"Sien quines sien" ... català o valencià? (una intel·ligent decisió de l'any 1992 en la polèmica entre català i valencià)

El juliol de 1992, només un dies abans que comencéssim els Jocs Olímpics de Barcelona, el Congrés espanyol va aprovar la reforma de la Constitució per permetre que els ciutadans comunitaris poguessin ser elegits en les eleccions locals, d'acord amb el que havia establert el tractat de Maastricht uns mesos enrere. La reforma es va aprovar per la via ràpida i, després del preceptiu pas inútil pel Senat, va ser publicada al BOE el 28 d'agost. Com que afectava el text de la Constitució (encara que realment només li va afegir dues paraules), es va decidir també que es publicaria en les altres llengües de l'estat.

Com que aleshores no hi havia gaire pràctica multingüe a Madrid, el govern de Felipe González va enviar el text de la llei de reforma als governs de les autonomies afectades, perquè es fessin les traduccions corresponents al basc, al gallec, al català i... al valencià perquè deien que a l'estatut valencià hi posava "llengua valenciana".

Així doncs, les Generalitats de llevant i de ponent (sí, a l'inrevés del que us penseu...) van rebre la mateixa petició del govern espanyol per fer la mateixa feina: traduir un text en castellà al català/valencià. Els tècnics van posar-se les mans al cap i van acordar conjuntament de fer una mateixa idèntica versió. Aleshores Catalunya encara vivia la llarga època de Jordi Pujol (1980-2003) i a València també portaven uns quants anys amb el socialista Joan Lerma (1982-1995). Ni a un ni a l'altre no els va semblar gaire malament, així que el tema va tirar endavant.

De seguida van escriure una versió traduïda, igual per a català que per a valencià, amb algunes concessions valencianes a les formes més esteses "catalanes", com la utilització dels verbs incoatius "estableix" o "resideix", amb l'única excepció d'un sorprenent "exegeix" en la versió valenciana.

El problema el van trobar al principi de l'últim paràgraf de l'exposició de motius, que en castellà començava amb les paraules "Cualesquiera que sean...". Evidentment, aquest ús en castellà era obsolet i només propi d'un llenguatge administratiu encarcarat, així que va ser descartada la traducció directa a un "Qualssevol que..." . La segona opció era la de la llengua normal, que en aquest cas diria "Siguin quines siguin" i "Siguen quines siguen" als dos costats de la Sènia. I aquí el tema va quedar encallat, perquè no es volia donar el gust als separadors lingüístics, escrivint dos textos diferents per una sola expressió. Calia trobar una solució en què se sentissin còmodes els del nord i els del sud.

No se sap si algú cridà l'"eureka" de rigor, però és que tampoc no va ser tan difícil. Senzillament es va recórrer a la forma verbal tradicional "sia", anterior tant a "sigui" com a "siga" i que, a més, continuava utilitzant-se en expressions com "al cel sia", "o sia" o "així sia". Així doncs, el darrer paràgraf de l'exposició de motius va començar naturalment per "Sien quines sien..." tant en la versió "catalana" com en la "valenciana", que així van arribar idèntiques a Madrid.

La lliçó d'aquesta història és que de vegades és molt fàcil deixar clar que català i valencià són la mateixa llengua. Només cal una mica d'intel·ligència, i la complicitat i la generositat d'un dels que "si no te l'ha fet, te la farà" i d'un altre dels que "home de bé no pot ser".

BOE: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1992-20403

150 anys de no ser espanyols

Avui 18 de juliol és l'efemèride d'un fet important sobre la relació de Catalunya amb Espanya. 

En concret, avui 18 de juliol de 2023 es compleixen 150 anys del 18 de juliol de 1873, dia en què Francesc Pi i Margall va dimitir com a president del Govern de la Primera República Espanyola. 

En concret, Pi i Margall va ser un dels tres catalans  que van presidir el Govern espanyol durant el breu període revolucionari-republicà de 1868 a 1873.  El primer fou el general Prim, president del Consell de Ministres durant un any i mig, des de juliol de 1869 fins el seu assassinat al desembre de 1870. Després vingué Estanislau Figueras, que no va durar ni 4 mesos de febrer a juny de 1873. I a continuació vingueren els 37 dies de Pi i Margall, entre juny i juliol del mateix 1873. 

