diumenge, 3 de novembre del 2013

La quarta via

La tercera via és història. Tots sabem que només és una estratègia per dividir el catalanisme i fer avortar el procés d’independencia que tot just hem iniciat. Una proposta sense cap contingut real, motivada per la pressió dels grups econòmics i mediàtics perquè al final res no canviï, i que els catalans amb un mínim de dignitat hem de rebutjar des del primer moment.

Perquè, si de veritat ens estimen tant i volen que no completem el procés d’independència, el que han de fer és una proposta de  debò, amb compromisos i continguts reals. I  un cop descartada la tercera via per incompareixença, aquesta proposta seria la quarta via que, d’entrada, podríem resumir en els 5 punts següents:

  1. Reconeixement de Catalunya com a nació
  2. Concert econòmic
  3. Competències exclusives en cultura, educació i llengua
  4. Traspàs de les infraestructures de transports i comunicacions
  5. Celebració d’un referèndum d’independència en el termini màxim de 10 anys
Amb aquesta quarta via sobre la taula, potser sí que alguns ens decantaríem per acceptar la proposta del govern espanyol, davant de l’escenari d’una independència declarada unilateralment que podria trigar anys a ser acceptada plenament per la comunitat internacional.

Però no hi ha perill. Mai de la vida des d’Espanya se’ns oferirà una proposta semblant, i realment només ens restarà seguir avançant cap a  la independència. 

dilluns, 14 d’octubre del 2013

El triple èxit del 12-O

És del tot evident que les manifestacions del 12-O han estat un èxit. Un èxit, òbviament, de l'independentisme català en el seu esforç per presentar-se davant del món. I un èxit que, de fet, en són tres:

  • El primer èxit és que la manifestació s'ha realitzat sense cap mena de problemes. Ha quedat demostrat que Catalunya és un país democràtic on la gent pot manifestar lliurement la seva ideologia política amb totes les facilitats. No és poca cosa, tenint en compte que alguns -molts- ja ens retrataven com a nazis, totalitaris, talibans i seguidors de la cienciologia.
  • El segon èxit és que ha estat un fracàs d'assistència. Qualsevol observador mínimament imparcial pot comparar el 11-S amb el 12-O, i veure quin és el sentiment generalitzat que es respira a Catalunya. Si els unionistes no poden mobilitzar ni l'1% de la població catalana, deu ser que els seus postulats no estan gaire arrelats que diguem
  • I el tercer èxit és que els espanyols han passat de venir a Catalunya, tot i la insistència i les facilitats perquè ciutadans de qualsevol racó d'Espanya vinguessin a casa nostra a manifestar-se per la unitat de la pàtria. I això ens porta a pensar que la independència de Catalunya no desperta en els ciutadans espanyols aquesta oposició numantina que ens volen fer creure. Exactament com si als espanyols els importés un rave la nostra independència.

En resum, un èxit espectacular de l'independentisme. Però cal recordar que èxits com aquest, o la mateixa Via Catalana, no ens porten directament a la independència, sinó que cal treball, perserverança i paciència. Repetim-ho, aquests èxits no ens porten la independència, però reconeguem que potser ens hi acosten una mica.

dijous, 11 de juliol del 2013

L'Aeroport de Barcelona, a un 1% del de Madrid

AENA acaba de publicar les estadístiques de trànsit aeri a juny de 2013 que, ja em perdonareu, tenen un titular destacat: l'Aeroport del Prat arriba als 3.494.762 passatgers aquest mes, davant dels 3.538.604 que s'han registrat a Barajas. Això significa que la diferència entre les dues instal·lacions és únicament de 43.842 passatgers, equivalent a un esquifit 1,2%.

Així doncs, és qüestió de mesos que a Barcelona se superin els passatgers de Madrid, i al ritme actual tot fa pensar que això passarà ja el mes de juliol. Serà ben trist: un aeroport d'una ciutat provinciana, sense pes internacional ni cap atractiu especial, superarà en passatgers l'aeroport d'una de les capitals mundials...

De totes maneres, des de la capital diran que això és estacional, i que tot tornarà a la "normalitat" quan s'acabi l'estiu. Tenen raó: segurament a l'octubre a Madrid es tornarà a superar el de Barcelona, i el total de 2013 encara haurà vist més passatgers allà que aquí. Però tampoc no ens deixem enganyar: la tendència és clara, i si res no ho altera, el 2014 veurem com Barcelona supera Madrid ja des de l'abril o el maig i serà molt difícil que es tornin a invertir els papers. I el 2014, l'any de la independència, pel que fa a les dades totals de passatgers, serà el de l'empat o ja el del sorpasso definitiu.

Barcelona Madrid Diferència
2005 27 42 15
2006 30 46 16
2007 33 52 19
2008 30 51 21
2009 27 48 21
2010 29 50 21
2011 34 50 15
2012 35 45 10
2013 34 39 5
2014 36 36 0
2015 38 33 -5

Xifres en milions de passatgers
Dades 2013, 2014 i 2015 extrapolades a partir de les variacions dels últims anys
Dades reals primer semestre de 2013. Bcn: 16M, Mad: 19M

dimarts, 4 de juny del 2013

Segons la Unesco espanyola, Catalunya... potser al final és Espanya

Actualitzat el vespre del 05/06 després de veure que durant aquest dia la versió espanyola del web de la Unesco ha afegit la notícia sobre l'acord amb Catalunya

El passat dilluns 3 de juny a París, el president Artur Mas ha firmat un conveni de col·laboració amb la Unesco. Com que encara no som un estat independent, aquest acord no deixa de ser notícia, una petita bona notícia per al reconeixement internacional de Catalunya.

