El meu avi l’1 d’octubre
se’n va anar a votar
en el nostre referèndum
per guanyar la llibertat.
Amb urnes i paperetes
i el cens universal
vam votar la independència,
la vam votar i la vam guanyar.
Quan els catalans vam anar a votar
tot era una festa de pau i amistat
i com un sol poble
solíem cridar, solíem cridar:
Visca Catalunya, i els catalans!
Però arribaren furgonetes
amb civils i nacionals,
policies espanyoles
que ens venien a pegar.
Els catalans als col·legis,
el meu avi enmig de tots
van defensar les urnes
les van defensar i se la van jugar.
Quan els catalans vam anar a votar
tot era una festa de pau i amistat,
però els policies
ens van pegar només per votar...
i encara s’ho miren els equidistants!
(Versió de 2017 sobre l'havanera de Josep Lluís Ortega Monasterio)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada