dilluns, 14 d’octubre de 2013

El triple èxit del 12-O

És del tot evident que les manifestacions del 12-O han estat un èxit. Un èxit, òbviament, de l'independentisme català en el seu esforç per presentar-se davant del món. I un èxit que, de fet, en són tres:

  • El primer èxit és que la manifestació s'ha realitzat sense cap mena de problemes. Ha quedat demostrat que Catalunya és un país democràtic on la gent pot manifestar lliurement la seva ideologia política amb totes les facilitats. No és poca cosa, tenint en compte que alguns -molts- ja ens retrataven com a nazis, totalitaris, talibans i seguidors de la cienciologia.
  • El segon èxit és que ha estat un fracàs d'assistència. Qualsevol observador mínimament imparcial pot comparar el 11-S amb el 12-O, i veure quin és el sentiment generalitzat que es respira a Catalunya. Si els unionistes no poden mobilitzar ni l'1% de la població catalana, deu ser que els seus postulats no estan gaire arrelats que diguem
  • I el tercer èxit és que els espanyols han passat de venir a Catalunya, tot i la insistència i les facilitats perquè ciutadans de qualsevol racó d'Espanya vinguessin a casa nostra a manifestar-se per la unitat de la pàtria. I això ens porta a pensar que la independència de Catalunya no desperta en els ciutadans espanyols aquesta oposició numantina que ens volen fer creure. Exactament com si als espanyols els importés un rave la nostra independència.

En resum, un èxit espectacular de l'independentisme. Però cal recordar que èxits com aquest, o la mateixa Via Catalana, no ens porten directament a la independència, sinó que cal treball, perserverança i paciència. Repetim-ho, aquests èxits no ens porten la independència, però reconeguem que potser ens hi acosten una mica.