diumenge, 20 de juliol del 2014

Contra "Libres e iguales"

Tothom té dret a difondre la seva opinió sobre la independència de Catalunya. El que no es pot tolerar és que es diguin mentides, una darrera l'altra.

A continuació transcrivim el text complet, posant en vermell les afirmacions que són directament falses. Com veureu tots els arguments de base són una mentida. Francament que s'ho facin mirar. Evidentment quan parla del que faran, això sí que ens ho podem creure

A més, resulta que "Libres e iguales" és el nom en castellà d'una campanya de l'ONU contra l'homofòbia: https://www.unfe.org/es. Suposo que als senyors de l'ONU i als homosexuals de parla espanyola no els deu haver agradat gaire l'apropiació de l'eslògan. 


España vive un momento crítico.

El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

En Madrid, a 15 de julio de 2014

dilluns, 12 de maig del 2014

Reial Club Esportiu de Barcelona

Ara que s'acaba la Lliga de futbol, i que el nostre país està a punt d'experimentar canvis fonamentals, potser és el moment de pensar una mica en petites modificacions que es podrien  proposar per a  algunes de les nostres entitats i institucions. Entitats que, per raons històriques i sentimentals, tenen avui un aspecte, uns símbols o fins i tot uns noms allunyats del que a molts ens agradaria.

Sí, estic pensant d'entrada en el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L'Espanyol, en breu, que és un nom que allunya -vulgues que no- aquesta entitat esportiva del sentiment de bona part del país. Ep, no dic ni millor ni pitjor, senzillament es pot afirmar que hi ha moltes persones que mai es faran de l'Espanyol justament per raó del seu nom. De fet, hi ha molts catalans farts de la prepotència del FC Barcelona com a únic símbol esportiu del país, però el problema és que no veuen en l'Espanyol una alternativa possible.

El problema és que canviar el nom de l'Espanyol d'un dia per a l'altre pot ser un autèntic daltabaix. Tones de tinta,xiulets en tots els camps, i tot de socis donant-se de baixa (que segurament es compensarien pels molts que s'hi apuntarien). I aquí és on hem d'aprofitar una de les lliçons que ens ha donat la pertinença a l'Estat espanyol: "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". I el procés no seria nou, perquè tot està inventat.

En temps d'en Franco, a Girona hi havia un diari anomenat Los Sitios, un nom de ressonàncies patriòtiques que no casava molt bé amb el tarannà del país. Arribada la democràcia, cap a l'any 1984, uns empresaris gironins adquireixen la publicació i li canvien subtilment el nom, de manera que es passa a dir Los Sitios - Diari de Girona. Uns mesos després s'introdueix un nou canvi i passa a ser Diari de Girona - Los Sitios. Finalment, i de manera definitiva el diari passa a ser únicament Diari de Girona, que és el nom amb què ha arribat fins als nostres dies. En resum, un canvi subtil i continuat,que va aconseguir el seu objectiu sense que gairebé ningú no se n'adonés.

I a l'Espanyol, què hi podríem fer. Molt fàcil, tenint en compte que una part del nom és Deportiu, que pot passar fàcilment a Esportiu, un nom prou semblant a Espanyol. Així en un primer moment el club podria començar a fer córrer el nom compost Esportiu Espanyol. Els pericos, quan animessin, podrien cridar indistintament Esportiu o Espanyol, sense que el ritme i l'eufonia se'n ressentissin excessivament. Aquesta fase intermèdia podria durar un parell de lligues, sense pressa. I en el moment que Esportiu comencés a fer forat, seria qüestió de fer servir únicament la fórmula Esportiu de Barcelona i, en breu Esportiu. Un parell d'anys més, i fins i tot el mot Espanyol podria caure del nom oficial del club. 

Somiem? Esportiu !

dijous, 10 d’abril del 2014

Per què li diuen consulta si volen dir...

