25-N Vots per comarques

Les eleccions del 25 de novembre ja són història. Ens havíem fet moltes il·lusions i el resultat final ens ha deixat una mica desconcertats. Per un moment ens havíem pensat que aquest diumenge guanyaríem per golejada i que tot seria clar a partir d'ara.

El cert, però, és que els resultats són altament satisfactoris. Una participació altíssima, que dóna tota la legitimitat democràtica al procés, una majoria absoluta i 1.780.000 a favor de la independència (CIU, ERC, CUP, SI), i gairebé els 2/3 del Parlament i 2.140.000 vots (anteriors + IC) a favor de la consulta, sí o sí.

Ja hi haurà temps per valorar el resultat d'aquestes eleccions amb detall. El que sí podem fer ja és agrair a Artur Mas la valentia d'impulsar el procés cap a la independència des de la més alta responsabilitat del país, acompanyant el que tots crèiem que el poble demanava. En un moment en què els oportunistes i els jo-ja-t'ho-deia comencen a disparar en contra seu perquè el resultat no ha estat l'esperat, cal ser justos i reconèixer el coratge que ha tingut Mas en aquests dos darrers mesos. Fins i tot, en l'hipotètic cas que la consulta no es fes en aquesta legislatura, ningú no ens treurà la il·lusió amb què hem viscut el somni de veure el nostre país independent en aquesta vida.

Avancem resultats per comarques, indicant amb colors el lloc obtingut dins cada comarca: granat el 1r; vermell el 2n; taronja el 3r; groc el 4t; verd el 5è, blau el 6ê i gris el 7è

COMARCA	V.VALIDS	CiU	ERC	PSC	PP	IC	C`s	CUP
Alt Camp	22001	8721	4086	2303	2158	1218	973	1044
Alt Empordà	56276	22977	9129	5635	7416	2832	2254	2383
Alt Penedès	54549	20926	9463	6168	4609	4452	2176	3096
Alt Urgell	10576	4978	1732	1004	1015	629	248	461
Alta Ribagorça	1975	743	348	321	155	133	58	84
Anoia	59391	20744	9018	7854	6653	4534	3274	1977
Bages	94094	37850	16669	10887	7856	6445	3702	4013
Baix Camp	84018	28578	10801	10626	13348	5013	6497	3789
Baix Ebre	34183	11766	7446	4003	3830	2542	878	1126
Baix Empordà	59900	25195	10548	7120	5758	3647	2036	2059
Baix Llobregat	394458	78138	42179	79272	56362	51750	42613	9978
Baix Penedès	43216	11829	4930	7351	6899	3597	3800	1361
Barcelonès	1076049	277781	127705	162961	166987	132371	94992	37849
Berguedà	23460	11373	5050	1751	1252	1050	378	1277
Cerdanya	9278	4812	1450	593	962	409	284	226
Conca de Barberà	11179	4972	2990	698	655	587	226	420
Garraf	66937	19020	8396	10092	8718	6553	5524	3989
Garrigues	10748	5347	2406	838	769	388	136	353
Garrotxa	29364	15351	6015	1943	1508	1272	419	1401
Gironès	85081	35443	15541	8317	7391	5173	3338	4693
Maresme	220421	78395	31265	26015	27457	19148	14852	6981
Montsià	28872	9740	6189	3740	3650	1688	604	1023
Noguera	19759	9709	3836	1594	1857	869	357	530
Osona	83329	42313	17618	4883	4241	3499	1747	2980
Pallars Jussà	7062	3470	1452	655	467	344	95	271
Pallars Sobirà	3942	1879	905	298	191	209	60	251
Pla de l'Estany	16585	8771	3784	654	820	633	199	971
Pla d'Urgell	17911	8961	3434	1387	1463	741	351	475
Priorat	5814	2533	1449	422	302	317	56	506
Ribera d'Ebre	11928	4809	2860	1311	947	685	208	358
Ripollès	15435	7729	2928	1268	956	797	308	548
Segarra	10163	4953	2002	635	919	406	209	387
Segrià	92420	33807	13852	12129	13439	6003	4734	2338
Selva	74020	28380	11931	9265	8284	5677	3608	2274
Solsonès	7077	3452	1758	407	442	266	79	309
Tarragonès	108909	27537	11707	17395	20726	8483	12656	2931
Terra Alta	6725	2765	1395	604	920	318	100	249
Urgell	17742	8769	3384	1254	1517	765	267	680
Val d'Aran	4163	1297	262	825	911	235	235	56
Vallès Occidental	445427	115423	51034	80404	53783	51688	43709	14196
Vallès Oriental	200781	61105	27345	28451	23604	21491	16685	6326
Total	3625218	1112341	496292	523333	471197	358857	274925	126219

