Barcelona, una de les millors ciutats del món

Els barcelonins, i els catalans per extensió, tenim el defecte d'anar pel món amb un cert sentiment d'inferioritat. Voltant per París, Roma o Berlín, ens passem el dia envejant secretament els seus museus, les seves grans avingudes, els parcs o el sistema de transport públic. Ens diem que estaria molt bé que a Barcelona tinguéssim allò o allò altre, però ho donem per impossible, sospirant pel dia que la nostra ciutat estigui a l'alçada.

Doncs bé, resulta que Barcelona ja és una de les grans ciutats del món. Repetim-ho: Barcelona és una de les grans ciutats del món. Potser no ho és per nombre total d'habitants, ni per patrimoni artístic, ni per serveis públics, però sumant una mica d'aquí i d'allà resulta que el paquet global és impressionant. I com que nosaltres no som capaços de creure'ns-ho, han de venir de fora per explicar-nos-ho. El sr.Google en té la prova: teclegeu Barcelona best cities in the world i us sortiran un munt de llistes on Barcelona ocupa els llocs d'honor. Evidentment, les classificacions són germanes de les estadístiques i, per tant, cosines de les mentides, però alguna cosa deu haver-hi de veritat. Alguns exemples recollits en pocs minuts:

1a world's best summer city (My Destination)
1a ciutat mundial amb platja (National Geographic)
1a ciutat del món per a skating (Skateboarding Transworld)
2a best city in the world (Foursquare)
2a ciutat del món per a reunions internacionals (DCI)
2a millor destinació turística mundial (Us News Travel)
3a global fashion city (Atlantic Cities)
4a international bike friendly city (revista Bicycling dels EUA)
5a world's greatest city (Time Out)
5a ciutat del món en oci nocturn (web Hotels.com)
7a ciutat del món for surfers (web STAB)
8a top destination mundial (Trip Advisor)
8a european smartest city (CoExist)
10a most loved city mundial (CNN Travel)
11a ciutat mundial per estudiar a la universitat (consultora QS)
11a ciutat mundial més visitada (Maps of World)
15a top city del món (Askmen)
40a ciutat del món en qualitat de vida (consultoria Mercer)

Evidentment abunden les classificacions estrictament turístiques, i n'hi ha també de sorprenents, com la que diu que Barcelona és una bona ciutat per als surfers, però en global, tot plegat impressiona. Potser no estem tan malament, que deia aquell. I el dia que siguem independents, on diu Barcelona també hi aniran posant Catalunya, perquè ens començaran a conèixer com a país normal i no una mig-regió de no-sé-on.

Aena escombra cap a casa quan fa estimacions de passatgers?

Els darrers dies els diaris s'han fet ressò d'un informe d'Aena sobre les estimacions de passatgers que es preveuen per als propers anys per als aeroports que actualment formen part d'Espanya. Les dues xifres que cridaven més l'atenció era que el 2018 Barajas i el Prat arribarien a 50 i 40 milions de passatgers respectivament. He buscat infructuosament aquest informe per Internet, així que no tenim manera de saber la metodologia ni les variables utilitzades.

Humilment el que he fet aleshores és agafar les xifres de passatgers dels últims 10 anys de les dues instal.lacions a partir de les dades que rigorosament publica Aena al seu web (per cert, en podrien prendre exemple els responsables de l'Aeroport d'Alguaire)

	Madrid		Barcelona
	MPax	%Var	MPax	%Var
2002	33,9		21,3
2003	35,9	5,7%	22,8	6,6%
2004	38,7	8,0%	24,6	7,9%
2005	42,1	8,9%	27,2	10,6%
2006	45,8	8,7%	30,0	10,5%
2007	52,1	13,8%	32,9	9,6%
2008	50,8	-2,4%	30,3	-8,0%
2009	48,4	-4,7%	27,4	-9,4%
2010	49,9	3,0%	29,2	6,5%
2011	49,7	-0,4%	34,4	17,8%
2012	45,2	-9,0%	35,1	2,2%

