600.000 catalans contra el Senat

Atesa la seva flagrant inutilitat, el Senat normalment no mereix el més mínim interès per part dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera, en aquests dies de ressaca postelectoral, les informacions publicades sobre els resultats al Senat es poden comptar amb els dits de la mà. De fet, l'únic que ara ens crida l'atenció d'aquesta institució és que expresident Montilla ha decidit re-matar el seu currículum incorporant-se a la gloriosa cambra alta.

En tot cas, sí que cal avaluar els resultats de la campanya gairebé invisible per votar en blanc al Senat, i cal dir que els resultats són espectaculars: 600.000 catalans (exactament 597.479) van protestar activament contra el Senat. És a dir, un 17% dels que van anar a votar, i un 11,4% del cens. Tornem-ho a dir: 600.000, més que tots els vots d'IC i ERC junts, o tres cops tots els vots a Lleida.

En concret, aquests 597.479 vots de protesta sorgeixen de sumar els vots nuls, els vots en blanc, i els vots a la formació "Escons en blanc". Cal dir que és complicat calcular els vots a "Escons en blanc" en el Senat. En tot cas, hem agafat com a dada, els vots obtinguts en cada província pel candidat d'Escons en blanc amb millor resultat.

Senat	Total	% Partic. Senat	% Cens
Votants	3.427.259		65,2%
Nuls	149.646	4,4%	2,8%
Blanc	253.983	7,4%	4,8%
Escons en blanc	110.743	3,2%	2,1%
Nuls+Blancs+EB	514.372	15,0%	9,8%

Tot plegat suma 514.372 vots de protesta contra el Senat. Però encara no n'hi ha prou, perquè cal afegir-hi els 83.107 catalans que han anat a votar per al Congrés, però que han passat olímpicament de fer-ho per al Senat. Francament trobo que és la mostra de major menyspreu possible, atès que es fa l'esforç d'anar a votar però es passa públicament del sobret sèpia.

Dif.C-S	Total	% Partic. Congrés	% Cens
Dif.Congrés-Senat	83.107	2,4%	1,6%
N+B+EB+Dif	597.479	17,0%	11,4%

En comparació el vot de protesta al Congrés -que personalment no comparteixo- és rellevant, però força menor. Són 170.190 vots, entre nuls, blancs i vots a "Escons en blanc", que suposen el 4,8% de la participació, i el 3,2% del cens. És a dir, el Senat aconsegueix 427.000 vots més de protesta que el Congrés. Sense paraules.

Congrés	Total	% Partic Congrés	% Cens
Votants	3.510.366		66,8%
Nuls	55.508	1,6%	1,1%
Blanc	63.828	1,9%	1,2%
Escons en blanc	50.854	1,4%	1,0%
Nuls+Blancs+EB	170.190	4,8%	3,2%

Diferència	Total	% Partic Congrés	% Cens
Dif.vot protesta Congrés - Senat	427.289	12,2%	8,1%

De totes maneres, el problema és que aquesta protesta espectacular ha tingut un ressó gairebé nul. Doncs la propera vegada hi tornarem, amb els 600.000 vots d'aquesta vegada com a punt de partida immillorable.  I ens hauran d'escoltar.

Espanya 1 - Catalunya 1. Vots per comarques

Jugàvem a fora, i hem empatat. I ara comença un altre partit, més difícil i més complicat, però ningú no ens treu que l'empat aconseguit té un regust inconfusible de victòria, amb una Catalunya que apareix d'un altre color en els mapes. Un partit nacionalista -Convergència i Unió- és la primera força en vots i escons en el global de Catalunya i en 3 de les 4 províncies, atès que a Barcelona encara ha quedat primer el PSC. Atesa l'escassa diferència de vots final, he buscat també la distribució per comarques. El resultat us el pinto a continuació, amb el codi de colors següent:

1. Blau
2. Verd
3. Groc
4. Carbassa
5. Vermell

La conclusió és que CiU és la primera força en 36 de les 41 comarques, segona en 2 -Barcelonès i Vallès Occidental- i tercera en 3-Baix Llobregat, Baix Penedès i Tarragonès. El PSC lidera en 4 d'aquestes -Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Baix Penedès- i els nostres adversaris del PP són primers al Tarragonès. Altres elements a destacar és que ERC és segona força a 3 comarques -Osona, Pla de l'Estany i Solsonès, i tercera en 7 comarques més -Berguedà, Conca de Barberà, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Ripollès. Per la seva banda, ICV és sempre quarta o cinquena força. Com a curiositat, només hi ha dues comarques -Garraf i Vallès Oriental- on els partits tinguin el mateix ordre que en el total de Catalunya