I de regal, un altre quadre, amb els vots per comarques dels partits independentistes (CIU, ERC, CUP i SI) i també els vots dels partits favorables a la consulta (els d'abans, més IC). En aquest cas, els colors marquen el % obtingut: granat el 80%, vermell el 70%, taronja el 60%, groc el 50%, verd el 40% i blau el 30%. 

		Independència		Consulta
COMARCA	V.VALIDS	Vots	%	Vots	%
Alt Camp	22001	14338	65,2%	15.556	70,7%
Alt Empordà	56276	35445	63,0%	38.277	68,0%
Alt Penedès	54549	34433	63,1%	38.885	71,3%
Alt Urgell	10576	7327	69,3%	7.956	75,2%
Alta Ribagorça	1975	1195	60,5%	1.328	67,2%
Anoia	59391	32605	54,9%	37.139	62,5%
Bages	94094	60230	64,0%	66.675	70,9%
Baix Camp	84018	44374	52,8%	49.387	58,8%
Baix Ebre	34183	20950	61,3%	23.492	68,7%
Baix Empordà	59900	38790	64,8%	42.437	70,8%
Baix Llobregat	394458	133589	33,9%	185.339	47,0%
Baix Penedès	43216	18688	43,2%	22.285	51,6%
Barcelonès	1076049	454485	42,2%	586.856	54,5%
Berguedà	23460	18174	77,5%	19.224	81,9%
Cerdanya	9278	6681	72,0%	7.090	76,4%
Conca de Barberà	11179	8624	77,1%	9.211	82,4%
Garraf	66937	32212	48,1%	38.765	57,9%
Garrigues	10748	8268	76,9%	8.656	80,5%
Garrotxa	29364	23253	79,2%	24.525	83,5%
Gironès	85081	57251	67,3%	62.424	73,4%
Maresme	220421	119748	54,3%	138.896	63,0%
Montsià	28872	17424	60,3%	19.112	66,2%
Noguera	19759	14369	72,7%	15.238	77,1%
Osona	83329	65370	78,4%	68.869	82,6%
Pallars Jussà	7062	5288	74,9%	5.632	79,8%
Pallars Sobirà	3942	3078	78,1%	3.287	83,4%
Pla de l'Estany	16585	13852	83,5%	14.485	87,3%
Pla d'Urgell	17911	13181	73,6%	13.922	77,7%
Priorat	5814	4592	79,0%	4.909	84,4%
Ribera d'Ebre	11928	8307	69,6%	8.992	75,4%
Ripollès	15435	11458	74,2%	12.255	79,4%
Segarra	10163	7568	74,5%	7.974	78,5%
Segrià	92420	51109	55,3%	57.112	61,8%
Selva	74020	43850	59,2%	49.527	66,9%
Solsonès	7077	5621	79,4%	5.887	83,2%
Tarragonès	108909	43573	40,0%	52.056	47,8%
Terra Alta	6725	4502	66,9%	4.820	71,7%
Urgell	17742	13249	74,7%	14.014	79,0%
Val d'Aran	4163	1634	39,3%	1.869	44,9%
Vallès Occidental	445427	185295	41,6%	236.983	53,2%
Vallès Oriental	200781	97480	48,6%	118.971	59,3%
Total	3625218	1.781.460	49,1%	2.140.317	59,0%

La CNN compara la situació de Catalunya amb la independència dels Països Baixos del segle 16

Una regió petita i rica pateix sota el domini espanyol. Els impostos són massa alts, la representació política està limitada, i l'elit se sent menystinguda.. A Madrid demanen repressió... La confusió creix fins al punt que una confrontació és inevitable: La situació a Catalunya el 2012? No. Es tracta dels Països Baixos entre 1560 i 1570, una altra regió pròspera governada per Espanya, on els ciutadans sentien que els seus valors i manera de viure no eren respectats per les polítiques de Madrid.

