Avui 18 de juliol és l'efemèride d'un fet important sobre la relació de Catalunya amb Espanya.
En concret, avui 18 de juliol de 2023 es compleixen 150 anys del 18 de juliol de 1873, dia en què Francesc Pi i Margall va dimitir com a president del Govern de la Primera República Espanyola.
En concret, Pi i Margall va ser un dels tres catalans que van presidir el Govern espanyol durant el breu període revolucionari-republicà de 1868 a 1873. El primer fou el general Prim, president del Consell de Ministres durant un any i mig, des de juliol de 1869 fins el seu assassinat al desembre de 1870. Després vingué Estanislau Figueras, que no va durar ni 4 mesos de febrer a juny de 1873. I a continuació vingueren els 37 dies de Pi i Margall, entre juny i juliol del mateix 1873.
Des d'aleshores, el desert. No trobem cap català entre els 55 següents presidents espanyols de govern o de república. Hi destaquen 12 andalusos, 12 madrilenys i 10 gallecs, i fins i tot n'hi ha de nascuts a les colònies de Perú, Cuba i Filipines. Però de catalans, cap més.
En aquests 150 anys de segregació, segurament Francesc Cambó ha estat l'únic amb opcions reals, però va negar-se a renunciar al seu catalanisme per aconseguir el càrrec. També en la història més recent hem vist alguns aspirants del país com Miquel Roca, Josep Borrell i Carme Chacón, que han fet mans i mànigues per aconseguir el lloc però sense cap èxit.
La conclusió de tot plegat és fàcil. Resulta que la majoria dels que ens sentim catalans no ens considerem espanyols, però és que a Espanya ho tenen més clar: és la immensa majoria dels que se senten espanyols que no consideren que els catalans siguem espanyols de veritat.
