dimarts, 23 d’octubre del 2012

Patacada del PP a les eleccions gallegues... que salva la majoria absoluta gràcies a l'increment de l'abstenció, l'elevat nombre de vots nuls i en blanc, i la dispersió del vot

En les eleccions gallegues del 21 d'octubre, el PP ha tret uns resultats molt dolents, en perdre més de 107.000 vots, que equivalen al 14% dels vots que va obtenir el 2009. Aquests resultats no li haurien permès treure majoria absoluta, si no fos pel fet que la pèrdua de vots ha succeït en el marc d'una important baixada de la participació de 162.000 votants, equivalents a un 6,7% del cens en passar del 70,5% de 2009 al 63,8% de 2012. També és rellevant comentar l'espectacular increment del vot testimonial de protesta constituït pel vot nul i el vot en blanc, que el 2012 ha sumat 76.000 vots doblant gairebé els 42.000 de 2009.  Tot això, amanit amb la dispersió del vot nacionalista i d'esquerres en diferents opcions, algunes de les quals sense representació, i amb la referència imprescindible de la caiguda estratosfèricament lliure del partit socialista.

De fet, la majoria absoluta aconseguida pel PP, si no té els peus de fang, almenys els té de vidre. Amb una distribució adequada de només 26.000 vots, menys del 1,6% dels emesos, entre PSG, AGE i BNG, la majoria absoluta del PP esdevindria una majoria simple que condemnaria a l'oposició els amics de l'Alícia. Només 26.000 vots, amb prou feines la tercera part dels vots blancs i nuls emesos.

I em direu: I als catalans què ens importa el que facin a la vora de l'Atlàntic? Doncs gens i molt. Gens, perquè el que facin els gallecs democràticament és democràticament el seu problema. I molt, perquè de cara al 25-N aquesta situació ens ensenya la lliçó que anar a votar és una obligació moral per impedir que ens manin els que no volem. Ens ensenya que votar en blanc o nul queda molt bé, però que no serveix per a res. Ens ensenya que votar a partits sense cap oportunitat real d'aconseguir escó, és de fet regalar vots als partits dels altres.

Així doncs, potser de vegades votar no serveix de res, però és segur que no votar encara serveix per menys.


* Totes les comparatives entre 2009 i 2012 es fan sobre vot de residents a Galícia, excloent per tant el vot a l'estranger que el 2009 va ser significatiu (75.000 votants sobre un cens de 335.000), mentre que l'any 2012 serà molt més reduït (pendent determinar el nombre de votants, però el cens s'ha reduït a 35.000 votants per raó d'un canvi legislatiu que obliga els votants a inscriure's prèviament)
2009 2012 Dif 2009 2012  (CER)
CER+CERA % CERA Vots (CER) Esc Vots (CER) Esc Vots %
PP 789.427 46,7% 28.483 760.944 47,1% 38 653.934 45,7% 41 -107.010 -14,1%
PSG 524.488 31,0% 40.712 483.776 29,9% 25 293.671 20,5% 18 -190.105 -39,3%
AGE 200.101 14,0% 9 200.101
BNG 270.712 16,0% 69.195 201.517 12,5% 12 145.389 10,2% 7 -56.128 -27,9%
Blanc 28.071 1,1% 262 27.809 1,7% 38.410 2,6% 10.601 38,1%
Nul 15.223 0,6% 696 14.527 0,9% 37.472 2,6% 22.945 157,9%
Blancs+nuls 43.294 958 42.336 2,6% 75.882 5,2% 33.546 79,2%
Participació 1.706.198 64,4% 76.024 1.630.174 70,5% 0,7 1.467.657 63,8% -162.517 -10,0%
Cens 2.648.142 335.453 2.312.689 2.300.403 -12.286 -0,5%

Si voleu llegir més sobre aquesta sort que ha tingut el PP per la incompetència dels partits de l'oposició, també us pot interessar La izquierda gallega encumbra a Feijóo publicat al web de La Vanguardia de 23/10/2012

dijous, 11 d’octubre del 2012

D'acord amb el CEO, el 25-N hi haurà 96 diputats a favor de l'autodeterminació

La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, presentada a 10 d'octubre de 2012, dóna la intenció de vot per a les eleccions del 25 de novembre, però a partir d'aquesta única dada és molt complicat fer cap previsió de projecció d'escons. La sort és que el mateix estudi aporta també informació relativa al record de vot d'aquestes mateixes persones en les eleccions de 2010. Aleshores comparant aquest record de vot amb el vot real, sí que és possible fer una primera  aproximació d'escons.