El text no és meu. És ni més ni menys que l'inici de l'article Catalonia's fight for independence: Are there lessons from the Dutch revolt? que avui publica en portada el web de la CNN, firmat per Hans-Joachim Voth, professor alemany d'economia. Feu-hi un cop d'ull, que s'ho val. I tinguem ben present que els Països Baixos se'n van sortir

El diumenge 25 de novembre, a superar la primera prova del nostre camí cap a la independència. Tots a votar !!!!

Com es pot saber quan Alícia Sánchez-Camacho està dient una mentida ?

Molt fàcil: detectem que l'Alícia Sánchez-Camacho menteix quan obre la boca. Realment sembla que pateixi un transtorn mèdic i sigui una mentidera patològica, amb un episodi de crisi aguda justament durant aquests dies. Exageracions? Vegem la col·lecció de les últimes perles:

• La Catalunya independent quedaria automàticament exclosa de la UE i es quedaria fora de l'euro
• A Catalunya no podrem pagar les pensions ni l'atur
• Els títols universitaris catalans no valdran si ens independitzem
• La Generalitat bloquejaria el corredor mediterrani si s'aconsegueix la independència
• Els sudamericans de Catalunya perdrien la doble nacionalitat després de la independència
• La Catalunya independent hauria d'afrontar una, dues, tres, quatre... cinc crisis alhora: sortida de l'euro, dificultats de finançament, seguretat social, deute públic i deute comercial
• Assegura que la N-II és un compromís ineludible del PP després d'anunciar l'adjudicació del desdoblament de Caldes a Sils de 6km en línia recta, i dues setmanes després de dir que no faran mai el tram de Tordera a Sils... (sí, sí, aquell tram que només comunica Blanes i Lloret amb l'Aeroport de Girona)
• I per últim, la més patètica: a la Catalunya independent, els Garcia s'haurien de catalanitzar el cognom (com si Garcia no fos català!). A més, per dissimular la pifiada, tira mà d'un Decret de la Generalitat de 1998, que l'únic que fa és establir un procediment per a l'aplicació d'uns determinats articles de la llei espanyola del registre civil

En resum, caldria inventar un mesurador de mentides, un pseudòmetre, com un aparell que mesurés la intensitat i qualitat d'una mentida, fixant-la sobre una escala predeterminada que podríem anomenar Escala d'Alícia en homenatge a la nostra mai ponderada política.

De totes maneres, no ens enganyem. La Sra.Sánchez-Camacho no té un pèl de tonta. Menteix contínuament però ho fa a consciència amb l'únic propòsit d'aconseguir vots per al seu partit, o per desconcertar els possibles votants d'altres formacions, que ve a ser el mateix. Així doncs, si no és tonta, l'única altra opció possible és que deu ser una mala persona.

Patacada del PP a les eleccions gallegues... que salva la majoria absoluta gràcies a l'increment de l'abstenció, l'elevat nombre de vots nuls i en blanc, i la dispersió del vot

En les eleccions gallegues del 21 d'octubre, el PP ha tret uns resultats molt dolents, en perdre més de 107.000 vots, que equivalen al 14% dels vots que va obtenir el 2009. Aquests resultats no li haurien permès treure majoria absoluta, si no fos pel fet que la pèrdua de vots ha succeït en el marc d'una important baixada de la participació de 162.000 votants, equivalents a un 6,7% del cens en passar del 70,5% de 2009 al 63,8% de 2012. També és rellevant comentar l'espectacular increment del vot testimonial de protesta constituït pel vot nul i el vot en blanc, que el 2012 ha sumat 76.000 vots doblant gairebé els 42.000 de 2009.  Tot això, amanit amb la dispersió del vot nacionalista i d'esquerres en diferents opcions, algunes de les quals sense representació, i amb la referència imprescindible de la caiguda estratosfèricament lliure del partit socialista.