Com no podria ser d'altra manera, el web de la Unesco es fa ressó d'aquest acte, amb una entrada en l'apartat de notícies de la home: 


Evidentment quan cliques a l'entradeta, hi ha una petita ampliació del que suposa l'acord, amb foto inclosa. Res espectacular, res fora de lloc, senzillament normal:


El problema és que si naveguem a les altres llengües del web, resulta que la notícia ja no apareix per enlloc. En principi la cosa no té major importància en les versions en francès, rus, àrab i xinès (sí, he tirat del google translator per comprovar-ho) perquè cada país atorga importància al que li sembla,

Però en un primer moment la cosa grinyola quan visitem la pàgina en espanyol i resulta que l'acord amb Catalunya no existeix.


Tinc molt clar que si qualsevol entitat espanyola pública o privada firmés un acord "espanyol" amb la Unesco, el tema mereixeria fins i tot més que una entradeta a la versió espanyola del web, però com que resulta que l'acord no és "totalment espanyol", el nostre president i el nostre país esdevenen invisibles.

Aquesta situació es resol l'endemà, de manera que durant el dia del dimecres 5, la versió espanyola sí que afegeix la notícia


Deia l'altre el president espanyol Rajoy que en l'escena internacional només compten els estats grans, la qual cosa no deixa de ser prou presumptuós en el seu cas. Però el problema que tenim els catalans és que l'Estat espanyol no és realment el nostre, la qual cosa s'esforça a demostrar-ho dia rere dia, minimitzant-nos i amagant-nos davant el món sempre que cal. I si per això cal trigar dos dies a publicar una notícia, es fa, perquè si no, la situació seria esperpèntica.

Perquè en el fons per a ells, no ser "totalment espanyol" és senzillament no ser "espanyol", perquè per a ells ser catalans és justament la nostra manera de no ser espanyols. Així doncs, segons la Unesco espanyola, Catalunya... potser al final és Espanya.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Inventari de catalans i Catalunyes

Fa unes setmanes llegia a l'Ara un article de Nicola Padovan, empresari italià establert al nostre país, on reconeixia que no sabia ni que existia Catalunya fins que va arribar al nostre país. De fet, deia que per a ell una catalogna era una verdura. Directe a Internet, comprovo que efectivament la catalogna és una mena d'escarola a Itàlia, però també que una catalogne és un teixit artesanal canadenc. Estirant del fil, començo a fer una llista de llocs, coses i persones que porten el nom català o Catalunya arreu del món en les seves diferents formes. La veritat és que la relació acaba essent prou llarga i en alguns punts prou curiosa, com la cançó Catalogna dedicada precisament a l'escarola italiana, el personatge de còmic japonès Dorothy Catalonia, les postres valencianes anomenades palo català, o el pito catalán amb què els argentins es refereixen al nostre pam-i-pipa

Evidentment, s'agraeix qualsevol suggeriment per ampliar i millorar la llista, com els que m'envia Marta Faixedas, en el web  Petjada catalana. També trobareu el rastre de catalans pel món als articles de Com a casa, que publica Martí Crespo a Vilaweb, i és interessant la pàgina de Viquipèdia sobre referències catalanes en obres escrites

I per a qui tingui curiositat sobre el significat de català durant els primers segles, el molt recomanable article de Flocel Sabaté Percepció i identificació dels catalans a l’edat mitjana

Prèvia: Empreses catalanes que tenien "català" o "Catalunya" en la seva denominació 
I que han eliminat la referència al país o senzillament han desaparegut (apartat afegit a 18/12/2023)
  • Banca Catalana 
  • Cadena Catalana
  • Caixa de Catalunya
  • Caixa de Pensions i Estalvis de Catalunya i Balears
  • Catalán Talgo
  • Catalana de Gas
  • Catalana Occidente
  • El Correo Catalán
  • El Periódico de Catalunya
  • Fuerzas Eléctricas de Cataluña
  • Gres Catalán
  • Hidroeléctrica de Cataluña