Des d'aleshores, el desert. No trobem cap català entre els 55 següents presidents espanyols de govern o de república. Hi destaquen 12 andalusos, 12 madrilenys i 10 gallecs, i fins i tot n'hi ha de nascuts a les colònies de Perú, Cuba i Filipines. Però de catalans, cap més.  

En aquests 150 anys de segregació, segurament Francesc Cambó ha estat l'únic amb opcions reals, però va negar-se a renunciar al seu catalanisme per aconseguir el càrrec. També en la història més recent hem vist alguns aspirants del país com Miquel Roca,  Josep Borrell i Carme Chacón, que han fet mans i mànigues per aconseguir el lloc però sense cap èxit. 

La conclusió de tot plegat és fàcil. Resulta que la majoria dels que ens sentim catalans no ens considerem espanyols, però és que a Espanya ho tenen més clar: és la immensa majoria dels que se senten espanyols  que no consideren que els catalans siguem espanyols de veritat. 

El fum dels Yahrel Dnivosad

Dnivosad és una sorprenent ciutat russa del Caucas, situada a mig camí entre la industrial Volgograd i la mítica Stalingrad. Emplaçada a la vora del riu Dniva, seria una població desconeguda fins i tot dins de la gran Rússia si no fos per l'empenta de Yahrel Anatevsky, l'empresari d'origen jueu fundador de la Yahrel Dnivosad, la gran empresa d'automòbils de la ciutat.

La veritat és que fora de Rússia els Yahrel Dnivosad són uns complets desconeguts, però en canvi són gairebé una religió dins la gran nació exsoviètica. I el motiu és ben estrany: els Yahrel Dnivosad són més o menys com tots els altres cotxes, però es distingeixen perquè pel tub d'escapament deixen anar un fum espès, negre i pudent. Tal com sona, o ensuma. El que és increïble és que els seus propietaris estan orgullosos d'aquesta fumera marca de la casa, perquè això fa que els Yahrel siguin diferents i autèntics, davant de totes les altres marques normals i avorrides. De fet, la gent veu els Yahrel com l'últim record d'un mon soviètic romantitzat, però en realitat profundament molest i insalubre. Per increïble que sembli, els fanàtics diuen que un Yahrel Dnivosad ja no seria un autèntic Yahrel Dnivosad si no empudegués el món al seu pas. 

D'altra banda, no sembla que aquests fums importin a ningú, perquè els Yahrel Dnivosad van fumejant escandalosament pels carrers de Moscou i les altres ciutats del país enmig de la indiferència general i la passivitat de les autoritats. 

Òbviament, des de l'occident civilitzat no ho podem entendre. Tenim molt clar que aquest panorama és propi de països endarrerits on l'egoisme d'uns pocs passa pel davant del compliment de les normes mínimes de convivència. Senzillament als nostres països un vehicle com aquest, que molesta tothom per pur esnobisme, estaria totalment prohibit. Segur.

El poble sense idees ?

Es repeteix sovint una teòrica cita de Karl Marx que diria que el liberalisme era les idees sense poble, i que el carlisme era el poble sense idees, però que era el poble. El problema és que la cita es repeteix en autors catalans, mentre que només en trobem unes poques referències en castellà i és introbable en anglès o francès. Estrany.

El cert és que rebuscant en els textos de Marx la frase no vol aparèixer. De fet, la primera referència la trobem en un article d'Oriol Junqueras de 2007 titulat precisament El poble sense idees:

Tant és així que el carlisme expressa la nostàlgia per la tradicional aliança entre el tron i l'altar; però també representa la defensa de les formes de vida comunitàries. Tant de la comunitat nacional catalana contra el centralisme espanyol, com de les comunitats vilatanes contra la nova propietat burgesa. No és estrany, doncs, que Karl Marx afirmés que els carlins són el poble sense idees, però són el poble.