Les paraules les carrega el diable, en especial en el món de la política, on les coses volen dir que el volen que diguin.

L'exemple sagnant i actual és el de Consulta. Es diu i es repeteix des de determinades posicions a Catalunya que la consulta serà només un instrument no vinculant per conèixer la voluntat del país. Però el cert és que el resultat serà vinculant de totes totes -políticament, encara que no ho sigui jurídicament- i, a més, la seva realització ja suposa una real declaració de sobirania.

Assagem algunes definicions per a Consulta

  • CUP: revolució
  • Iniciativa: democràcia
  • ERC: declaració d'independència
  • Convergència: referèndum d'independència
  • Unió: enquesta enorme
  • PSOE: declaració unilateral d'independència
  • Ciutadans: atemptat terrorista
  • PP: cop d'estat

Clar que si volem riure una estona també podem provar amb altres definicions com diàleg o democràcia. S'accepten propostes.

dimecres, 9 d’abril del 2014

L'Aeroport de Barcelona bat el seu rècord interanual de viatgers

Publicades les dades de març d'Aena, apareix l'excel·lent notícia que l'Aeroport de Barcelona ha assolit el seu rècord interanual de viatgers. Així, d'abril 2013 a març 2014 han passat pel Prat un total de 35.602.583 viatgers, que supera lleugerament la marca assolida el setembre de 2012, de 35.576.717. La bona notícia, a més, és que aquest rècord és el resultat d'una molt bona tendència aquest any amb un 6% d'increment del primer trimestre de 2014 respecte el mateix període de 2013. Una tendència que, de ben segur, continuarà, de manera que la previsió és que durant els propers mesos veurem batre repetidament aquest registre interanual.

Per comparació, l'Aeroport Adolfo Suárez, tot i una lleugera recuperació els darrers mesos després d'un parell d'anys especialment horribles, situa el seu interanual en 39.781.671, per sobre encara del de Barcelona, però espectacularment lluny del seu rècord de 53.317.538 de maig de 2008.

Com a referència també, Palma té un interanual de 22.578.266, força estable respecte la seva millor marca de 23.378.728 passatgers, també curiosament de maig de 2008.

Evolució del nombre interanual de passatgers

divendres, 4 d’abril del 2014

La solució? Dissoldre el poble català i triar-ne un altre

El 17 de juny de 1953 els treballadors de Berlín Est van revoltar-se contra el govern de la RDA en protesta per l'empitjorament de les condicions laborals. La revolució va ser aplastada finalment per l'exèrcit soviètic en un autèntic bany de sang. 

En els dies següents, la progovernamental Unió d'Escriptors va distribuir pamflets que resaven que el poble havia perdut la confiança del govern, i que només la podria recuperar fent un gran esforç. En resposta, Bertolt Brecht va proposar que el més fàcil en aquell cas seria que el govern dissolgués el poble i en triés un altre.

Encara que sembli mentida, 50 anys després hi ha polítics espanyols íntimament convençuts que els ciutadans catalans han perdut també la confiança del seu govern. Que consideren que no importa el que la  gent vol. Que diuen que no existeixen les majories que ocupen els carrers. Que neguen el dret dels ciutadans a votar. 

Si poguessin, si per un moment poguessin, estigueu segurs que dissoldrien el poble català i en triarien un altre.

