L’ase de Buridan i el Covid-19

Hi havia al nord de França cap allà l’any 1300 en Jean Buridan conegut pels seus pensaments. Brometes a banda, realment Jean Buridan fou un filòsof francès estudiós d’Aristòtil, que va destacar per defensar el lliure albir, això és la capacitat de l'home per prendre decisions lliurement. De totes maneres, els seus crítics se'n van riure inventant-se la història que per sempre seria coneguda com l'ase de Buridan. Això era un ase que en un estable disposava de dues piles de palla iguals. L'ase no va ser mai capaç de decidir-se per cap de les dues piles i al final va acabar morint d'inanició. Com pots voler lliure albir si al final seràs incapaç de decidir-te!

Els polítics que tenim no són ases ni males persones, almenys en la seva gran majoria, però és cert que els costa prendre decisions, just com l'ase de Buridan. Perquè no coneixen realment el problema, per por d'equivocar-se o per càlcul electoral, però també per pressions del món econòmic. Però justament la seva feina és prendre decisions per al bé comú. En circumstàncies normals, tot sovint les decisions són fàcils de prendre i tenen un impacte limitat en la vida diària. El problema el tenim en les situacions excepcionals, com la que ens ha plantejat la irrupció del Covid-19, quan s’ha trigat inexplicablement a prendre decisions o se n’han pres d'insuficients o directament d’inexplicables.

Així doncs farem un petit exercici per posar-nos en la pell dels nostres dirigents, en especial el president del nostre país i el president de l'estat que ens ocupa. També farem el seguiment dels cas a la comunitat de Madrid, pel paper que ha tingut en tot aquest procés.

Divendres dia 6 de març 

Abans de marxar de cap de setmana, el president espanyol Pedro Sánchez es mira les estadístiques de l'impacte del Covid-19. La situació és molt preocupant a la Xina, on ja porten 80.000 casos i 3.000 morts, i fins i tot a Itàlia, amb 3.800 casos i 160 morts. Però a l'estat espanyol la situació sembla controlada, amb només 365 casos declarats i 5 morts, més o menys com França o Alemanya. La conclusió és que ens podem anar de cap de setmana sense problemes, més quan el 8 de març se celebra el dia de la dona i no és qüestió de generar maldecaps.

A Catalunya, el president Torra es mira l’estadística de 24 afectats sense cap mort. Així doncs, no sembla un problema, almenys de moment.

Dissabte 7 de març i diumenge 8 de març – dia de la dona 

Els nostres polítics es miren les estadístiques. Alguna cosa comença a no quadrar a Madrid, on durant el cap de setmana s'han multiplicat els casos i els morts, fins arribar a 202 i 8 respectivament. El dilluns quan tornin al despatx s'ho hauran de mirar.

Dilluns 9 de març 

Les dades són preocupants a Madrid. Tot i que s'ha mantingut el nombre de 8 morts, els casos s'han doblat. Caldrà fer-hi alguna cosa. En algun moment. Però no encara.

La comunitat de Madrid pren la primera decisió: es tancaran les escoles, però no amb efectes del dia 10, sinó del dia 11. Primera decisió clarament insuficient

A Catalunya els casos han escalat fins a 79 i ja hi ha el primer mort. Es considera que encara és controlable i que ja hi haurà temps per prendre mesures. 

Dimarts 10 de març 

Madrid comença a ser un drama. 782 afectats i els morts s’han gairebé multiplicat per 3 fins a 21. El tancament d’escoles serà demà.

El govern espanyol decideix prohibir els vols amb Itàlia i prepara un reial decret de mesures administratives i econòmiques on, per cert, cola unes ajudes al sector turístic afectat pel tancament de l’operadora Thomas Cook.

Els catalans comencen a mirar-se la situació amb recel. Ja són 124 afectats i 3 morts. Es comença a demanar que es tanqui Madrid, principalíssim focus de la malaltia a tot l’estat, amb el 50% dels casos i el 60% dels morts 

Dimecres 11 de març 

Madrid es dispara fins a 1.000 afectats i 31 morts. Tothom està d’acord que cal fer alguna cosa, que cal fer alguna cosa i que cal fer alguna cosa. Però més enllà del tancament d’escoles no es fa res de significatiu.

Els funcionaris de Pedro Sánchez preparen nous decrets sobre mesures administratives i burocràtiques, però tothom continua fent vida igual. Els afectats a tot l’estat superen els 2.000 i ja hi ha 47 morts. En especial es demana al govern espanyol que tanqui Madrid. Però ni cas. A més, els ciutadans comencen a deixar Madrid per tornar a les seves poblacions d’origen o per anar a les segones residències, com si fossin unes vacances. Aquest èxode esdevindrà un autèntic desastre i provocarà l’extensió de la malaltia a gran part de la península.