Animals i plantes
  • cabra catalana, raça de cabres a Catalunya i a la Catalunya Nord que es considerava extingida però que s'ha recuperat a partir de 2011 
  • català, nom que es dona a l'Alguer a la panerola, segurament a partir de la denominació en sard cadalana
  • catalana, nom d'un peix dels priacàntids, a Veneçuela, que es cuina fregit: catalana frita. En altres països d'Amèrica, en diuen catalufa
  • catalo, cattalo o beefalo, creuament de vaca i búfal als Estats Units i Canadà. El nom prové de cattle (bestiar domesticat) + buffalo
  • catalogna, una mena d'escarola allargada (italià)
  • catalogno, un gessamí portat de Catalunya (italià)
  • catalonha, també un tipus d'escarola (portuguès)
  • cavall català, raça extingida de cavall de pèl negre, origen de l'actual raça mallorquina
  • gos d'atura català, varietat de gos de pastor a Catalunya 
  • katala, un dels noms en tagàlog que rep la cacatua de les Filipines (Cacatua haematuropygia), espècie endèmica de les illes. Per evitar la seva desaparició, s'ha creat la Katala Foundation,
  • pruna de catalogne o catalonie, tipus de pruna originària teòricament de l'Alta Cerdanya.
  • ruc català, que ha acabat essent -mig en broma, mig seriosament- un dels símbols del nostre país
  • uva catalanesca varietat de raïm (italià)
  • vaca catalana, raça de vaques extingida durant el s.20
Art i tecnologia
  • arco catalano, arc rebaixat d'origen català, freqüent en edificis dels segles XV i XVI a Nàpols i Sicília. També anomenat arco gotico catalano o portale catalano
  • armat a la catalana, ancoratge tradicional dels rems d'un bot, amb estrop i escàlem
  • Atles Català la joia cartogràfica del s.14 elaborada pel jueu mallorquí Cresques Abraham, avui en dia a la Biblioteca Nacional de França
  • banco Catalano, banc dissenyat per l'equip Tusquets i Clotet
  • barca catalana, nom que es dóna al sud de França a un tipus de vaixell semblant al llagut
  • Bíblia catalana, nom donat a diversos llibres bíblics escrits en hebreu i il·lustrats a Catalunya entre els segles 13 i 14
  • bomba catalana, tipus de bomba fabricada a Catalunya durant la Guerra Civil, còpia de bombes soviètiques
  • butaca catalana, cadira de 6 potes dissenyada el 1942 per Germán Rodríguez Arias per a Pablo Neruda
  • càrrega catalana, segons la RAE és una mesura de pes equivalent a 3 quintars, el quintar de 4 arroves, l'arrova de 26 lliures i la lliura de 12 unces (en total 124,8 kg) 
  • catalana, a Equador, peça de roba semblant al passamuntanyes 
  • catalana, nom que es donà a Barcelona als òmnibus tipus Ripert amb tracció a cavall, que van funcionar entre final del segle XIX i principis del s.XX. El nom li venia de la companyia de transports La Catalana Graciense i de la seva substituta La Nueva Catalana. Continuadora del traçat d'una catalana, la línia 92 d'autobusos es va conèixer també com la catalana.
  • catalana, nom donat al porró en algunes localitats del País Valencià
  • catalanades, poemes populars en català en ortografia francesa de la Catalunya Nord de la segona meitat del segle XIX, escrits per autors com Albert Saisset.
  • catalanata, obvietat amb finalitat humorística típica del còmic italià Massimo Catalano. Una de les catalanata més famoses va ser Millor casar-se amb una dona rica i guapa que amb una de pobra i lletja
  • Catalano House, considerada la millor casa nordamericana dels anys 1950, de l'arquitecte Eduardo Catalano
  • Catalans, companyia cristiana de les festes de moros i cristians de la Vila Joiosa
  • catalogna, manta de llana pesant a Itàlia
  • catalogne, tipus de teixit d'artesania canadenca
  • catalufa/cataluffa, tipus de teixit d'origen venecià, que potser tampoc no té a veure amb Catalunya
  • catlins, cordes de viola fetes a Catalunya fins el segle 18
  • cierre catalán, nom en castellà d'un tipus de tancament de carrosseries
  • coberta a la catalana, terrat pla amb càmara d'aire
  • coltello catalano, tipus de navalla, especialment a Sicília
  • couteau catalan navalla típicament catalana, que fins i tot surt a El comte de Montecristo
  • Der Katalane, títol de l'edició alemanya de El celler de Noah Gordon (títol original en anglès: The winemaker)
  • El Catalán i La Catalana, papagüevos (gegants) del poble d'Atalaya de Santa María de Guia (Illes Canàries)
  • El mètode Catalanotti, una aventura del comissari Montalbano, d'Andrea Camillieri, on s'investiga la mort de Carmelo Catalanotti, artista de teatre i usurer del poble de Vigata.
  • els catalans de París, nom col·lectiu donat als artistes catalans exiliats a París a la dècada de 1960
  • escala a la catalana, en forma d'U, i feta amb volta catalana
  • escapament català, dels rellotges
  • farga catalana, una de les joies de la tècnica catalana arreu del món
  • Font Catalana, a la plaça de la Catalana, al barri del Guinardó de Barcelona.
  • Fuente catalana, també anomenada Fuente de la doncella, situada a Buenos Aires, amb una escultura de Josep Llimona. De vegades també rep el nom de Fuente Catalana la font de Canaletes que hi ha a la plaça Cataluña de la mateixa ciutat de Buenos Aires
  • gòtic català, tipus d'art gòtic propi de Catalunya, País Valencià i les Balears, que últimament algú intenta redenominar com a gòtic mediterrani
  • katala, nom de la clau anglesa en cebuà a les Filipines
  • Katala, pel·lícula russa sobre un katala, un tafur
  • Katallani, gegant albanès que menja nens, que potssssser té alguna cosa a veure amb els nostres estimats almogàvers
  • Katla, sèrie de televisió islandesa sobre una erupció del volcà Katla, dirigida curiosament per Baltasar Kormákur, islandès fill de català.
  • La catalana, poema del cant tercer de l'Esule, de l'escriptor italià Pietro Giannone (1791-1872)
  • notació catalana, tipologia de notació neumàtica de cant gregorià del segle XII, específica dels manuscrits catalans.
  • obertura catalana obertura d'escacs
  • paleta catalana, l'eina de construcció per agafar el morter, amb la fulla triangular
  • pany català, dels fusells, no de les portes
  • patí català, el patí de vela sense timó inventat a Catalunya el primer terç del segle 20
  • persiana catalana, persiana amb la caixa a l'exterior, sobretot a Uruguai. També rep el nom de cortina catalana. 
  • podón catalán, descripció en castellà d'una falç en un web de ferreteria
  • porta catalana, "porta formada per una escala, una cara de la qual es cobreix completament amb posts encadellades"
  • rajola catalana tipus de rajola de fang fabricada per extrusió i poc cuita, majoritàriament per a pavimentació d'exteriors (en espanyol baldosín catalán)
  • Saltiri anglocatalà, llibre de salms escrit i il·lustrat entre els segles 13 i 14 a Anglaterra i Catalunya, actualment a la Biblioteca Nacional de França
  • tanca catalana, tipus de tanca per a arracades
  • The Catalans, novel·la de Patrick O'Brian 
  • volta catalana, l'altra gran aportació de la tècnica catalana al món, al costat de la farga catalana.
Ciència
