dilluns, 28 de setembre del 2015

Jo assenyalo

27S. Els independentistes hem guanyat. Amb una participació impressionant del 78%, hem aconseguit la majoria absoluta al Parlament. El Sí ha aconseguit un 48% del vot, davant del 39% del No, i l’11% del Ni-sí-ni-no. Aquí no s’atura res, i quedem només a l’espera del referèndum definitiu per aconseguir la independència.

Dit això, avui 28S és el moment de reflexionar sobre el que ha passat en aquesta campanya. El moment d’assenyalar els que han fet servir sistemàticament la manipulació, la mentida, l'amenaça i l'insult per atacar la reivindicació independentista. No us equivoqueu, no assenyalo ningú pel que pensa i pel que defensa, sinó només per haver utilizat pràctiques indignes. I els assenyalo només per a la seva eterna vergonya, abans que demà ja els hagi oblidat.

Jo assenyalo Mariano Rajoy, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro i tot el Govern espanyol, per l’ofec conscient i constant de les finances i les competències de Catalunya amb l’únic objectiu de destruir el catalanisme, pel menyspreu xulesc de les demandes democràtiques dels ciutadans catalans i per les amenaces a treballadors, estalviadors i pensionistes sota premisses radicalment falses.

Jo assenyalo José Manuel García-Margallo, per les pressions diplomàtiques per tot el món plenes de mentides, per les intolerables dificultats amb què s’han trobat els ciutadans catalans a l’estranger per poder votar, i per la increïble falsificació d’un comunicat de la presidència de la Unió Europea.

Jo assenyalo Carlos Granados, president de la Junta Electoral Central, per la seva descarada parcialitat, obligant TV3 a l’emissió dels espais compensatoris, negant l’ampliació del termini de votació a l’estranger –llevat dels vots de militars- i permetent fins a l’últim dia les il·legalitats unionistes com la infame propaganda de Societat Civil Catalana

Jo assenyalo Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, entitat virtual finançada des d'alguna claveguera, per les mentides i desqualificacions constants i especialment per les cartes de la por enviades il·legalment als jubilats catalans

Jo assenyalo Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i la resta de poítics espanyols, per haver vingut a Catalunya només pensant en les eleccions espanyoles de desembre, negant amb una mà el conflicte català, i amb l'altra difonentn missatges etnicistes inaudits en la Catalunya del s.XXI

Jo assenyalo Luis María Linde, governador del Banc d’Espanya, per haver insinuat que en la Catalunya independent hi podria haver un “corralito”, i Isidre Fainé, Josep Oliu i altres responsables bancaris, per haver-se plegat a subscriure el comunicat que amenaçava la societat catalana amb la fugida de les seves entitats.

Jo assenyalo Sergio Martín, Susana Griso i els altres periodistes dels mitjans de comunicació espanyols, que han fet de la manipulació i la mentida la seva pràctica habitual. Amb centenars d’hores de televisió dedicades únicament a les veus unionistes, amagant qualsevol informació desfavorable a les seves tesis com les rectificacions europees o els errors manifestos del sr.Rajoy, i editorialitzant constantment des del menyspreu i l'insult personal.

Jo assenyalo els columnistes espanyols, els noms dels quals no vull ni recordar, que ens han comparat amb Hitler, Stalin, Kim-Jong-Un o Bin Laden només perquè les nostres idees no són les seves, i els intel·lectuals espanyols que no han escrit una sola paraula per defensar-nos, llevat de singularíssimes excepcions.

Jo assenyalo Màrius Carol, Enric Hernández i d’altres, com a deixebles aplicats de les manipulacions unionistes, amb escàndols com la censura pública de col·laboradors independentistes o la publicació de les “15 preguntes de l’independentisme” en plena jornada de reflexió.

Jo assenyalo Xavier Sardà, Jordi Évole i altres periodistes i opinadors catalans que han corregut a denunciar la més petita incoherència del moviment independentista i, en canvi, han callat davant les trampes unionistes.


Us assenyalo per a la vostra vergonya. Tampoc no tinc gaires esperances que canvieu, un cop us heu empenyorat la moral. Però tranquils, el vostre odi ens farà encara més forts