I el resultat, amics meus, és espectacular:
  • CIU arrassa i s'emporta 73 diputats  (+11 respecte 2010)
  • El PP esdevé segona força, millorant lleugerament, amb 19 diputats (+1)
  • El PSC s'enfonsa estrepitosament, fins a la meitat del que tenia, amb 14 diputats (-14)
  • ERC i IC perden representació, amb 8 diputats cadascun (-2 i -2)
  • SI millora resultats, amb 7 diputats (+4)
  • CS també millora, amb 6 diputats (+3)
Atribució d'escons

B G L T TOTAL ELEC.2010 Dif
CIU 44 11 7 11 73 62 11
PP 11 1 4 3 19 18 1
PSC 8 2 2 2 14 28 -14
ERC 6 0 2 0 8 10 -2
IC 7 0 0 1 8 10 -2
SI 3 3 0 1 7 4 3
CS 6 0 0 0 6 3 3
85 17 15 18 135 135 0

El resum és que les forces que estan clarament a favor del referèndum per la independència -CIU, ERC, IC i SI- sumen 96 escons (+10), equivalents al 71% dels escons, dada en correspondència amb el 74% que en l'enquesta es manifesten explícitament a favor de la consulta.

També és cert que l'enquesta del CEO presenta un elevat nombre d'indecisos (34%), i que la mostra és massa petita, sobre tot en províncies com Lleida, però en tot cas es tracta d'una mostra objectiva i prou significativa per determinar resultats, ni que sigui de manera aproximada. A tenir en compte també que en l'apartat d'altres, que aquí no analitzem, podria sorgir alguna sorpresa en els dos extrems de l'arc polític.

Així doncs, es confirma que anem avançant amb pas ferm cap a la independència. Continuem somiant !


Quadre d'intenció de vot

B G L T
CIU 25,2 33,3 26,1 27,7
PPC 2,9 1,3 4,3 2,4
PSC 3,2 5,3 3,12 2,4
ERC 5,7 4 13 4,8
ICV 3,9 1,3 3,32 3,6
SI 1,2 2,7 2,2 1,9
CS 1,8 0,93 0,93 0,93
En vermell, valors extrapolats en els casos en què l'enquesta donava un valor de 0

Quadre ponderat amb intenció de vot, vot real, i prorrateig al 95%
B G L T
CIU 47,68012 52,66389 36,20955 48,03287
PPC 12,50877 6,22172 24,38815 13,24693
PSC 9,58073 10,58366 13,11083 10,83732
ERC 6,62717 4,13851 11,17129 4,18676
ICV 7,87852 3,47493 3,77061 7,54986
SI 3,36624 14,77182 3,78481 8,02420
CS 7,35845 3,14547 2,56476 3,12205


Val a dir que vaig aplicar el mateix sistema en ocasió de les eleccions espanyoles de 2011 a Segons el CEO, el PP serà la primera força en vots a Catalunya el 20-N, que va  donar uns resultats acceptables a excepció del fet que el PP va treure menys vots i menys escons que els que es desprenien del càlcul.

divendres, 5 d’octubre del 2012

26/01/1939 - 20/11/1975 - 11/09/2012: 36 anys, 9 mesos, 20 dies


Vagi per endavant que no crec el més mínim en la cabalística, la numerologia i les altres pseudodisciplines esotèriques que s'aprofiten de les matemàtiques per fer prediccions o justificar fets històrics. Dit això, volia fer notar una coincidència  de dates que fa pensar.

El 26 de gener de 1939 els nacionals entren a Barcelona i comença la dominació franquista de Catalunya, sens dubte un dels períodes més negres de la història del nostre país. Franco mor el 20 de novembre de 1975, exactament 36 anys, 9 mesos i 25 dies després de la conquesta de la nostra ciutat.

L'11 de setembre de 2012, exactament 36 anys, 9 mesos i 22 dies després de la mort del general, Catalunya es treu de sobre la por, recupera la dignitat com a país i es manifesta massivament davant tot el món per reclamar la seva independència.