El 2009, el mateix autor amplia la cita a l'article Els carlins… són el poble , afegint-hi els liberals, amb una cita que ja reconeix que no és exacta:

Tant és així que Karl Marx va afirmar, si fa o no fa, que: “Els liberals són les idees sense el poble i els carlins són el poble sense idees… però són el poble”.

Des d'aleshores, la cita s'ha anat repetint però sense indicar-ne l'origen concret. Anant a la font, l'única cita semblant de Marx la trobem en un article que escrigué sobre les revolucions espanyoles publicada al New-York Daily Tribune el 27 d'octubre de 1854

Exclusively under the reign of the Central Junta, it was possible to blend with the actualities and exigencies of national defense the transformation of Spanish society, and the emancipation of the native spirit, without which any political constitution must dissolve like a phantom at the slightest combat with real life. The Cortes were placed in quite opposite circumstances — they themselves driven back to an insulated spot of the Peninsula, cut off from the main body of the monarchy during two years by a besieging French army, and representing ideal Spain while real Spain was conquered or fighting. At the time of the Cortes Spain was divided into two parts. At the Isla de Leon, ideas without action — in the rest of Spain, action without ideas. At the time of the Central Junta, on the contrary, particular weakness, incapacity and ill will were required on the part of the Supreme Government to draw a line of distinction between the Spanish war and the Spanish revolution.

Com veiem, la frase no és exacta, ja que no és el poble sinó l'acció el que es conjuga amb les idees. I el  que és més greu és que el filòsof alemany no es refereix a l'oposició de liberals i carlistes, sinó a la que hi havia entre els liberals constitucionalistes espanyols reunits a la Isla de León de Cadis el 1810, respecte dels espanyols que lluitaven físicament contra els francesos de Napoleó. Així, l'article de Marx ens retrata uns constitucionalistes allunyats de la realitat i de l'acció, la qual cosa li servirà després per explicar la seva posterior derrota.

Errare umanum est.

Referències

• https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2379980
• https://www.larepublica.cat/blogs-republicans/els-carlins-son-el-poble/
• https://www.marxists.org/archive/marx/works/1854/revolutionary-spain/ch04.htm

Los Pajares de Yuso y los huevos de la Wikipedia (española)

El miércoles 14 de septiembre el BOE publicó una aberrante lista de topónimos catalanes, con el alucinante "Pajares de Yuso" (por "Pallars Jussà") como estrella invitada. Denunciado en las redes, el viernes 16 ya salía publicada la corrección. Un error informático han dicho. Lo que no se sabe es si el culpable ha sido reprendido por la dirección por el desliz, o felicitado por haber tocado, una vez más, las narices a los catalanes.

Echadas ya las risas sobre el tema, lo cierto es que no podemos cerrar esta carpeta. El BOE ha hecho lo que tenía que hacer después del lío, pero hay entidades del estado español que se empecinan en el despropósito de traducir los topónimos catalanes. Sí, me refiero a la Wikipedia en castellano, que mantiene a viento y marea aberraciones como "Villafranca del Panadés", a pesar de las veces que se le ha pedido que rectifique. La respuesta de los guardianes de las esencias patrias convertidos en administradores de la Wikipedia ha sido remitirse a un acuerdo de no se sabe cuándo sobre un libro de no se sabe quién.

La verdad es que da por pensar que la Wikipedia en castellano usa los topónimos franquistas a sabiendas, con objetivos ideológicos inaceptables. Ponemos un ejemplo. En València existe el municipio de Castelló (o Castelló de la Ribera) que, en tiempos franquistas y hasta hace poco de la mano del PP, se denominaba "Villanueva de Castellón". Pues bien, a pesar de que se ha hecho el cambio de nombre legalmente, en la Wikipedia en español continua siendo "Villanueva de Castellón"... impasible el ademán! Como comparación, en Sevilla recientemente se ha cambiado legalmente el nombre del municipio "Alcalá de Guadaira" a "Alcalá de Guadaíra", con acento en la "í". Qué ha hecho la Wikipedia en castellano? Evidentemente, se ha adaptado a la realidad, y sale correctamente "Alcalá de Guadaíra". Y como este ejemplo, los que se quieran. El doble rasero es evidente. Se trata a los topónimos catalanes y valencianos de modo colonial, sin respetar el derecho de los ayuntamientos a cambiar el nombre de su municipio. 