  • Catalai, epítet  de diferents espècies en honor del biòleg francès Rene Catala, com els peixos Agonostomus catalai i Apogon catalai, el cranc Actaea catalai, els escarbats Apsidocnemus catalai, Leucographus catalai Lasiocercis catalai, els insectes Eurydera catalai, Eutrotonotus catalai, Elyptron catalai, Abacetus catalai, Archichlora catalai, Masatopes catalai i Temnora engis catalai, i l'estrella de mar Thromidia catalai. 
  • catalana, gènere d'arna, amb les espècies  Catalana sandrangato i Catalana vohilava
  • Catalana violaba, Catalanotoxotus pauliani i Catalanotoxotus nivosus, espècies d'escarbat de Madagascar descrites per l'entomòleg terrassenc Eduard Vives
  • (13868) Catalonia, asteroide descobert el 1999 per l'astrònom aficionat Joan Guarro
  • Catalonoïta, mineral dels fosfats, pel geòleg argentí Luciano Catalano
  • conjectura de Catalan, per Eugène Charles Catalan
  • conjectura de Fermat-Catalan, combinació del darrer teorema de Fermat i la conjectura de Catalan
  • constant de Catalan, per Eugène Charles Catalan
  • cràter Catalán, cràter de la Lluna, per Miguel Catalán
  • (1188) Gothlandia, asteroide descobert el 1930 per Comas i Solà. El nom Gothlandia va ser un eufemisme en comptes de Catalonia, nom que no va poder posar aleshores
  • home del Catalanense, població prehistòrica de l'actual Uruguai
  • katal, unitat de mesura del SI de l'activitat catalítica (sigui el que sigui això)
  • nombres de Catalan, per Eugène Charles Catalan
  • Pierolapithecus Catalaunicus, si, home... el Pau !
  • Pliobates Cataloniae,  i aquesta... la Laia !
  • poliedre de Catalan, per Eugène Charles Catalan
Costums
  • catalán, nom donat a Cuba durant un temps als botiguers, fins al punt que les persones negres que feien de botiguer eren anomenades negros catalanes
  • Catalonia! la paraulota preferida de Jean Caux, buscador d'or als EUA pel 1850
  • Pagar a la catalana, on cadascú paga la seva part. Curiosament en anglès se'n diu Going dutch, és a dir, a l'holandesa.
  • Pito catalán, nom que es dóna al pam i pipa a Argentina i, en general, al fet de burlar-se d'algú altre
  • Postura de la catalana, postura sexual que estranyament no té rés a veure amb la immersió lingüística
  • Quart d'hora català, expressió amb què els francesos es burlen de la impuntualitat dels catalans. Convertit més tard en 15 minuts de vibrant joc de l'USAP de Perpinyà.
  • Querella catalana, que s'interposa només per entorpir un altre procediment
Empreses i entitats (excloses les catalanes)
  • Alces los Catalanes, tendes de roba a Avilés, Mieres i Oviedo, que en els últims anys ha canviat el seu nom a només Los Alces 
  • Almacenes Catalanes, botiga de Lleó que va tancar el 2015
  • Atlètic Catalunya Club de Futbol, club català de futbol (1965-1970)
  • Beton Catalan, empresa catalana de fabricació de formigó
  • Catalan, tren de SNCF de Portbou a Ginebra de 1955 a 1969, quan va ser substituït pel Catalan Talgo
  • Catalán, empresa càrnica i restaurant a Sabaneta (Medellín, Colòmbia)
  • Catalan Communications, editorial de còmics de Nova York (1980-1992)
  • Catalan Fight System, gimnàs d'arts marcials a les Filipines, fundat pel lluitador Rene Catala
  • Catalan Talgo, tren que cobria el servei de Barcelona a Ginebra de 1969 a 2010, amb un temps d'unes 10 hores.
  • Catalana, restaurant a Milà, al costat de Porta Garibaldi
  • Catalana, restaurant a Reggio Emilia, al barri de Belvedere
  • Catalani e Madrid, hotel situat al carrer Alfredo Catalani de Milà
  • Catalonia, marca amb què una empresa catalana va presentar a la fira d'automòbils de Madrid de 1907 els cotxes francesos Rebour. Després de la fira, Rebour va tancar i la marca catalana va desaparèixer.
  • Catalonia, marca registrada de roba als Estats Units
  • Catalonia Fashion, empresa tèxtil d'Estats Units, especialitzada en roba de llit i... batamantes
  • Catalano, important empresa italiana de ceràmica 
  • Cataluña, model de boina de la Fábrica Nacional de Sombreros, d'Uruguai (per cert, a l'interior hi ha un curiós escut amb el lema "Cataluña: Perpignan, Gerone, Lerida, Barcelone")
  • Cathala, pastisseria a Niort, 60km al sud-oest de Poitiers
  • Cine Cataluña, antic nom del Cine Cosmos, de Buenos Aires
  • Club Campesino de Futbol Cataluña, primer nom del Club de Futbol Torreón, de Mèxic
  • Clube Recreativo e Atlético Catalano, club esportiu de la ciutat d'O Catalao, al Brasil
  • Comercial el Catalán 2000, taller mecànic de Sahagún (Lleó)
  • Corte Catalana, establiment turístic a Marigliano (Nàpols)
  • El pequeño catalán, botiga de roba a Saragossa
  • El Rincón de la Catalana, restaurant a Querétaro, Mèxic
  • FC Cataluña, nom que la sèrie de TV Campeones (la de l'Oliver i Benji) li va posar a un equip sospitosament semblant al FC Barcelona.  Per cert, hi jugava Rivaul, anomenat l'àguila catalana, jugador que sospitosament s'assemblava a Rivaldo. 
  • Garage Catalaa, taller d'automòbils a Auloron e Senta Maria, al departament de Pirineus Atlàntics
  • Hacienda la Catalana, hotel a Utuado, Puerto Rico
  • Hotels Catalonia, cadena de 61 hotels a Espanya i el Carib
  • Istituto Bassi-Catalano, a Trapani, Sicília, en homenatge a Simone Catalano, aviador italià de l'època feixista
  • Katalan After School, centre educatiu de Alto Hospicio, al nord de Xile
  • Katalon, empresa americana fundada per vietnamites, dedicada a sistemes de qualitat de software (diria que el nom no té res a veure amb nosaltres...) 
  • La Catalana, bordell creat per la catalana Paulina Rovira a Puerto San Julián, a la Patagònia Argentina, que es va fer famós per negar-se a prestar serveis sexuals als soldats que acabaven d'executar centenars de vaguistes
  • La Catalana, restaurant a San Jose (Califòrnia)
  • La Catalana, pastisseria a Santurce de Puerto Rico, famosa per les ensaïmades anomenades Mallorcas
  • La Catalana, pastisseria a Cuzco, Perú.
  • La Catalana, pastisseria a Durazno, Uruguai
  • La Catalana Hair, perruqueria a Melbourne, Austràlia
  • La Flor Catalana, antic nom de diverses tendes de roba a Burgos, Segovia, Palencia,Valladolid, Zamora...
  • La Rambla by Catalunya, restaurant a Hong Kong
  • Le Clos Cathala, restaurant a Sent Pau de Jarrat, a l'Arieja (Occitània)
  • Los Catalanes, magatzems a Valladolid que van canviar de nom el 2017 a Mundotextil
  • Maison Cathala, servei de càtering a Carcassona
  • Palazzo Catalani, hotel de luxe en un palau del s.17 a Soriano nel Cimini, poble situat 60km al nord de Roma
  • Pastas la Catalana, empresa fundada a Lorca (Múrcia) per la catalana Mercè Esteve
  • Relais Catalan, hotels a França
  • Salitrera Cataluña, factoria de salitre del nord de Xile, de l'empresa Granja y Domínguez fundada per Maties Granja Rafel, nascut a Sort i emigrat a Amèrica amb 20 anys (per cert, sembla que la fortuna del sr.Granja va acabar servint per construir el palau de Marivent de Palma)
  • Suite dei Catalani, hotel del centre de Nàpols, al costat de la Rua Catalana
Gastronomia

