dimecres, 27 de febrer de 2013

De Felip VI a Joan IV, per què no?

Un dia d'aquests, el rei Joan Carles I abdicarà del tron i passarà els trastos al seu fill. Al·legarà motius -obvis- de salut, però tots sabrem que plegarà perquè ja no tindrà més sortida després d'una vida personal desordenada -per dir-ho a la manera antiga-, una situació familiar marcada per la corrupció evidentíssima i en el marc d'una crisi política abassegadora on, fins i tot, pot veure com se li independitza un tros de país.

El nou rei serà l'actual príncep d'Astúries -i Girona, mal que ens pesi- que pujarà al tron com a Felip VI. Un nom horrible i segurament posat els anys 60 del segle passat amb tota la intenció d'escarnir els catalans.Perquè aquí no oblidem que l'anterior rei amb aquest nom, Felip V, és el que va abolir les llibertats de Catalunya, després de tancar les universitats del país, enderrocar la quarta part de la ciutat de Barcelona per fer-hi una fortalesa i convertir la catedral de Lleida en un quarter militar. A més, els puristes sempre podran dir que a Catalunya portem un Felip de menys -perquè Felip el Bell mai va ser rei d'Aragó ni comte de Barcelona- i, per tant, aquell Felip V del segle 18 havia de ser Felip IV, i aquest Felip d'avui portaria el títol de Felip V a Aragó, Catalunya, València i Mallorca, mentre que sí seria Felip VI al regne de Castella.

Però tot en aquesta vida té solució, si és que es vol trobar. L'exemple el tenim en el seu pare, batejat com a Juan Carlos Alfonso Víctor María, però únicament Juanito durant tota la seva infància. Doncs bé, quan a Juanito li va tocar ser pretendent al tron d'Espanya -per decisió de Franco, no ho oblidem- va resultar que no se sabia si havia de ser Joan III o Joan IV. Seria Joan III si se saltaven els drets del seu pare, l'autonomenat comte de Barcelona Joan de Borbó, però seria Joan IV si comptava també el seu pare. Per no fer enfadar el pare ni el dictador, algú va tenir la brillant idea d'ajuntar-li els noms i així Juanito va passar a ser Joan Carles per sempre més. Per cert, el seu pare, Joan de Borbó, també estava batejat com a Juan Carlos Teresa Silvestre Alfonso, però a ell no li va fer falta fer malabarismes amb els noms per anar tirant de veta.

La idea, doncs, seria aplicar al nou rei el truc Juanito/Joan Carles. Es diu Felip, però està batejat com a Felipe Juan Pablo Alfonso. Per tant, podria pujar al tron com a Felip Joan I seguint l'exemple del pare, però la veritat és que el nom és horrible. La solució seria passar directament al Joan i fer-se coronar com a Joan IV. Aquest títol li permetria reivindicar el paper del seu avi, i no generaria un rebuig afegit dels catalans i valencians, que tan poc apreciem els Felips. Tampoc no hi hauria cap problema amb els numerals perquè tant a Castella com a Aragó hi ha hagut dos joans, de manera que Joan de Borbó podria passar a la història com a Joan III i l'actual Felip esdevindria Joan IV sense altres complicacions.

Evidentment passar de dir-se Felip a coronar-se com a Joan IV és un canvi estrany d'entrada, però coses més rares han fet els reis al llarg de la història -si no, que li ho preguntin a son pare- i seria un gest cap als catalans que, vés a saber, potser algun dia arribaríem a apreciar.

La idea està llançada, però no deixa de ser -aquesta sí- una quimera, perquè amb els precedent d'haver-li posat Leonor/Elionor a la seva primera filla ja hem comprovat que la sensibilitat del futur monarca cap als nostres possibles sentiments monàrquics és entre nul·la i inexistent.

Per cert, que Joan de Borbó es proclamés comte de Barcelona mai no va ser una deferència cap als catalans, sinó que va ser una manera subtil de proclamar que continuava essent el rei, perquè el títol de comte de Barcelona ha estat des de temps immemorial una dignitat que implica sobirania. I el fet que durant uns anys hi hagués un rei d'Espanya per una banda, i un comte de Barcelona per una altra, va ser una burla en tota regla a la història d'aquest país que els catalans ens vam menjar de gust.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada