininterromput de Guinea Equatorial des de 1979, i amb un llarguíssim i inevitable historial de brutalitat, corrupció i nepotisme al darrere. Algunes perles del seu mandat són que va començar amb un cop d'estat en què va fer matar l'anterior president i oncle seu, Francisco Macías, que s'ha fet edificar 30 palaus per tot Guinea, que compta amb un germà i dos entre els seus ministres, i que ha aconseguit reunir una de les fortunes més grans d'Àfrica casualment en un país ric en petroli on la gent viu enmig de la misèria absoluta.

Doncs bé, durant l'entrevista, el PERIODISTA de la BBC Stephen Sackur li demana pels palaus que s'ha fet construir, el punxa pel seu fill Teodorin que té negocis de centenars de milions d'euros a Estats Units i França, i l'interroga per la seva permanència perpètua al càrrec. És a dir, li pregunta tot allò que se li havia de preguntar. Campió del cinisme, Teodoro Obiang contesta totes les preguntes i assegura tenir la raó sempre. Una perla? L'impresentable assegura que el seu multimilionari fill només és un home de negocis que ha fet la fortuna en el negoci de la fusta abans d'entrar en política per ser ministre dels boscos...

Si voleu veure l'entrevista http://youtu.be/Zw-HY9FAZBs . Com a curiositat, Teodoro Obiang respon en l'idioma oficial de Guinea Equatorial, però està subtitulada en anglès.

Déu me'n guard de comparar l'assassí Obiang amb el vividor Joan Carles, però mentre veia l'entrevista de la BCC, no podia deixar d'imaginar-me que per un moment el cap d'estat guineà era substituït per l'espanyol, i el periodista li demanava a Joan Carles per la seva fortuna, pels negocis de la família, per les escapades a Àfrica i Suïssa i, fins i tot, pel real paper reial en episodis tan rellevants com el 23-F.

En resum, que potser no hauria estat malament que l'entrevista al rei d'Espanya l'hagués feta la BBC.