Història
  • Batalla del Catalán, batalla prop del Arroyo Catalán de la guerra entre la Província Oriental (Argentina-Uruguai) i l'exèrcit de Portugal i Brasil el s.19
  • Batalla dels Camps Catalàunics, batalla esdevinguda el 451 entre l'Imperi Romà i els huns d'Àtila, en la zona que ocupava el poble celta dels catalàunics, al voltant de l'actual població de Chalons-en-Champagne
  • Camp dels catalans, nom amb què fou conegut el camp de refugiats d'Agde creat el 1939, atès que la majoria dels internats eren catalans.
  • Cas dels Catalans, nom donat al problema de Catalunya al final de la Guerra de Successió
  • Català Mazarí, regiment de l'exèrcit francès el s.17. Curiosament a Suècia hi ha dos pastissets molt semblants anomenats Mazzarin i Katalan
  • Catalanocràcia, "poder dels catalans", aplicat especialment a la dominació catalana a Grècia en el s.14 (enllaç a un article d'Eusebi Ayensa que utilitza aquest terme, interessant per les expressions amb què els grecs ens recordaven...)
  • Catalàunics, poble celta de la Gàl·lia que potser és l'origen del nom català
  • Facció dels catalans, o facció catalana, aliança del s.14 de nobles sicilians favorable a la Corona d'Aragó, oposada a l'anomenada facció llatina, favorable a França.
  • Guerra dels Catalans, segon setge francès al palau dels papes d'Avinyó entre 1410 i 1411, on un contingent català va defensar Benet XIII, i que va provocar destrosses importants en la ciutat.
  • Gran Companyia Catalana, companyia de mercenaris formada pels almogàvers el s.14
  • Oasi català, situació política a Catalunya els anys 1930, de certa tranquil·litat
  • Katallan Yashan (Catalunya Vella) i Katallan Chadash (Nova), sinagogues creades a Tessalònica (Grècia) els segles XV i XVI
  • Partito Catalano, nom donat a una formació política de final dels 1990 al nordest d'Italià
  • Venjança Catalana, saqueig de la Companyia Catalana contra la població de l'Imperi Bizantí el s.14 en represàlia per la mort de Roger de Flor 
Música
Noms de lloc
  • Arroyo Catalán, sistema fluvial de l'Uruguai, que inclou el Catalán Grande, el Catalán Chico y el Catalán Seco. Hi tingué lloc la batalla del Catalán  
  • Avenida Catalao, antic nom de l'avinguda Carlos Luz, a Belo Horizonte, Brasil
  • Barri de la Catalana, de Sant Adrià de Besòs a la dreta del Besòs, anomenat així perquè hi havia la central tèrmica de l'empresa Catalana de Gas i Electricitat
  • Barrio dos Cataláns, testimoni dels conservers catalans a Galícia, a A Pobra do Caramiñal
  • Barrio Cataluña, Medellín
  • Calle de los Catalanes, antic nom del carrer Albareda de Sevilla, que era el centre del Barrio de los Catalanes
  • Calle de los Catalanes, al centre de Motril, a Andalusia
  • Camp de futbol Parc Catalana, als antics terrenys de la Catalana de Gas a la Barceloneta
  • Campus de los Catalanes, un dels campus de la Universitat d'Oviedo
  • Cap de Catalunya, a Mallorca
  • Carrer dels Catalans, al barri de la Seu de València
  • Cas Català, localitat turística de Calvià, a Mallorca
  • Catala, poble del municipi de Mucari, Angola
  • Catala Island, illa a la costa canadenca, a uns 300km a l'oest de Vancouver, en honor a Magí Català. Hi ha el Catala Island Marine Provincial Park. També a prop, sota la illa Day, hi ha el Catala Passage
  • Catalaa, lloc del poble d'Asson, 15 km a l'oest de Lorda
  • Catalain, ermita romànica de Navarra situada 20km al sud de Pamplona. En principi el nom no vindria de català sinó d'algun nom propi com Catalina o Catellius
  • Catalan, (pronunciat txatalan) poble de 2.500 habitants a la província de Kairasali a Turquia sense relació aparentment amb el nostre país. A prop hi ha la presa de Catalan
  • Catalán, zona d'Espiel, Còrdova, on el s.18 es va proposar un projecte de colonització que no va arribar a fer-se realitat
  • Catalan Bay Platja i poblet de pescadors de Gibraltar
  • Catalan Bay, badia de Sandoval de Taytay, a l'illa filipina de Palawan
  • Catalán del Refugio, o Catalanes, poble de 1.000 habitants a Guanajato, Mèxic
  • Catalan Peak, muntanya de 3.057m al Canadà
  • Catalan Rocks, esculls prop de San Pedro Town, a Belize
  • Catalanes, poblet de Santa Cruz de Tenerife, a les Illes Canàries
  • Catalani, poblet del municipi de Castellana Sicula, a Sicília.
  • Catalànids, sistema de muntanyes que s'estén al llarg de la costa des de les Gavarres fins als Ports de Morella
  • Catalan's Praire, un dels antics noms de Carondelet, Saint Louis, Missouri
  • Les Catalans Barri de Marsella, també conegut com Le Pharo, al costat del port vell. Inclou l'Anse (badia) o Plage des Catalans, la rue des Catalans, la digue des catalans (amb far inclòs) i el jetée des catalans. El barri és famós per ser la llar dels catalans de ficció més famosos mundialment, els dolents de la novel·la del Comte de Montecristo