És a dir, després de matxacar-nos durant 36 anys, 9 mesos, i 20 i escaig dies, som capaços d'aixecar-nos després de 36 anys, 9 mesos i 20 i escaig dies més. Segurament tots volíem que tot anés més de pressa i pensàvem que a la fi del franquisme recobraríem la nostra llibertat de seguida, però el cert és que tot el procés ha necessitat el seu temps: el mateix temps per aixecar-nos que el que vam viure sotmesos.

Més gran que Bèlgica, més poblat que Dinamarca, més PIB que Portugal

La futura Catalunya independent no serà el país més gran d'Europa ni més poblat ni el més ric. Però tampoc no serà el més petit, el de menys habitants o el més pobre. La Catalunya independent no serà  un Mònaco o un país d'opereta, com alguns ens volen fer creure.

Els números canten. La Catalunya independent serà un país absolutament normal dins la família europea: dels 28 països que serem aleshores, Catalunya serà el 23è país en superfície, el 16è en població i el 13è en PIB. Així doncs, serem més grans que Bèlgica i Eslovènia, tindrem més habitants que Bulgària o Dinamarca, i produirem més PIB que Portugal o Finlàndia.

I els nostres amics de l'Espanya sense Catalunya, que podem començar a batejar com l'Espanya 2.0, no queden gaire afectats per la nostra absència, perquè continuen essent el 2n país en superfície, el 5è en població i el 5è en PIB, sense perdre posicions en cap d'aquestes classificacions.

Països de la Unió Europea per superfície

Ordre País     Km2
1 França 674.843
2 Espanya 2.0 472.539
3 Suècia 449.964
4 Alemanya 357.050
5 Finlàndia 338.145
6 Polònia 312.683
7 Itàlia 301.318
8 Regne Unit 244.820
9 Romania 238.391
10 Grècia 131.990
11 Bulgària 110.910
12 Hongria 93.030
13 Portugal 92.391
14 Àustria 83.871
15 República Txeca 78.866
16 Irlanda 70.273
17 Lituània 65.303
18 Letònia 64.589
19 Eslovàquia 49.037
20 Estònia 45.226
21 Dinamarca 43.094
22 Països Baixos 41.526
23 Catalunya 32.107
24 Bèlgica 30.528
25 Eslovènia 20.273
26 Xipre 9.251
27 Luxemburg 2.586
28 Malta 316


Països de la Unió Europea per població

Ordre País    Habitants
1 Alemanya 82.314.906
2 França 65.821.885
3 Regne Unit 62.262.806
4 Itàlia 60.742.397
5 Espanya 2.0 39.650.875
6 Polònia 38.116.486
7 Romania 22.276.056
8 Països Baixos 16.372.715
9 Portugal 11.317.192
10 Grècia 11.260.401
11 Bèlgica 10.392.226
12 República Txeca 10.306.709
13 Hongria 10.066.158
14 Suècia 9.142.817
15 Àustria 8.334.325
16 Catalunya 7.539.618
17 Bulgària 7.322.858
18 Dinamarca 5.457.415
19 Eslovàquia 5.396.168
20 Finlàndia 5.289.128
21 Irlanda 4.239.848
22 Lituània 3.373.991
23 Letònia 2.281.305
24 Eslovènia 2.013.597
25 Estònia 1.342.409
26 Xipre 766.400
27 Luxemburg 476.200
28 Malta 404.962



Països de la Unió Europea per PIB

Ordre País       PIB 2012 $
1 Alemanya 3.478.772
2 França 2.712.026
3 Regne Unit 2.452.689
4 Itàlia 2.066.934
5 Espanya 2.0 1.137.356
6 Països Baixos 802.070
7 Suècia 549.351
8 Polònia 528.460
9 Bèlgica 496.767
10 Àustria 409.628
11 Dinamarca 321.027
12 Grècia 271.112
13 Catalunya 260.420
14 Finlàndia 257.782
15 Portugal 220.569
16 Irlanda 209.610
17 República Txeca 205.950
18 Romania 186.419
19 Hongria 129.959
20 Eslovàquia 94.552
21 Luxemburg 55.935
22 Bulgària 50.786
23 Eslovènia 46.883
24 Lituània 42.438
25 Letònia 27.494
26 Xipre 24.014
27 Estònia 22.296
28 Malta 8.712