dilluns, 12 de maig de 2014

Reial Club Esportiu de Barcelona

Ara que s'acaba la Lliga de futbol, i que el nostre país està a punt d'experimentar canvis fonamentals, potser és el moment de pensar una mica en petites modificacions que es podrien  proposar per a  algunes de les nostres entitats i institucions. Entitats que, per raons històriques i sentimentals, tenen avui un aspecte, uns símbols o fins i tot uns noms allunyats del que a molts ens agradaria.

Sí, estic pensant d'entrada en el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L'Espanyol, en breu, que és un nom que allunya -vulgues que no- aquesta entitat esportiva del sentiment de bona part del país. Ep, no dic ni millor ni pitjor, senzillament es pot afirmar que hi ha moltes persones que mai es faran de l'Espanyol justament per raó del seu nom. De fet, hi ha molts catalans farts de la prepotència del FC Barcelona com a únic símbol esportiu del país, però el problema és que no veuen en l'Espanyol una alternativa possible.

El problema és que canviar el nom de l'Espanyol d'un dia per a l'altre pot ser un autèntic daltabaix. Tones de tinta,xiulets en tots els camps, i tot de socis donant-se de baixa (que segurament es compensarien pels molts que s'hi apuntarien). I aquí és on hem d'aprofitar una de les lliçons que ens ha donat la pertinença a l'Estat espanyol: "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". I el procés no seria nou, perquè tot està inventat.

En temps d'en Franco, a Girona hi havia un diari anomenat Los Sitios, un nom de ressonàncies patriòtiques que no casava molt bé amb el tarannà del país. Arribada la democràcia, cap a l'any 1984, uns empresaris gironins adquireixen la publicació i li canvien subtilment el nom, de manera que es passa a dir Los Sitios - Diari de Girona. Uns mesos després s'introdueix un nou canvi i passa a ser Diari de Girona - Los Sitios. Finalment, i de manera definitiva el diari passa a ser únicament Diari de Girona, que és el nom amb què ha arribat fins als nostres dies. En resum, un canvi subtil i continuat,que va aconseguir el seu objectiu sense que gairebé ningú no se n'adonés.

I a l'Espanyol, què hi podríem fer. Molt fàcil, tenint en compte que una part del nom és Deportiu, que pot passar fàcilment a Esportiu, un nom prou semblant a Espanyol. Així en un primer moment el club podria començar a fer córrer el nom compost Esportiu Espanyol. Els pericos, quan animessin, podrien cridar indistintament Esportiu o Espanyol, sense que el ritme i l'eufonia se'n ressentissin excessivament. Aquesta fase intermèdia podria durar un parell de lligues, sense pressa. I en el moment que Esportiu comencés a fer forat, seria qüestió de fer servir únicament la fórmula Esportiu de Barcelona i, en breu Esportiu. Un parell d'anys més, i fins i tot el mot Espanyol podria caure del nom oficial del club. 

Somiem? Esportiu !