  • Catalaunum, Cathalaunum o Civitas catuuellaunorum, antics noms de Chalons-en-Champagne (França), en al·lusió als pobladors catalànunics
  • Catalogne, cantó del Quebec, en honor a Gédéon de Catalogne
  • Catalunya Zom, cim de l'Hindu Kush
  • Cataluña, barri de Trubia a Astúries
  • Cataluña, barri que és Casi un paraíso, de la comuna 9-Buenos Aires, de Medellín (Colòmbia). Inclou les urbanitzacions de Parques de Cataluña, Palmas de Cataluña, Molinos de Cataluña y Pomos de Cataluña.
  • Cataònia, territori de la Capadòcia en època clàssica habitada pels Cataonians, sense cap opció de tenir relació amb el nostre país, però el nom té la seva gràcia
  • Coyuca de Catalán, per Nicolás Catalán
  • Dehesa del Catalán, zona de la ciutat de Motril, a Andalusia, amb associació de veïns
  • Forge a la catalane, nom en francès de la forja d'estil català construïda a principis del s.18 a Sent Paul de Jarrat, a l'Arieja (Occitània)
  • Granja de Cathala, a Gaudièrs, a l'Arieja (Occitània)
  • House of Catalunya, seu del Priorat de Catalunya a Malta, actual seu del Ministeri d'Economia del Govern maltès
  • Hospital dels Catalans, nom popular del desaparegut Hospital de Montserrat de Madrid.
  • Hospital dels Catalans, antiga institució assistencial lligada l'església de Montserrat de Roma
  • Isla Catalana o Isla Santa Catalina, a Mèxic, curiosament al costat de l'illa Montserrat
  • Jaleaca de Catalán, a Mèxic, per Nicolás Catalán
  • Katalan, poble de 364 habitants a la província de Teheran (Iran)
  • Katla, volcà d'Islàndia, anomenat així per la seva semblança amb una tetera (ketill)
  • Katla, població i llengua del Sudan
  • Kutalan (o Katalan), poble de 242 habitants a la província de l'Azerbaijan Oest (Iran) 
  • Katalonska, carrer del barri de Stegny a Varsòvia
  • Les Catalans, nom amb que es coneixia la població tunesina de Grish el Oued, repoblada al segle XVII amb moriscos catalanoparlants de Catalunya i València. 
  • Loma de los Catalanes, a l'Havana de Cuba, antic nom de l'actual Plaza de la Revolución, on hi havia hagut l'església de Montserrat, construïda pels catalans de l'illa. (afegit 6.7.17)
  • Los Catalanes, zona del municipi de Barlovento, a la Palma, Canàries
  • Mar Catalana, àrea del Mediterrani entre Catalunya, País Valencià i les Illes Balears
  • Nueva Cataluña, província de Veneçuela al s.17
  • O Catalán, poblet del municipi de Fene, a Galícia
  • O Catalão, ciutat del Brasil
  • Palazzo Catalano, al centre històric de Castellaneta, Itàlia
  • Palazzo Catalano, edificat el 1598 per Antonius Catalanus a Corato, Itàlia
  • Palazzo Catalano, construït el segle XVIII per Catalano Gonzaga, a San Bartolomeo in Galdo, Itàlia
  • Pas dels Catalans, camí existent al límit entre Aran i França, al municipi d'es Bòrdes, segons el tractat de delimitació entre França i Espanya de 1863
  • Pasaje y Barrio Catalán de Maracay, a Veneçuela
  • Paso de los Catalanes, on es construirà el pont més llarg de Tacuarembó, Uruguai
  • Place de Catalogne, al costat de l'estació de Montparnasse de París, amb edificis de Ricard Bofill
  • Pont dels Catalans (Tolosa de Llenguadoc)
  • Pont dels Catalans (València), antic nom del Pont de la  Trinitat
  • Porta dels Catalans, la Bab-Al-Warraq de la muralla àrab de València, també anomenada Porta del Full o de la Trinitat 
  • Puente Catalán, pont sobre el riu Bertrand, a Coyhaique, Xile
  • Punta Catalán, a Aysen, Xile
  • Punta Catalán, a Chetumal, Mèxic
  • Punta de los Catalanes, ara Punta Mallafré, cim més alt del Firé, a Boltanya, Aragó
  • Rua Catalana, carrer del centre de Nàpols, on diuen que va néixer la pizza
  • San Nicoló dei Catalani i Santa Margarida dei Catalani, esglésies fundades el s.14 a Roma que després van formar l'església de Montserrat, que el 1807 es va integrar en l'església de Montserrat dels espanyols
  • Sant'Eulalia dei Catalani Església de Palerm
  • Santa Olalla de los Catalanes, antic nom de l'església de Santa Eulàlia de Múrcia.
  • Santissima Annunziata dei Catalani. Església de Messina
  • Scala catalana, escala helicoidal (de cargol) construïda al Castel Nuovo de Nàpols durant el regnat d'Alfons el Magnànim
  • Sector Catalán, barri del municipi d'Arismendi, Veneçuela
  • Soccerplexe Catalogna, instal·lació esportiva de Mont-real, al Canadà
  • Su Cadelanu / Scoglio del Catalano Illot a la costa de Sardenya
  • Torre Catalani Torre de Bolonya, Itàlia
  • Torre Catalano, del Castello Aragonese de Castro, Itàlia
  • Torre del Catalán, torre de vigilància dels ss.16 i 17 del municipi de Lepe, a Andalusia
  • Torre des Català, o Torre des Pi des Català, torre de vigilància a Formentera 
  • Via Catalana, carrer del barri jueu de Roma
  • Vetus Catalaunum, antic nom del camp romà de La Cheppe (França), en al·lusió als pobladors catalàunics, també conegut durant un temps com el Camp d'Àtila
  • Via dels Catalans, d'ascensió a l'Annapurna, a Nepal

