dijous, 31 de gener del 2013

Barcelona, una de les millors ciutats del món

Els barcelonins, i els catalans per extensió, tenim el defecte d'anar pel món amb un cert sentiment d'inferioritat. Voltant per París, Roma o Berlín, ens passem el dia envejant secretament els seus museus, les seves grans avingudes, els parcs o el sistema de transport públic. Ens diem que estaria molt bé que a Barcelona tinguéssim allò o allò altre, però ho donem per impossible, sospirant pel dia que la nostra ciutat estigui a l'alçada.

Doncs bé, resulta que Barcelona ja és una de les grans ciutats del món. Repetim-ho: Barcelona és una de les grans ciutats del món. Potser no ho és per nombre total d'habitants, ni per patrimoni artístic, ni per serveis públics, però sumant una mica d'aquí i d'allà resulta que el paquet global és impressionant. I com que nosaltres no som capaços de creure'ns-ho, han de venir de fora per explicar-nos-ho. El sr.Google en té la prova: teclegeu Barcelona best cities in the world i us sortiran un munt de llistes on Barcelona ocupa els llocs d'honor. Evidentment, les classificacions són germanes de les estadístiques i, per tant, cosines de les mentides, però alguna cosa deu haver-hi de veritat. Alguns exemples recollits en pocs minuts:

1a world's best summer city (My Destination)
1a ciutat mundial amb platja (National Geographic)
1a ciutat del món per a skating (Skateboarding Transworld)
2a best city in the world (Foursquare)
2a ciutat del món per a reunions internacionals (DCI)
2a millor destinació turística mundial (Us News Travel)
3a global fashion city (Atlantic Cities)
4a international bike friendly city (revista Bicycling dels EUA)
5a world's greatest city (Time Out)
5a ciutat del món en oci nocturn (web Hotels.com)
7a ciutat del món for surfers (web STAB)
8a top destination mundial (Trip Advisor)
8a european smartest city (CoExist)
10a most loved city mundial (CNN Travel)
11a ciutat mundial per estudiar a la universitat (consultora QS)
11a ciutat mundial més visitada (Maps of World)
15a top city del món (Askmen)
40a ciutat del món en qualitat de vida (consultoria Mercer)

Evidentment abunden les classificacions estrictament turístiques, i n'hi ha també de sorprenents, com la que diu que Barcelona és una bona ciutat per als surfers, però en global, tot plegat impressiona. Potser no estem tan malament, que deia aquell. I el dia que siguem independents, on diu Barcelona també hi aniran posant Catalunya, perquè ens començaran a conèixer com a país normal i no una mig-regió de no-sé-on.

dilluns, 21 de gener del 2013

Aena escombra cap a casa quan fa estimacions de passatgers?

Els darrers dies els diaris s'han fet ressò d'un informe d'Aena sobre les estimacions de passatgers que es preveuen per als propers anys per als aeroports que actualment formen part d'Espanya. Les dues xifres que cridaven més l'atenció era que el 2018 Barajas i el Prat arribarien a 50 i 40 milions de passatgers respectivament. He buscat infructuosament aquest informe per Internet, així que no tenim manera de saber la metodologia ni les variables utilitzades.

Humilment el que he fet aleshores és agafar les xifres de passatgers dels últims 10 anys de les dues instal.lacions a partir de les dades que rigorosament publica Aena al seu web (per cert, en podrien prendre exemple els responsables de l'Aeroport d'Alguaire)

Madrid
Barcelona
MPax
%Var
MPax
%Var
2002
33,9
21,3
2003
35,9
5,7%
22,8
6,6%
2004
38,7
8,0%
24,6
7,9%
2005
42,1
8,9%
27,2
10,6%
2006
45,8
8,7%
30,0
10,5%
2007
52,1
13,8%
32,9
9,6%
2008
50,8
-2,4%
30,3
-8,0%
2009
48,4
-4,7%
27,4
-9,4%
2010
49,9
3,0%
29,2
6,5%
2011
49,7
-0,4%
34,4
17,8%
2012
45,2
-9,0%
35,1
2,2%