Y se podría llegar a entender que se usara "Gerona" por "Girona", o "Lérida" por "Lleida", porque son topónimos existentes en el castellano actual, del mismo modo que en catalán se usa "Saragossa" por "Zaragoza". Pero en castellano actual no existe "Castellar de Nuch" ni "Sardañola" ni "San Cipriano de Vallalta" ni tantos otros. Esos topónimos existían en el castellano del franquismo, pero no en el de ahora. 

Para más Inri, además los topónimos de la Wikipedia española los usan aplicaciones y plataformas externas como los mapas de Google, para desesperación de nuestros visitantes transmonegrinos que intentan llegar a San Quirico de Tarrasa, la Bajol o Cherta.

Hasta cuándo?

En esta carretera, todo el mundo circula contra dirección

Traducció al català de la cançó "Always look on the bright side of life" dels Monty Python

 Amb l'esperit de servei que caracteritza aquest blog, oferim al món expectant la traducció catalana de la cançó Always look on the bright side of life inclosa en la genial Vida de Brian dels Monty Python, per al seu ús en tot tipus de festes, com casaments i funerals. De fet, durant uns anys la cançó va ser la més demanada als enterraments al Regne Unit! (https://reelrundown.com/movies/Monty-Python-Song-a-Hit-at-Funerals) 

Òbviament no és una traducció literal, sinó que, a part del sentit general i algun que altre joc de paraules, he intentat mantenir les rimes i el ritme perquè pugui ser cantada. Qui necessiti una traducció més semblant a l'original, però no cantable, la pot trobar a https://lletresmusica.wordpress.com/2015/03/03/mira-el-costat-brillant-de-la-vida-look-on-the-bright-side-of-life-monty-python/

I a viure la vida sempre amb il·lusió !

Some things in life are bad They can really make you mad Other things just make you swear and curse When you're chewing on life's gristle Don't grumble, give a whistle And this'll help things turn out for the best And Always look on the bright side of life Always look on the light side of life If life seems jolly rotten There's something you've forgotten And that's to laugh and smile and dance and sing When you're feeling in the dumps Don't be silly chumps Just purse your lips and whistle, that's the thing And Always look on the bright side of life (Come on) Always look on the right side of life For life is quite absurd And death's the final word You must always face the curtain with a bow Forget about your sin Give the audience a grin Enjoy it, it's your last chance anyhow So always look on the bright side of death A just before you draw your terminal breath Life's a piece of shit When you look at it Life's a laugh and death's a joke, it's true You'll see it's all a show Keep 'em laughin' as you go Just remember that the last laugh is on you And Always look on the bright side of life Always look on the right side of life (C'mon Brian, cheer up) Always look on the bright side of life Always look on the bright side of life Always look on the bright side of life I mean, what have you got to lose? You know, you come from nothing You're going back to nothing What have you lost? Nothing Always look on the right side of life Nothing will come from nothing, ya know what they say Cheer up ya old bugga c'mon give us a grin (Always look on the right side of life) There ya are, see It's the end of the film Incidentally this record's available in the foyer (Always look on the right side of life) Some of us got to live as well, you know (Always look on the right side of life) Who do you think pays for all this rubbish (Always look on the right side of life) They're not gonna make their money back, you know I told them, I said to him, Bernie, I said they'll never make their money back (Always look on the right side of life)

