dilluns, 31 de gener del 2011

Smoke, smoke, smoke

O el que és el mateix, Fum, fum, fum, però en anglès. Tots sabem  que la cultura catalana és poc present en societats com la d'Estats Units que, per bé o per mal, dominen la cultura universal. Per això, ens alegra trobar una rajola de Gaudí en el Moma de Nova York, o una samarreta del Barça entre el públic d'un partit de la NBA. Doncs afegim-hi ara un nou triomf de la cultura catalana en el cor de l'imperi: la presència de la nadala Fum, fum, fum en el repertori nadalenc dels americans.

I és que el nostre Fum, fum, fum és un de les poques nadales catalanes i espanyoles populars als països de parla anglesa. El canten cors petits i grans i l'interpreten orquestres com a part del seu repertori de Nadal al costat de les peces més famoses i consolidades. I també s'inclou en discos com els de Barbara Hendricks del 1995, o els de Mannheim Stroller de nadales de 2001 i 2004, dels quals es van vendre milions de còpies. Feu la prova vosaltres mateixos buscant Fum, fum, fum en pàgines en anglès en el Google o en vídeos del Youtube, i veureu que els resultats es compten per milers.

Trieu vosaltres mateixos entre els enllaços, però no us perdeu el vídeo del Mormon Tabernacle Choir, l'anomenat Cor d'Amèrica, que interpreta el Fum, fum, fum amb orquestra i més de 300 cantants: 
http://www.youtube.com/watch?v=YY3iHa8pPR0 . Realment impressionant

I evidentment, de l'imperi a la resta del món. Només així s'entén que el cor infantil de Làrissa, a la Tessàlia, ens canti el Fum, fum, fum en grec:  http://www.youtube.com/watch?v=Pb4QKGHH_WM

L'èxit d'aquesta cançó és una premonició del que els catalans podrem fer al món si ens ho proposem. De moment, hem estat capaços de vendre fum... i els hi ha agradat.

dilluns, 24 de gener del 2011

Utilice el castellano... final satisfactori

Finalment he rebut un correu de la Sra.Elena Sánchez, defensora de l'espectador de TVE, per dir-me que lamenta la resposta donada, i assegurant que ha pres les mesures perquè no torni a succeir. La raó d'aquest canvi d'opinió ha estat sens dubte el ressò obtingut en la premsa per la meva queixa, però especialment la intervenció directa en el tema del Sr.Josep-Manuel Silva, conseller de la CRTVE, a qui no tinc el gust de conèixer i a qui agraeixo sincerament la participació.

Lamentablement, a aquestes alçades encara hem d'alegrar-nos perquè ens donin la raó en un tema tan evident, però en aquest país encara som en el temps de lluitar pel que és obvi. Francament cansa, però no hi ha alternativa.

De totes maneres, pel que fa al motiu de la meva queixa, sobre una retransmissió del Barça de bàsquet només en castellà, la Sra.Elena Sánchez m'indica que normalment fan el bàsquet per Teledeporte on, per raons que se m'escapen, afirma que no es pot retransmetre en dual. Així doncs, si és per TVE, és en castellà o en castellà. Hi haurem de tornar.

dijous, 20 de gener del 2011

Utilice el castellano... passem al nivell següent !

El grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds al Congrés de Diputats ha adreçat una pregunta al govern espanyol arran de la carta publicada a l'Ara.

Ho explica el mateix Ara en un article que sembla que sortirà publicat dijous 20 de gener

http://www.ara.cat/ara_mes/media/TVE-no-respon-cartes-catala_0_412158802.html

Això s'anima !

Utilice el castellano... or speak English

Faig una recerca a veure si algú m'ha enllaçat el bloc, i tinc la sorpresa de comprovar que la carta al director a l'Ara ha tingut un cert ressò a la xarxa, en especial perquè uns dies després una altra lectora fa un experiment maquiavèlicament divertit. En concret, Mar Cercós explica que després de quedar en estat de xoc en llegir la meva primera carta, decideix fer una consulta a TVE en anglès, que li és contestada puntualment. Ho expliquen al Directe.cat a l'adreça http://www.directe.cat/punt-de-mira/103074/televisio-espanyola-veta-el-catala, d'on també he tret les imatges escanejades de les dues cartes publicades a l'Ara.