Com es veu, durant aquest curt període l'evolució del nombre de passatgers als aeroports és una autèntica muntanya russa, alternant baixades de fins al -9% tant a Barcelona com a Madrid, amb increments de fins el 17,8% de l'històric any 2011 del Prat. Per tant, sembla difícil preveure una estimació lineal per al futur a partir de només el darrer any o els 2 o 3 últims anys. Per superar-ho, he calculat la taxa d'increment anual dels últims 10 anys (2002-2012) i la dels últims 5 anys (2007-2012), i les he aplicat als propers anys fins al 2018, amb el resultat següent:

M
B
Taxa d'increment 10 anys (02-12)
2,9%
5,1%
5 anys (07-12)
-2,8%
1,3%
Projecció 2018 Amb taxa 10 anys
53,7
47,4
Amb taxa 5 anys
38,1
38,0

El resum és que en l'escenari optimista (taxa dels últims 10 anys), Madrid supera efectivament els 50 MPax el 2018, situant-se en 53,7 MPax, però Barcelona supera molt més àmpliament els 40 MPax previstos, i puja fins als 47,4 MPax. Per tant la relació el 2018 no seria 50/40 (1,25:1) sinó 53,7/47,4 (1,1:1) amb dos aeroports realment molt propers. Però és que, a més, en l'escenari pessimista (taxa dels últims 5 anys), Madrid cau fins als 38,1 MPax, mentre que Barcelona arriba als 38,0 MPax, diferenciant-se les dues instal.lacions per només 50.000 passatgers, amb una relació real 1:1.

Les conclusions són que a data d'avui sembla molt complicat estimar l'evolució del nombre de passatgers a uns pocs anys vista, i que, en tot cas, sembla que els senyors d'Aena escombren cap a casa sense manies quan es tracta de fer números sobre l'evolució futura de les seves instal.lacions.

dimarts, 8 de gener del 2013

Vull que la BBC entrevisti el rei d'Espanya


La setmana passada la televisió pública espanyola va perpetrar l'entrevista massatge al rei d'Espanya que tots coneixem. Una vergonya de principi a final, en què el monarca no va anar més enllà dels tòpics i les obvietats més evidents, i on l'entrevistador Jesús Hermida va llençar per la borda la dignitat que pogués tenir com a periodista a base de preguntes baboses i assentiments de cap.

Casualment uns dies enrere el programa Hardtalk de la BBC va emetre una entrevista ni més ni menys que a Teodoro Obiang, cap d'estat ininterromput de Guinea Equatorial des de 1979, i amb un llarguíssim i inevitable historial de brutalitat, corrupció i nepotisme al darrere. Algunes perles del seu mandat són que va començar amb un cop d'estat en què va fer matar l'anterior president i oncle seu, Francisco Macías, que s'ha fet edificar 30 palaus per tot Guinea, que compta amb un germà i dos entre els seus ministres, i que ha aconseguit reunir una de les fortunes més grans d'Àfrica casualment en un país ric en petroli on la gent viu enmig de la misèria absoluta.

Doncs bé, durant l'entrevista, el PERIODISTA de la BBC Stephen Sackur li demana pels palaus que s'ha fet construir, el punxa pel seu fill Teodorin que té negocis de centenars de milions d'euros a Estats Units i França, i l'interroga per la seva permanència perpètua al càrrec. És a dir, li pregunta tot allò que se li havia de preguntar. Campió del cinisme, Teodoro Obiang contesta totes les preguntes i assegura tenir la raó sempre. Una perla? L'impresentable assegura que el seu multimilionari fill només és un home de negocis que ha fet la fortuna en el negoci de la fusta abans d'entrar en política per ser ministre dels boscos...

Si voleu veure l'entrevista http://youtu.be/Zw-HY9FAZBs . Com a curiositat, Teodoro Obiang respon en l'idioma oficial de Guinea Equatorial, però està subtitulada en anglès.

Déu me'n guard de comparar l'assassí Obiang amb el vividor Joan Carles, però mentre veia l'entrevista de la BCC, no podia deixar d'imaginar-me que per un moment el cap d'estat guineà era substituït per l'espanyol, i el periodista li demanava a Joan Carles per la seva fortuna, pels negocis de la família, per les escapades a Àfrica i Suïssa i, fins i tot, pel real paper reial en episodis tan rellevants com el 23-F.

En resum, que potser no hauria estat malament que l'entrevista al rei d'Espanya l'hagués feta la BBC.