divendres, 21 de febrer del 2014

Les 4 "i" de l'independentisme

L'espectacular creixement de l'independentisme dels últims anys fins arribar a l'actual majoria social ens omple d'orgull i satisfacció, i ens dóna esperança en un futur digne per al nostre país. I aquest èxit s'ha construït a partir de la unió de diferents tipus de persones, que batejarem com les 4 "i" de l'independentisme
  • La primera "i"  són els immemorials, irreductibles, integrals i inassequibles al desaliento. En resum, els independentistes que ho són des de sempre, i que volen la independència perquè aquest ha de ser l'estat natural de Catalunya, sense importar-los si serem més rics, més pobres o més europeu: ens governarem nosaltres mateixos, senzillament perquè hi tenim dret.
  • La segona "i" són els indignats i insultats, farts que des d'Espanya se'ns tracti als catalans com si fóssim directament idiotes. Aquest col·lectiu ha anat carregant-se de raons al llarg dels anys, per explotar finalment amb l'ominosa sentència de l'Estatut que, no hay mal que por bien no venga, al final haurà fet més per la independència que mil campanyes d'Òmnium Cultural 
  • La tercera "i" són els interessats, els que han fet números amb les balances fiscals, i amb tota la política de peatges, beques i recàrrecs econòmics que patim. Conscients, si no de l'Espanya ens roba, sí del fet que la societat catalana se'n sortirà molt millor anant per lliure
  • I, per últim, la quarta "i" són els il·lusionats i impulsius, que han vist 1 milió i mig de persones a la Via Catalana i s'han encomanat de l'alegria i el desig d'una societat lliure per a ells i els seus fills.
Arribats aquí, és impossible de determinar quins són els percentatges d'immemorials, indignats, interessats i il·lusionats en el conjunt de l'independentisme actual, però totes i cadascuna de les "i" són i seran imprescindibles per al final aconseguir la independència. 

Però tampoc no ens hem d'anguniejar per com mantenir els uns sense despenjar els altres, perquè, de fet, segurament tots som alhora una mica immemorials, força indignats, prudentment interessats i espectacularment il·lusionats. 

dissabte, 8 de febrer del 2014

Cuinant per al sr.Godó, ja que ell no vol fer-ho

El passat dijous 6 de febrer, el sr.Cuní, amb la modèstia que el caracteritza, va fer públics els resultats de la primera enquesta sobre la propera consulta/referèndum del 9 de novembre. Després de donar 20 voltes als mateixos pastissos, i no anar gaire més enllà, la conclusió es va resumir en el quadre següent:

Estat Estat independent
SI 48,1% 40,7%
NO 24,4% 28,2%
No es posiciona 27,5% 31,0%

El que va ser estrany és que no es fes una projecció del "No es posiciona" a partir d'altres respostes de la mateixa enquesta o a partir de característiques de les persones enquestades. És el que es coneix com a "cuina de l'enquesta" i és el que es fa normalment, perquè l'objectiu no és saber què pensa d'entrada la gent, sinó intentar determinar què farà la gent el dia de les eleccions. De totes maneres, al programa de 8tv la senyora de Gesop va dir de passada, i sense que el sr.Cuní l'hi demanés, que el resultats suposaven un 55% - 45% final a favor de la independència.

Doncs bé, com que el sr.Godó no vol cuinar, i ell sabrà per què, aquí va el meu humil estofat... 

Criteris


  • L'abstenció no és només del 10,8% com es va comentar de passada també, sinó que pujarà fins gairebé el 25% i afectarà les diferents opcions, especialment els vots en blanc (5,8%), els no-sap (6,3%) i els no-contesta (3,5%)
  • Els no-posicionats al final acabaran decidint-se: ho he fet a ràtio de 1/3 per al si, i 2/3 per al no, suposant que els independentistes estan més mobilitzats que els unionistes.

El resultat: guanya el Sí massivament, i el SI-SI amb un marge més que suficient (19 punts respecte el No)


1 VOT 2N VOT TOTAL
SI 60,5% 88,35% 53,48%
SI-NO 11,65% 7,05%
NO 34,8% 34,8%
EB 4,64% 4,64%

Vistos els resultats, la sensació és que al Grup Godó ja hi ha gent que va fer la cuina, però que el plat final no els va agradar, i van preferir informar menys, per mantenir tant com sigui possible la sensació que tot està absolutament obert, quan la realitat és tota una altra. Però clar, no deixis mai que la realitat t'espatlli el teu titular.