De fet, la majoria absoluta aconseguida pel PP, si no té els peus de fang, almenys els té de vidre. Amb una distribució adequada de només 26.000 vots, menys del 1,6% dels emesos, entre PSG, AGE i BNG, la majoria absoluta del PP esdevindria una majoria simple que condemnaria a l'oposició els amics de l'Alícia. Només 26.000 vots, amb prou feines la tercera part dels vots blancs i nuls emesos.

I em direu: I als catalans què ens importa el que facin a la vora de l'Atlàntic? Doncs gens i molt. Gens, perquè el que facin els gallecs democràticament és democràticament el seu problema. I molt, perquè de cara al 25-N aquesta situació ens ensenya la lliçó que anar a votar és una obligació moral per impedir que ens manin els que no volem. Ens ensenya que votar en blanc o nul queda molt bé, però que no serveix per a res. Ens ensenya que votar a partits sense cap oportunitat real d'aconseguir escó, és de fet regalar vots als partits dels altres.

Així doncs, potser de vegades votar no serveix de res, però és segur que no votar encara serveix per menys.


* Totes les comparatives entre 2009 i 2012 es fan sobre vot de residents a Galícia, excloent per tant el vot a l'estranger que el 2009 va ser significatiu (75.000 votants sobre un cens de 335.000), mentre que l'any 2012 serà molt més reduït (pendent determinar el nombre de votants, però el cens s'ha reduït a 35.000 votants per raó d'un canvi legislatiu que obliga els votants a inscriure's prèviament)

	2009						2012			Dif 2009 2012  (CER)
	CER+CERA	%	CERA	Vots (CER)	%	Esc	Vots (CER)	%	Esc	Vots	%
PP	789.427	46,7%	28.483	760.944	47,1%	38	653.934	45,7%	41	-107.010	-14,1%
PSG	524.488	31,0%	40.712	483.776	29,9%	25	293.671	20,5%	18	-190.105	-39,3%
AGE							200.101	14,0%	9	200.101
BNG	270.712	16,0%	69.195	201.517	12,5%	12	145.389	10,2%	7	-56.128	-27,9%
Blanc	28.071	1,1%	262	27.809	1,7%		38.410	2,6%		10.601	38,1%
Nul	15.223	0,6%	696	14.527	0,9%		37.472	2,6%		22.945	157,9%
Blancs+nuls	43.294		958	42.336	2,6%		75.882	5,2%		33.546	79,2%
Participació	1.706.198	64,4%	76.024	1.630.174	70,5%	0,7	1.467.657	63,8%		-162.517	-10,0%
Cens	2.648.142		335.453	2.312.689			2.300.403			-12.286	-0,5%

Si voleu llegir més sobre aquesta sort que ha tingut el PP per la incompetència dels partits de l'oposició, també us pot interessar La izquierda gallega encumbra a Feijóo publicat al web de La Vanguardia de 23/10/2012

D'acord amb el CEO, el 25-N hi haurà 96 diputats a favor de l'autodeterminació

La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, presentada a 10 d'octubre de 2012, dóna la intenció de vot per a les eleccions del 25 de novembre, però a partir d'aquesta única dada és molt complicat fer cap previsió de projecció d'escons. La sort és que el mateix estudi aporta també informació relativa al record de vot d'aquestes mateixes persones en les eleccions de 2010. Aleshores comparant aquest record de vot amb el vot real, sí que és possible fer una primera  aproximació d'escons.