Totals per comarques, actualitzats a 27/11/11, incloent-hi els vots en blanc

Una segona visió és en percentatges sobre els vots totals vàlids. Aquí el codi de color es distribueix per rangs

• Blau 40%-50%
• Verd 30%-40%
• Groc: 20%-30%
• Carbassa: 10%-20%
• Vermell <10%

Aquí destaquen el 49,0% de CiU al Pla de l'Estany (de fet, 48,98%), el 33% de PSC a Alta Ribagorça, i el 29,7% de PP a la Vall d'Aran. Per la seva banda, IC només arriba al 10% al Barcelonès (al Baix Llobregat és el 9,97%), mentre que ERC té el seu màxim en el 17,9% del Solsonès.

	CIU	PSC	PP	IC	ERC
Alt Camp	39,0	22,4	17,2	4,9	9,9
Alt Empordà	37,7	20,7	21,4	4,5	9,2
Alt Penedès	36,9	24,5	15,0	6,5	9,6
Alt Urgell	45,3	19,6	15,7	5,0	8,9
Alta Ribagorça	37,0	30,7	12,6	6,0	7,3
Anoia	34,5	24,0	19,4	5,8	7,9
Bages	39,1	22,5	15,0	5,2	10,3
Baix Camp	33,4	23,6	24,5	4,9	6,8
Baix Ebre	30,6	29,8	18,3	4,9	9,5
Baix Empordà	38,5	23,5	16,2	5,3	10,0
Baix Llobregat	20,7	33,0	22,5	10,0	4,6
Baix Penedès	26,2	28,9	26,3	6,1	4,9
Barcelonès	24,4	28,7	22,4	10,0	6,1
Berguedà	46,2	19,3	10,7	4,1	11,9
Cerdanya	48,4	15,1	16,7	4,1	10,1
Conca de Barb	42,6	17,9	12,4	5,9	14,4
Garraf	28,6	28,0	21,3	8,1	6,3
Garrigues	47,1	18,3	13,7	3,0	12,0
Garrotxa	48,3	18,3	9,4	5,0	12,6
Gironès	38,7	21,0	15,1	5,7	11,6
Maresme	34,2	22,2	20,8	7,1	7,4
Montsià	32,1	27,8	20,3	4,1	10,2
Noguera	45,3	18,3	17,4	3,1	10,7
Osona	48,3	14,1	9,9	4,8	14,2
Pallars Jussà	45,5	23,1	10,5	4,2	11,1
Pallars Sobirà	47,0	20,0	9,4	6,0	11,9
Pla de l'Estany	49,0	13,1	10,0	5,3	15,6
Pla d'Urgell	48,6	17,6	15,4	2,7	9,5
Priorat	40,3	22,0	9,0	6,2	16,0
Ribera d'Ebre	36,1	26,7	13,5	6,1	11,7
Ripollès	44,4	18,7	10,6	4,0	15,5
Segarra	45,8	16,1	17,4	3,7	10,2
Segrià	36,6	22,6	23,7	4,2	6,1
Selva	34,3	24,9	18,3	6,7	9,1
Solsonès	47,0	12,5	12,6	3,2	17,9
Tarragonès	25,4	27,0	28,9	5,9	5,2
Terra Alta	38,1	22,4	20,7	3,8	10,3
Urgell	44,9	16,8	16,2	3,6	11,7
Val d'Aran	31,1	26,0	29,7	4,0	2,4
Vallès Occid.	25,8	29,2	20,8	9,7	5,7
Vallès Oriental	30,4	25,6	20,3	8,7	6,7
Total general	29,4	26,6	20,7	8,1	7,1

PS1. Lamento i celebro alhora la meva previsió errònia que el PP seria la primera força en vots a Catalunya. Lamento l'error final obtingut, basat en aplicar càlculs en principi correctes sobre les dades del CEO, però evidentment celebro que el resultat final hagi estat un altre de ben diferent.

PS2. En els propers dies afegiré una altra entrada sobre el resultat del vot en blanc al Senat