Hi ha coses en la vida Que són una parida Però en canvi d'altres et fan emprenyar Si la vida ja no piula No et queixis, només xiula De cop i volta tot t'anirà bé. I Viu la vida sempre amb il·lusió Fes que cada dia sigui el millor Si el teu món està espatllat Una cosa has oblidat Que és riure molt i ballar i cantar Si et sents molt angoixat No siguis encantat Només ajunta els morros i a xiular I Viu la vida sempre amb il·lusió (Vinga) Fes que cada dia sigui el millor El viure és un absurd I a més és massa curt Prepara't per quan t'arribi el teló Oblida els teus pecats Somriu als congregats Gaudeix, que és l'última funció Viu amb il·lusió també la mort Que el darrer alè sigui el més fort La vida és un merder Quan te la mires bé La vida i la mort dues bromes són I tot és un gran gag Que riguin quan te'n vas  Però és teu l'últim riure en aquest món I Viu la vida sempre amb il·lusió Fes que cada dia sigui millor (Vinga Brian, més fort) Viu la vida sempre amb il·lusió Viu la vida sempre amb il·lusió Viu la vida sempre amb il·lusió Realment què tens a perdre? Saps bé que vens del no res I tornes al no res Què has perdut? No res Viu la vida sempre amb il·lusió No res ve de no res, això és el que diuen. Vinga va, nen, dedica'ns un somriure (Viu la vida sempre amb il·lusió) Aquí ho tens, mira És el final de la pel·lícula El disc està disponible al vestíbul (Viu la vida sempre amb il·lusió) Hem de viure d'això, ja ho saps (Viu la vida sempre amb il·lusió) Qui creus que paga aquesta pallassada (Viu la vida sempre amb il·lusió) Mai no recuperaran els diners, ja ho saps Els ho vaig dir, i li vaig dir, Bernie, que mai no recuperarien els diners (Viu la vida sempre amb il·lusió)

Per cert, el Polònia va fer servir la cançó el 2012, amb la lletra adaptada al moment polític https://youtu.be/uS7eXdRxLGw 

(Canten des de la creu Artur Mas, Oriol Pujol, Andreu Mas-Colell i el Duran, després de les eleccions de 2012 en què CiU va passar de 62 a 50 escons)

(OP) És cert que si ara ho penses

et sembla tot fatal 

i potser enyores el pacte fiscal.

Però no tot és terrible

hi ha coses que van bé

i encara estem millor que el PSC.

Mira la part bona del resultat.

(AM) Què coi té bo que haguem punxat? 

(AMC) Artur no et desesperis,

continuem manant

i això que no vam fer callar en Duran.

(OP) Si ens "camelem" esquerra

ens pot donar suport (D: això mai!)

perquè en Junqueras no és com en Carod

(Tots): Mira la part bona del resultat

Seguirem manant, això està cantat.

Mira la part... (Aquí AM atura la cançó i baixa de la creu)

La misteriosa espanyolitat de les pintures del Paranimf de la Universitat de Barcelona

Com a curiositat, us heu adonat que les pintures del Paranimf de la Universitat de Barcelona contenen un relat espanyolíssim de la història de la cultura? Anem-ho a veure:
1) L’Espanya visigoda: el Concili de Toledo del 633 presidit per sant Isidor de Sevilla;
2) L’Espanya àrab: la Còrdova d’Abd-al-Rahman III el Gran;
3) L’Espanya de la Reconquesta a Castella: el saber en temps d’Alfons el Savi;
4) L’Espanya de la Reconquesta a Aragó: els consellers de Barcelona demanant autorització a Alfons el Magnànim per crear la Universitat de Barcelona
5) L’Espanya del Renaixement: la Bíblia Políglota d'Alcalà de Henares, sota la direcció del cardenal Cisneros
6) Espanya als albors del temps modern: els estudis creats per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona

Que espanyols els barcelonins del s.XIX! Doncs sí i no, perquè aquesta no era la proposta inicial. De fet, en el llibre d'actes de 1867 de la Universitat consta tot un altre programa, totalment català:
1) La unió de les universitats de Barcelona i Lleida davant Benet XIII i Martí l'Humà
2) La fundació dels estudis de la Llotja
3) La proclamació dels Usatges
4) La formació de la primera carta geogràfica
5) El consistori del Gay Saber presidit pel marquès de Villena
6) Arnau de Vilanova.

I com es va passar d'uns temes als altres? Ben bé no se sap, però podem suposar que les pintures de la Universitat de Barcelona eren tan importants que la decisió no la podia prendre la pròpia institució i s'havia de decidir uns 500 km cap al sud-oest.

Més informacíó:
https://www.ub.edu/museuvirtualub/ub/conjuntparanimf.pdf
https://raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/128463
http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/coneix-l-edifici-sala-x-sala/planta-primera/paranimf#bwg11/202