Com es veu, durant aquest curt període l'evolució del nombre de passatgers als aeroports és una autèntica muntanya russa, alternant baixades de fins al -9% tant a Barcelona com a Madrid, amb increments de fins el 17,8% de l'històric any 2011 del Prat. Per tant, sembla difícil preveure una estimació lineal per al futur a partir de només el darrer any o els 2 o 3 últims anys. Per superar-ho, he calculat la taxa d'increment anual dels últims 10 anys (2002-2012) i la dels últims 5 anys (2007-2012), i les he aplicat als propers anys fins al 2018, amb el resultat següent:

		M	B
Taxa d'increment	10 anys (02-12)	2,9%	5,1%
	5 anys (07-12)	-2,8%	1,3%
Projecció 2018	Amb taxa 10 anys	53,7	47,4
	Amb taxa 5 anys	38,1	38,0

El resum és que en l'escenari optimista (taxa dels últims 10 anys), Madrid supera efectivament els 50 MPax el 2018, situant-se en 53,7 MPax, però Barcelona supera molt més àmpliament els 40 MPax previstos, i puja fins als 47,4 MPax. Per tant la relació el 2018 no seria 50/40 (1,25:1) sinó 53,7/47,4 (1,1:1) amb dos aeroports realment molt propers. Però és que, a més, en l'escenari pessimista (taxa dels últims 5 anys), Madrid cau fins als 38,1 MPax, mentre que Barcelona arriba als 38,0 MPax, diferenciant-se les dues instal.lacions per només 50.000 passatgers, amb una relació real 1:1.

Les conclusions són que a data d'avui sembla molt complicat estimar l'evolució del nombre de passatgers a uns pocs anys vista, i que, en tot cas, sembla que els senyors d'Aena escombren cap a casa sense manies quan es tracta de fer números sobre l'evolució futura de les seves instal.lacions.

Vull que la BBC entrevisti el rei d'Espanya

La setmana passada la televisió pública espanyola va perpetrar l'entrevista massatge al rei d'Espanya que tots coneixem. Una vergonya de principi a final, en què el monarca no va anar més enllà dels tòpics i les obvietats més evidents, i on l'entrevistador Jesús Hermida va llençar per la borda la dignitat que pogués tenir com a periodista a base de preguntes baboses i assentiments de cap.

Casualment uns dies enrere el programa Hardtalk de la BBC va emetre una entrevista ni més ni menys que a Teodoro Obiang, cap d'estat ininterromput de Guinea Equatorial des de 1979, i amb un llarguíssim i inevitable historial de brutalitat, corrupció i nepotisme al darrere. Algunes perles del seu mandat són que va començar amb un cop d'estat en què va fer matar l'anterior president i oncle seu, Francisco Macías, que s'ha fet edificar 30 palaus per tot Guinea, que compta amb un germà i dos entre els seus ministres, i que ha aconseguit reunir una de les fortunes més grans d'Àfrica casualment en un país ric en petroli on la gent viu enmig de la misèria absoluta.

Doncs bé, durant l'entrevista, el PERIODISTA de la BBC Stephen Sackur li demana pels palaus que s'ha fet construir, el punxa pel seu fill Teodorin que té negocis de centenars de milions d'euros a Estats Units i França, i l'interroga per la seva permanència perpètua al càrrec. És a dir, li pregunta tot allò que se li havia de preguntar. Campió del cinisme, Teodoro Obiang contesta totes les preguntes i assegura tenir la raó sempre. Una perla? L'impresentable assegura que el seu multimilionari fill només és un home de negocis que ha fet la fortuna en el negoci de la fusta abans d'entrar en política per ser ministre dels boscos...

Si voleu veure l'entrevista http://youtu.be/Zw-HY9FAZBs . Com a curiositat, Teodoro Obiang respon en l'idioma oficial de Guinea Equatorial, però està subtitulada en anglès.

Déu me'n guard de comparar l'assassí Obiang amb el vividor Joan Carles, però mentre veia l'entrevista de la BCC, no podia deixar d'imaginar-me que per un moment el cap d'estat guineà era substituït per l'espanyol, i el periodista li demanava a Joan Carles per la seva fortuna, pels negocis de la família, per les escapades a Àfrica i Suïssa i, fins i tot, pel real paper reial en episodis tan rellevants com el 23-F.

