El càstig als blasfems a la Polònia del segle XVI

L'1 de juny de 1564, el noble polonès de creences calvinistes Erazm Otwinowski assalta la processó de Corpus Christi a Lublin. Enmig de la gentada, s'encara amb el sacerdot que porta la custòdia amb l'òstia i li retreu públicament que estigui passejant un tros de pa pel carrer -Déu és al cel, no en el pa- li crida. No content amb l'escridassada, Otwinowski agafa la custòdia, la tira a terra i trepitja l'òstia vehementment. La multitud murmura però ningú no li fa res a l'agressor. 

Dies després Otwinowski és acusat de blasfèmia davant l'Assemblea Polonesa. El seu defensor és el poeta Mikolaj Rej, que recorda que no hi ha cap llei que penalitzi un atac similar. En resum, afirma que Otwinowski només ha de ser condemnat a pagar unes monedes al sacerdot per reparar la custòdia trencada i comprar la farina necessària per fer una nova òstia. 

- I l'ofensa a Déu?- li pregunten. La resposta és senzilla -La injúria a Déu és Déu qui l'haurà de castigar.

Erazm Otwinowski va ser posat en llibertat, després de pagar al sacerdot les monedes acordades. I sobre si Déu el va castigar o no per la seva blasfèmia, només ho saben Otwinowski i Déu.