I el resultat, amics meus, és espectacular:

• CIU arrassa i s'emporta 73 diputats  (+11 respecte 2010)
• El PP esdevé segona força, millorant lleugerament, amb 19 diputats (+1)
• El PSC s'enfonsa estrepitosament, fins a la meitat del que tenia, amb 14 diputats (-14)
• ERC i IC perden representació, amb 8 diputats cadascun (-2 i -2)
• SI millora resultats, amb 7 diputats (+4)
• CS també millora, amb 6 diputats (+3)

Atribució d'escons

	B	G	L	T	TOTAL	ELEC.2010	Dif
CIU	44	11	7	11	73	62	11
PP	11	1	4	3	19	18	1
PSC	8	2	2	2	14	28	-14
ERC	6	0	2	0	8	10	-2
IC	7	0	0	1	8	10	-2
SI	3	3	0	1	7	4	3
CS	6	0	0	0	6	3	3
	85	17	15	18	135	135	0

El resum és que les forces que estan clarament a favor del referèndum per la independència -CIU, ERC, IC i SI- sumen 96 escons (+10), equivalents al 71% dels escons, dada en correspondència amb el 74% que en l'enquesta es manifesten explícitament a favor de la consulta.

També és cert que l'enquesta del CEO presenta un elevat nombre d'indecisos (34%), i que la mostra és massa petita, sobre tot en províncies com Lleida, però en tot cas es tracta d'una mostra objectiva i prou significativa per determinar resultats, ni que sigui de manera aproximada. A tenir en compte també que en l'apartat d'altres, que aquí no analitzem, podria sorgir alguna sorpresa en els dos extrems de l'arc polític.

Així doncs, es confirma que anem avançant amb pas ferm cap a la independència. Continuem somiant !


Quadre d'intenció de vot

	B	G	L	T
CIU	25,2	33,3	26,1	27,7
PPC	2,9	1,3	4,3	2,4
PSC	3,2	5,3	3,12	2,4
ERC	5,7	4	13	4,8
ICV	3,9	1,3	3,32	3,6
SI	1,2	2,7	2,2	1,9
CS	1,8	0,93	0,93	0,93

En vermell, valors extrapolats en els casos en què l'enquesta donava un valor de 0

Quadre ponderat amb intenció de vot, vot real, i prorrateig al 95%

	B	G	L	T
CIU	47,68012	52,66389	36,20955	48,03287
PPC	12,50877	6,22172	24,38815	13,24693
PSC	9,58073	10,58366	13,11083	10,83732
ERC	6,62717	4,13851	11,17129	4,18676
ICV	7,87852	3,47493	3,77061	7,54986
SI	3,36624	14,77182	3,78481	8,02420
CS	7,35845	3,14547	2,56476	3,12205

Val a dir que vaig aplicar el mateix sistema en ocasió de les eleccions espanyoles de 2011 a Segons el CEO, el PP serà la primera força en vots a Catalunya el 20-N, que va  donar uns resultats acceptables a excepció del fet que el PP va treure menys vots i menys escons que els que es desprenien del càlcul.

26/01/1939 - 20/11/1975 - 11/09/2012: 36 anys, 9 mesos, 20 dies

Vagi per endavant que no crec el més mínim en la cabalística, la numerologia i les altres pseudodisciplines esotèriques que s'aprofiten de les matemàtiques per fer prediccions o justificar fets històrics. Dit això, volia fer notar una coincidència  de dates que fa pensar.

El 26 de gener de 1939 els nacionals entren a Barcelona i comença la dominació franquista de Catalunya, sens dubte un dels períodes més negres de la història del nostre país. Franco mor el 20 de novembre de 1975, exactament 36 anys, 9 mesos i 25 dies després de la conquesta de la nostra ciutat.

L'11 de setembre de 2012, exactament 36 anys, 9 mesos i 22 dies després de la mort del general, Catalunya es treu de sobre la por, recupera la dignitat com a país i es manifesta massivament davant tot el món per reclamar la seva independència.

És a dir, després de matxacar-nos durant 36 anys, 9 mesos, i 20 i escaig dies, som capaços d'aixecar-nos després de 36 anys, 9 mesos i 20 i escaig dies més. Segurament tots volíem que tot anés més de pressa i pensàvem que a la fi del franquisme recobraríem la nostra llibertat de seguida, però el cert és que tot el procés ha necessitat el seu temps: el mateix temps per aixecar-nos que el que vam viure sotmesos.