En resum, que potser no hauria estat malament que l'entrevista al rei d'Espanya l'hagués feta la BBC.

25-N Vots per comarques

Les eleccions del 25 de novembre ja són història. Ens havíem fet moltes il·lusions i el resultat final ens ha deixat una mica desconcertats. Per un moment ens havíem pensat que aquest diumenge guanyaríem per golejada i que tot seria clar a partir d'ara.

El cert, però, és que els resultats són altament satisfactoris. Una participació altíssima, que dóna tota la legitimitat democràtica al procés, una majoria absoluta i 1.780.000 a favor de la independència (CIU, ERC, CUP, SI), i gairebé els 2/3 del Parlament i 2.140.000 vots (anteriors + IC) a favor de la consulta, sí o sí.

Ja hi haurà temps per valorar el resultat d'aquestes eleccions amb detall. El que sí podem fer ja és agrair a Artur Mas la valentia d'impulsar el procés cap a la independència des de la més alta responsabilitat del país, acompanyant el que tots crèiem que el poble demanava. En un moment en què els oportunistes i els jo-ja-t'ho-deia comencen a disparar en contra seu perquè el resultat no ha estat l'esperat, cal ser justos i reconèixer el coratge que ha tingut Mas en aquests dos darrers mesos. Fins i tot, en l'hipotètic cas que la consulta no es fes en aquesta legislatura, ningú no ens treurà la il·lusió amb què hem viscut el somni de veure el nostre país independent en aquesta vida.

Avancem resultats per comarques, indicant amb colors el lloc obtingut dins cada comarca: granat el 1r; vermell el 2n; taronja el 3r; groc el 4t; verd el 5è, blau el 6ê i gris el 7è

COMARCA	V.VALIDS	CiU	ERC	PSC	PP	IC	C`s	CUP
Alt Camp	22001	8721	4086	2303	2158	1218	973	1044
Alt Empordà	56276	22977	9129	5635	7416	2832	2254	2383
Alt Penedès	54549	20926	9463	6168	4609	4452	2176	3096
Alt Urgell	10576	4978	1732	1004	1015	629	248	461
Alta Ribagorça	1975	743	348	321	155	133	58	84
Anoia	59391	20744	9018	7854	6653	4534	3274	1977
Bages	94094	37850	16669	10887	7856	6445	3702	4013
Baix Camp	84018	28578	10801	10626	13348	5013	6497	3789
Baix Ebre	34183	11766	7446	4003	3830	2542	878	1126
Baix Empordà	59900	25195	10548	7120	5758	3647	2036	2059
Baix Llobregat	394458	78138	42179	79272	56362	51750	42613	9978
Baix Penedès	43216	11829	4930	7351	6899	3597	3800	1361
Barcelonès	1076049	277781	127705	162961	166987	132371	94992	37849
Berguedà	23460	11373	5050	1751	1252	1050	378	1277
Cerdanya	9278	4812	1450	593	962	409	284	226
Conca de Barberà	11179	4972	2990	698	655	587	226	420
Garraf	66937	19020	8396	10092	8718	6553	5524	3989
Garrigues	10748	5347	2406	838	769	388	136	353
Garrotxa	29364	15351	6015	1943	1508	1272	419	1401
Gironès	85081	35443	15541	8317	7391	5173	3338	4693
Maresme	220421	78395	31265	26015	27457	19148	14852	6981
Montsià	28872	9740	6189	3740	3650	1688	604	1023
Noguera	19759	9709	3836	1594	1857	869	357	530
Osona	83329	42313	17618	4883	4241	3499	1747	2980
Pallars Jussà	7062	3470	1452	655	467	344	95	271
Pallars Sobirà	3942	1879	905	298	191	209	60	251
Pla de l'Estany	16585	8771	3784	654	820	633	199	971
Pla d'Urgell	17911	8961	3434	1387	1463	741	351	475
Priorat	5814	2533	1449	422	302	317	56	506
Ribera d'Ebre	11928	4809	2860	1311	947	685	208	358
Ripollès	15435	7729	2928	1268	956	797	308	548
Segarra	10163	4953	2002	635	919	406	209	387
Segrià	92420	33807	13852	12129	13439	6003	4734	2338
Selva	74020	28380	11931	9265	8284	5677	3608	2274
Solsonès	7077	3452	1758	407	442	266	79	309
Tarragonès	108909	27537	11707	17395	20726	8483	12656	2931
Terra Alta	6725	2765	1395	604	920	318	100	249
Urgell	17742	8769	3384	1254	1517	765	267	680
Val d'Aran	4163	1297	262	825	911	235	235	56
Vallès Occidental	445427	115423	51034	80404	53783	51688	43709	14196
Vallès Oriental	200781	61105	27345	28451	23604	21491	16685	6326
Total	3625218	1112341	496292	523333	471197	358857	274925	126219

