dimecres, 27 d’octubre del 2010

El meu vot, i el de 123.957 catalans més, no serviran de res el 28-N

Fent números amb les previsions del Racòmetre del 25 d'octubre, resulta que les candidatures independentistes de Solidaritat Catalana i Reagrupament sumaran un total de 123.958 vots, que equivaldran a un 4,25% dels vots emesos. El problema és que amb  els percentatges previstos i les circumscripcions que preveu la llei electoral, cadascuna de les candidatures obtindrà exactament zero escons. 

I si ajuntéssim les dues candidatures? Doncs tindríem assegurats 6 escons: 4 per Barcelona, 1 per Girona i 1 per Tarragona, i a 1.000 vots del de Lleida. Un resultat prou digne, amb independència -sempre!- dels nous vots que aconseguís moure la formació d'una candidatura conjunta.

Encara hi som a temps. Si no de fer una candidatura conjunta global, almenys sí de retirar les candidatures més febles en cadascuna de les circumscripcions. I com que no es pot passar de zero a tot, caldria començar per fer un primer intercanvi de cromos, que sembla claríssim: Solidaritat retiraria la seva candidatura per Girona, on està clarament per sota de Reagrupament, i a canvi Reagrupament faria el mateix amb la seva de Tarragona, on suma un percentatge força baix. Les espases continuarien en alt a Barcelona i Lleida, però almenys en dos territoris sumaríem vots i representació. I evidentment si també entressin Barcelona i Lleida en el joc, molt millor per a tots. Però com a mínim caldria aconseguir aquest gest de bona voluntat al voltant de Girona i Tarragona.

Som-hi ?

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Aquest post no està patrocinat per una casa d'apostes

Betandwin, Miapuesta, Bwin, Betfair... cases d'apostes per Internet que surten com bolets i que deuen fer molts diners a costa del gust pel joc i la cobdícia dels ciutadans. En principi res a dir, o tot, segons com es miri. La gent és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners: jugar-se'ls, regalar-los, comprar coses inútils i, fins i tot, estalviar-los. Això no treu que sigui una vergonya que l'objectiu d'una empresa sigui intentar que la gent es jugui els quartos.

De totes maneres, el problema es planteja ara per un tema molt concret, que és el patrocini de tot tipus d'equips esportius per aquestes cases d'apostes. D'entrada, ja és lleig difondre un vici com és el joc aprofitant la plataforma que ofereix la sempre noble pràctica esportiva. Però el que és absolutament impresentable és que les cases d'apostes patrocinin els equips sobre els quals fan jugar-se els diners. Digueu-me malpensat, però em sembla que la temptació és gran. "Jo, casa d'apostes X patrocino l'equip Y, i si aquest equip Y perd contra l'equip Z, resulta que guanyo una morterada de diners. Potser que truqui al president de l'equip Y, i li recordi la de diners que aquesta casa X hi inverteix..." És a dir, quina garantia hi ha que la pràctica esportiva no quedi adulterada per les pressions de les cases d'apostes que la patrocinen?

Evidentment podem pensar que tot és net i que tots plegats són bellíssimes persones, però cal no oblidar que quan hi ha molts diners en joc -mai més ben dit- els principis s'obliden molt ràpidament. Que encara no ha passat res ? Al temps.