Més gran que Bèlgica, més poblat que Dinamarca, més PIB que Portugal

La futura Catalunya independent no serà el país més gran d'Europa ni més poblat ni el més ric. Però tampoc no serà el més petit, el de menys habitants o el més pobre. La Catalunya independent no serà  un Mònaco o un país d'opereta, com alguns ens volen fer creure.

Els números canten. La Catalunya independent serà un país absolutament normal dins la família europea: dels 28 països que serem aleshores, Catalunya serà el 23è país en superfície, el 16è en població i el 13è en PIB. Així doncs, serem més grans que Bèlgica i Eslovènia, tindrem més habitants que Bulgària o Dinamarca, i produirem més PIB que Portugal o Finlàndia.

I els nostres amics de l'Espanya sense Catalunya, que podem començar a batejar com l'Espanya 2.0, no queden gaire afectats per la nostra absència, perquè continuen essent el 2n país en superfície, el 5è en població i el 5è en PIB, sense perdre posicions en cap d'aquestes classificacions.

Països de la Unió Europea per superfície

Ordre	País	Km2
1	França	674.843
2	Espanya 2.0	472.539
3	Suècia	449.964
4	Alemanya	357.050
5	Finlàndia	338.145
6	Polònia	312.683
7	Itàlia	301.318
8	Regne Unit	244.820
9	Romania	238.391
10	Grècia	131.990
11	Bulgària	110.910
12	Hongria	93.030
13	Portugal	92.391
14	Àustria	83.871
15	República Txeca	78.866
16	Irlanda	70.273
17	Lituània	65.303
18	Letònia	64.589
19	Eslovàquia	49.037
20	Estònia	45.226
21	Dinamarca	43.094
22	Països Baixos	41.526
23	Catalunya	32.107
24	Bèlgica	30.528
25	Eslovènia	20.273
26	Xipre	9.251
27	Luxemburg	2.586
28	Malta	316

Països de la Unió Europea per població

Ordre	País	Habitants
1	Alemanya	82.314.906
2	França	65.821.885
3	Regne Unit	62.262.806
4	Itàlia	60.742.397
5	Espanya 2.0	39.650.875
6	Polònia	38.116.486
7	Romania	22.276.056
8	Països Baixos	16.372.715
9	Portugal	11.317.192
10	Grècia	11.260.401
11	Bèlgica	10.392.226
12	República Txeca	10.306.709
13	Hongria	10.066.158
14	Suècia	9.142.817
15	Àustria	8.334.325
16	Catalunya	7.539.618
17	Bulgària	7.322.858
18	Dinamarca	5.457.415
19	Eslovàquia	5.396.168
20	Finlàndia	5.289.128
21	Irlanda	4.239.848
22	Lituània	3.373.991
23	Letònia	2.281.305
24	Eslovènia	2.013.597
25	Estònia	1.342.409
26	Xipre	766.400
27	Luxemburg	476.200
28	Malta	404.962

Països de la Unió Europea per PIB

Ordre	País	PIB 2012 $
1	Alemanya	3.478.772
2	França	2.712.026
3	Regne Unit	2.452.689
4	Itàlia	2.066.934
5	Espanya 2.0	1.137.356
6	Països Baixos	802.070
7	Suècia	549.351
8	Polònia	528.460
9	Bèlgica	496.767
10	Àustria	409.628
11	Dinamarca	321.027
12	Grècia	271.112
13	Catalunya	260.420
14	Finlàndia	257.782
15	Portugal	220.569
16	Irlanda	209.610
17	República Txeca	205.950
18	Romania	186.419
19	Hongria	129.959
20	Eslovàquia	94.552
21	Luxemburg	55.935
22	Bulgària	50.786
23	Eslovènia	46.883
24	Lituània	42.438
25	Letònia	27.494
26	Xipre	24.014
27	Estònia	22.296
28	Malta	8.712