Persones

Cal dir que són moltes les persones amb els cognoms Català (català), Catalán (espanyol), Catalan (francès i anglès), però especialment amb el cognom Catalano a Itàlia, on és força freqüent. De fet, la majoria dels exemples que segueixen són de Catalano, tant a Itàlia com a Amèrica, descendents de Catalano italians emigrats. A Itàlia hi ha d'altres variants: Catalan, Cattalan, Cattelan, Catalanotto...  i també a França trobem diferents formes com Cathala o Catalaa.

A més del Catalano com a cognom, a Itàlia també trobem Catalano usat com a nom propi
Vaixells

dimarts, 9 d’abril del 2013

What the hell is Catalonia?


From the media:
Again and again. You're a little tired of reading news about Catalans and Catalonia, but you don't know anything about them. Really, what the hell is Catalonia? An artificial country in Africa massacred by economic/tribal wars? Another former Yugoslav Republic becoming suddenly independent?  A remote island in the middle of Pacific Ocean breaking ties from a old-fashioned european metropolis? The answers are no, no and no. Catalonia is... another thing.

Catalonia is an old people of Europe

Catalonia is in western Europe, specifically in the Mediterranean coast of Spain. It ocupes 32.000 km2 or 12.400 sq mi (about the size of Belgium) in a triangle shape at the northeast corner of the Iberian Peninsula, bordering the south of France. Now, officially, Catalonia is an autonomous community of the Kingdom of Spain, like a German Land with an own Government, Parliament and a limited power on important subjects like education or health, but the most part of the 7.5 milion Catalans consider Catalonia is more than this. A lot of them, really the majority of them, think Catalonia is a nation (whatever this word means), with a history of almost one thousand years.