Val a dir que la notícia del Directe.cat l'he trobat reprodueïda en altres webs catalans, en els links següents
http://www.larecerca.com/2011/01/tve-veta-el-catala.html
http://www.som.cat/item/2249/televisio-espanyola-veta-el-catala
http://www.xarxaindepe.org/2011/01/tve-veta-el-catala.html
http://www.radiocatalunya.ca/26095/

I a destacar que també surt publicada en un web en castellà, d'un mitjà de comunicació navarrès:
http://www.nabarralde.com/es/eztabaida/6007-television-espanola-veta-el-catalan

En la resta de mitjans espanyols... no ho han comentat, perquè com que no hem "utilizado el castellano" no han pogut tramitar-lo.


dimarts, 18 de gener del 2011

Utilice el castellano para tramitar su correo

No és cert que a Espanya no ens vulguin. L'únic problema és que no ens volen com som, sinó que només ens estimen si deixem de ser catalans i ens convertim ens uns bons espanyols. Ja sé que això no és una novetat, però hi he tornat a pensar arran d'una curiosa relació epistolar que he mantingut amb un càrrec públic que m'ha de defensar de no sé què. No parlo de la "Defensora del pueblo", sinó de la "Defensora del espectador" de Televisió Espanyola, tot i que ja sabem que si ajuntes "defensar" i "espanyol" no pot sortir res de bo:
  • 30 de desembre de 2010. Per TVE fan el partit de bàsquet Barça-Madrid, només en espanyol. M'emprenyo i envio una queixa a l'apartat de "Defensora del espectador" del web de TVE: Vull queixar-me perquè la transmissió del Barça-Madrid de bàsquet no la fan almenys en català pel dual a Catalunya. Trobo que és una vergonya que menyspreïn així la nostra llengua
  • 31 de desembre de 2010. La "Defensora del espectador" em contesta, però per riure's a la meva cara: Por favor, utilice el castellano para poder tramitar su correo. Muchas Gracias.
  • 3 de gener de 2011. Publico una carta al director al diari Ara, sobre el tema, i la reenvio a la "Defensora del espectador": Bona tarda, La seva resposta exigint-me l'ús del castellà encara m'ha indignat més que la falta de retransmissió en català. Francament em pensava que a Espanya els catalans existíem, però cada dia vostès ens recorden que no és així. "Defensora del espectador"? deu ser de l'espectador espanyol castellanoparlant. Potser el dia que se n'adonin que una quarta part dels espanyols tenen altres llengües que el castellà, ja serà massa tard. Aprofito per informar-los que he publicat la seva resposta en una carta al director al diari Ara d'avui dilluns 3 de gener, amb el text següent:
    • Dijous a TVE van fer en castellà el partit de bàsquet entre el Barça i el Madrid. Vaig provar de posar el canal dual, pensant que potser el podria escoltar en català, atès que es tracta d'un partit d'un equip català que es juga a Barcelona transmès per una televisió pública. Però res de res: només castellà.
      Tot seguit, entro a la pàgina web de TVE per queixar-me. Així, escric a la bústia de la Defensora del espectador . Li dic: "Vull queixar-me perquè la transmissió del Barça-Madrid de bàsquet no la fan en català. Trobo que és una vergonya que menyspreïn així la nostra llengua." L'endemà mateix em van respondre escuetament: " Por favor, utilice el castellano para poder tramitar su correo.Muchas Gracias." Una gran sorpresa i un nou disgust vers aquest canal.
      És l'enèsima demostració que des d'Espanya no tenen cap intenció de fer cap esforç per acceptar-nos com a catalans.
  • 10 de gener de 2011: La "Defensora del espectador" segueix sense voler entendre res: Apreciado comunicante. Para poder tramitar su correo necesito que lo remita en castellano. Un  saludo.
  • 11 de gener de 2011: Torno a enviar un correu, ara apel.lant a la llei: Li recordo les seves obligacions envers la llengua catalana, contingudes en la Llei orgànica 6/2006 [l'Estatut], aprovada per les Corts Espanyoles
  • 12 de gener de 2011. La "Defensora" continua sense baixar del burro, i s'atipa del joc de correus: Apreciado comunicante. Vuelvo a pedirle por favor y por última vez,  que si quiere que se tramite su correo, envíe el mismo en castellano. Un cordial saludo.
  • 14 de gener de 2011. Li envio l'últim correu. Més contundent, però sempre correcte: Senyora, Amb tot el respecte, us exigeixo per última vegada que respecteu els meus drets lingüístics d'utilitzar el català.
Després d'això, no hi ha resposta. No penso enviar-li més correus, però el cert és que aquesta senyora ha passat olímpicament de mi, des del seu espanyolíssim càrrec públic. Si hagués volgut atendre'm i "defensar-me" li hauria estat ben fàcil llegir i entendre aproximadament la meva queixa en català, o passar-la pel traductor del Google, o demanar que algun "amigo catalán" li donés un cop de mà... Res de res: aquí el que era important era mantenir-se en el seu monolingüisme per deixar clar qui mana.  En tot cas, ara què faig? La denuncio als tribunals? Demano suport a Política Lingüística? Li envio un diccionari? S'admeten propostes.