I de regal, un altre quadre, amb els vots per comarques dels partits independentistes (CIU, ERC, CUP i SI) i també els vots dels partits favorables a la consulta (els d'abans, més IC). En aquest cas, els colors marquen el % obtingut: granat el 80%, vermell el 70%, taronja el 60%, groc el 50%, verd el 40% i blau el 30%. 

		Independència		Consulta
COMARCA	V.VALIDS	Vots	%	Vots	%
Alt Camp	22001	14338	65,2%	15.556	70,7%
Alt Empordà	56276	35445	63,0%	38.277	68,0%
Alt Penedès	54549	34433	63,1%	38.885	71,3%
Alt Urgell	10576	7327	69,3%	7.956	75,2%
Alta Ribagorça	1975	1195	60,5%	1.328	67,2%
Anoia	59391	32605	54,9%	37.139	62,5%
Bages	94094	60230	64,0%	66.675	70,9%
Baix Camp	84018	44374	52,8%	49.387	58,8%
Baix Ebre	34183	20950	61,3%	23.492	68,7%
Baix Empordà	59900	38790	64,8%	42.437	70,8%
Baix Llobregat	394458	133589	33,9%	185.339	47,0%
Baix Penedès	43216	18688	43,2%	22.285	51,6%
Barcelonès	1076049	454485	42,2%	586.856	54,5%
Berguedà	23460	18174	77,5%	19.224	81,9%
Cerdanya	9278	6681	72,0%	7.090	76,4%
Conca de Barberà	11179	8624	77,1%	9.211	82,4%
Garraf	66937	32212	48,1%	38.765	57,9%
Garrigues	10748	8268	76,9%	8.656	80,5%
Garrotxa	29364	23253	79,2%	24.525	83,5%
Gironès	85081	57251	67,3%	62.424	73,4%
Maresme	220421	119748	54,3%	138.896	63,0%
Montsià	28872	17424	60,3%	19.112	66,2%
Noguera	19759	14369	72,7%	15.238	77,1%
Osona	83329	65370	78,4%	68.869	82,6%
Pallars Jussà	7062	5288	74,9%	5.632	79,8%
Pallars Sobirà	3942	3078	78,1%	3.287	83,4%
Pla de l'Estany	16585	13852	83,5%	14.485	87,3%
Pla d'Urgell	17911	13181	73,6%	13.922	77,7%
Priorat	5814	4592	79,0%	4.909	84,4%
Ribera d'Ebre	11928	8307	69,6%	8.992	75,4%
Ripollès	15435	11458	74,2%	12.255	79,4%
Segarra	10163	7568	74,5%	7.974	78,5%
Segrià	92420	51109	55,3%	57.112	61,8%
Selva	74020	43850	59,2%	49.527	66,9%
Solsonès	7077	5621	79,4%	5.887	83,2%
Tarragonès	108909	43573	40,0%	52.056	47,8%
Terra Alta	6725	4502	66,9%	4.820	71,7%
Urgell	17742	13249	74,7%	14.014	79,0%
Val d'Aran	4163	1634	39,3%	1.869	44,9%
Vallès Occidental	445427	185295	41,6%	236.983	53,2%
Vallès Oriental	200781	97480	48,6%	118.971	59,3%
Total	3625218	1.781.460	49,1%	2.140.317	59,0%