Catalonia has also its own language, the Catalan, a Romance language closed to Spanish and French, spoken by the most of people. Catalans have also their own traditions and feasts, like the castellers -human towers- or the spectacular Saint George's day when all the country is flooded with flowers and books. And Catalans are very proud of all of them.

And last but no least, Catalonia is the country of Barcelona, its capital, one of the most modern and high populated cities of Europe, hosting the Barça, probably the most famous football club in the world at the present time. 

In summary, a territory with an own history, language and traditions, where people consider itself as a nation: choose yourself if it's a region, a nation or a country.

Catalans want the independence

Ok. It's true. Surely, due to a mixture of political and economic reasons, now the Catalans supports the independence of Catalonia. Obviously, there are also a lot of Catalans against the independence of the country, but the most of Catalans want it. It can be seen in the political surveys of all these years, where the "independentistes" are growing every month and they are up to the 57% of respondents (about the 74% of voters, discounting the abstention), and in the results of the last elections to Catalan Parliament, where 64% of representatives belong to an electoral party supporting the referendum of independence.

But there's is a problem. Spanish Government doesn't agree with Catalans, and it won't authorize an independence referendum. Why? Because Spain considers itself one only nation, and it's inconceivable for them than a part of it, Catalonia in this case, can decide its future by its own. Obviously, it doesn't matter what people think. The  Spanish Government excuses its attitude because of the law saying "a referendum of independence is not legal". But the fact is the legality of the referendum depends on the Spanish Government decision. It seems ridiculous but it's totally true. On the other hand, the Catalan Government is decided to celebrate the referendum the year 2014. 


Are Catalans different from Spaniards?

No.There's no ethnic basis for the claiming of independence. In addition, nowadays, about the half of Catalan population have parents or grandparents born in Spain, mainly due to a large scale inmigration during the 60s of last century. And curiously, a great part of this population with spanish ancestors wants the independence too. There're not two communities faced each other, and people is fully mixed.

Catalans just feel differents. Don't blame them for it.


Why Catalans want the independence?

This is a difficult question. Some years ago, only about a 20% of population wants independence, but now this percent has grown up to 57%. This growing can be explained by two main problems have happened last years. First, Catalan Parliament approved a new Estatut -like a constitution- for Catalonia, but this law was partially abolished by the spanish Constitutional Court, and this was felt as an humiliation for Catalans. Second, the present economical crisis is very serious in Catalonia, but taxes paid by Catalan people are used by the Spanish Government to invest in other parts of Spain. Then Catalans have thought economic situation in Catalonia will improve if taxes paid by Catalans can be used in Catalonia itself.

In any case, often Catalans feel they are despised,or even hated, by Spaniards, and it's usual spanish politics criticize Catalans in political meetings in a "anticatalanisme" movement widely spread through all Spain. Sometimes it's  said Catalans are the jews of Spain, or Catalans are called Polish as an insult (?). In response, Catalans say  "If they don't love us, why don't let us go?"

Has Catalonia ever been an independent country?

Yes. And not. Catalonia never has become a separate kingdom, and from 12th century it has been linked with other parts of Spain, but always keeping its Parliament, rights and laws, and its own Government, the Generalitat. The Generalitat -or Catalan Government- was founded on the 14th century, and until the 18th century it collected taxes, administers law and holds an own army. All this situation ended on 1714, when at the end of War of the Spanish Succession, the king Philip V of Spain defeated the Catalan army and abolished all the Catalan laws and institutions, between other shameful punishments. Since then, Catalonia has been asking for more or less freedom depending of each time. Thus, the Generalitat was restored in 1932, but it was abolished again in 1939 by General Franco at the end of the Spanish Civil War. After Franco dictatorship, Generalitat was again restored in 1977.

As a curiosity, they are some historical landmarks where Catalonia has been "de iure" independent for a short time:
  • 1464. The Generalitat nominates Peter, constable of Portugal, as Count of Barcelona and King of Aragon, during the civil war against the king, John II of Aragon.
  • 1641. Pau Claris, president of the Generalitat, proclaims the Catalan Republic. Some days later, due to French help, proclaims Louis XIV of France as the Count of Barcelona
  • 1705: During the War of Spanish Succession, the Catalan Parliament, proclaimed Archduke Charles (later Charles VI, Holy Roman Emperor) as Count of Barcelona and King of Aragon
  • 1810-1814: Napoleon separes Catalonia from Spain, and annexs it to French Empire 
  • 1873: Ildefons Cerdà, the urban planner responsible for the famous "Eixample" of Barcelona, proclaims the Catalan State within the Spanish Republic
  • 1931. Francesc Macià, president of the Generalitat, proclaimed the Catalan Republic
  • 1938. Lluís Companys, president of the Generalitat (executed by Franco in 1941), proclaimed the Catalan State within the Spanish Federal Republic
Can survive an independent Catalonia?

Yes. Catalonia is larger than Belgium, most populous than Denmark and has more GDP than Portugal.

Are Catalans violent?

No. There's no relation with old basque terrorism of ETA, or any another kind of terrorism across the world. Always, the willing of a referendum of independence has been under the principles of freedom, democracy, and respect for all points of view.

Will be a referendum of independence of Catalonia?

Catalans say yes: we only want to have the right of decide our own future. And we want to celebrate it in 2014.

Spanish Goverment says no. 

What about you?