El govern català observa un punt de contenció, on els casos han crescut relativament poc i es manté el nombre de 3 morts.

Dijous 12 de març 

El creixement de la infecció esdevé imparable. En el conjunt de l’estat ja hi ha gairebé 3.000 casos i 84 morts. La situació a Madrid és insostenible, amb prop de 1.400 casos i 56 morts. Caldria fer alguna cosa. Ja. Tancar Madrid per evitar l’expansió del focus, i confinar la gent a casa seva per evitar més contagis. Però res. Tota la resposta del govern espanyol és la prohibició de l’atracament de creuers als ports espanyols. Per la seva banda, la presidenta de la comunitat de Madrid s’excusa “no sé com es tanca Madrid”.

A Catalunya salten les alarmes amb un brot a Igualada, i un total al país de 260 afectats i 4 morts. Es decideix actuar ja, i es confinen les poblacions de la conca d’Òdena -Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. A més, s’ordena el tancament d’escoles a tot Catalunya a partir de l’endemà, divendres 13.

Divendres 13 de març

A Madrid ja són gairebé 2.000 casos i 81 morts, i a tot l’estat són 4.200 casos i 120 morts. La incapacitat per prendre decisions és ja clara negligència. El govern espanyol ha publicat un nou decret de mesures per atendre l’impacte econòmic de la crisi, però no hi ha accions per controlar la situació. El clam per tancar Madrid és eixordador, però només hi ha l’anunci que en breu es declararà l’estat d’alarma. A més, amb el cap de setmana, l’èxode des de Madrid continua, sense cap mena d’obstacle, tot i que es recomana no moure’s de la ciutat. 

A Catalunya continua augmentant el nombre de casos fins passar els 300, tot i que es mantenen els 4 morts d’ahir. El president Torra expressa la voluntat de confinar tot Catalunya, i demana la col·laboració del govern espanyol per tancar ports i aeroports. La resposta és una injustíssima acusació d’oportunisme i insolidaritat. El virus no coneix de territoris diuen, quan el tancament de zones limitades resulta estar recomanat pels científics, i ja s’ha posat en pràctica en zones com la província xinesa de Hubei o a la Llombardia italiana. En tot cas, avui dia 13 les escoles ja estan tancades a Catalunya i s’ordena el tancament també dels establiments d’accés públic que no siguin essencials. Però no es va més enllà i avui no s’ordena el confinament de Catalunya en les condicions amb què s’ha confinat la zona d’Igualada. Demà ja no es podrà, un cop s'hagi aprovat el flamant estat d’alarma del govern espanyol.

Dissabte 14 de març 

La situació està desbocada a Madrid, amb 1.000 nous casos en un sol dia, que fan arribar a 2.940, tot i que el nombre de morts es manté estable fins només 86. A tot l’estat ja són 5.700 casos i 136 morts. A Catalunya els casos passen dels 500 però els morts encara només són 6.

El govern espanyol aprova l’estat d’alarma. En primer lloc, i inexplicablement en un estat que presumeix de ser gairebé federal, erigeix el govern espanyol en autoritat única i màxima per a la direcció i la gestió de la crisi. La Generalitat se’n queixa, però sense cap resultat. A més, s'aprofita per iniciar una campanya de propaganda unionista sota el lema “Este virus lo paramos unidos”.

A més, es realitza un tancament a mitges del país. Es tanquen escoles i locals d’accés públic, però es deixa que la gent continuï anant a treballar en feines no essencials. I els mitjans de transport es redueixen, però continua havent-hi totes les opcions obertes per viatjar en tren o en avió. Talment com si l’economia fos més important que la salut dels ciutadans.

… 

Dissabte 21 de març 

En una setmana la situació s’ha disparat a Catalunya. Ja són 4.200 casos i 120 morts. A tot l’estat espanyol s'arriben a 25.000 casos i  1.300 morts. La corba continua ascendent i no es preveu que comenci a millorar fins dimecres 25 o dijous 26. A més, el tancament a mitges del país fa que els experts no prevegin millores massa significatives.

Arribats a aquest punt, ens és lícit de demanar-nos quan contagis i quants morts s'haurien evitat amb unes decisions ajustades a la realitat i preses a temps. I també ens és lícit de demanar-nos per quines causes aquestes decisions no s'han pres o s'han pres tard i malament.