La història de sempre, en la ficció de la saga dels Rius

El Viudo Rius és una novel·la escrita el 1944 per Ignasi Agustí, escriptor i industrial català que va passar-se als franquistes, sobre la vida de Joaquín Rius, empresari tèxtil de ficció que hauria viscut a Barcelona aproximadament entre 1880 i 1920. Aquesta novel·la, juntament amb Mariona Rebull i Desiderio del mateix autor, va tenir força èxit i se’n van fer pel·lícules i fins i tot la sèrie de TVE dels anys 1970 La Saga de los Rius. L’autor va continuar la història dels Rius amb dues obres més, Diecinueve de julio i Guerra Civil, de menys èxit, fins completar el cicle que va anomenar La ceniza fue árbol.

Globalment les novel·les sobre els Rius són un elogi de l’industrial català que aconsegueix portar endavant una empresa, enfrontant-se sovint amb uns treballadors amb què manté una relació paternalista, però que inexplicablement fan vagues i atemptats. Tot plegat embolicat amb un munt de pàgines de to fulletonesc sobre els amors, desamors i infidelitats de la família. 

En tot cas, els llibres dels Rius tenen un cert interès perquè tenen constantment la història del país com a rerefons, amb referències a fets reals tan rellevants com l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 o la bomba del Liceu de 1893. Evidentment es tracta de ficció, però és una ficció versemblant en què els fets narrats podrien haver succeït perfectament i, de fet, molts havien passat però amb uns altres protagonistes. 

Un d’aquests fets inventats però que podrien haver passat, és una visita que cap a l’any 1900 Joaquín Rius i altres industrials catalans fan a un president del Govern espanyol sense nom concret per demanar-li el seu suport a la industrialització de Catalunya. Recordem que som a l’inici de la participació del catalanisme en la política a través de la Lliga Regionalista que es fundarà el 1901 i que les entrevistes dels industrials amb membres del govern espanyol eren conegudes i ben vistes. 

Doncs bé,  la resposta del president espanyol a la petició de suport a la indústria catalana "et sorprendrà":

Me preocupa, señores, les voy a abrir a ustedes enteramente mi pensamiento, me preocupa únicamente una cosa. Y es, naturalmente, de orden político. Me preocupa únicamente mantener el indispensable equilibrio entre la riqueza de la región catalana y las demás. Y al decir riqueza se añaden, como consecuencia, todos los demás valores (…) Esa masa, esa menestralía catalana, enriquecida más de lo conveniente por unos salarios excepcionales, ¿creen ustedes que no va a distanciarse en el acto de su hermana gemela del resto de la Península? ¡Qué duda cabe! Distanciará de ella, primero, su tren de vida y sus necesidades; y luego puede muy bien distanciar de ella el sentimiento. Me preocupa la idea de que los españoles, entre sí, pudieran, por razones económicas en los comienzos, sentirse desolidarizados después en lo espiritual y en lo moral.

És a dir, Ignasi Agustí, escriptor català franquista en ple any 1944, escriu que Espanya no vol que Catalunya millori econòmicament només perquè això donaria ales al separatisme. Impressionant: el govern espanyol impedint el progrés de Catalunya per motius estrictament polítics. És a dir, la història de sempre, ara en la ficció de les novel·les de la saga dels Rius.

I, per cert, sabeu què fa el president del Govern espanyol finalment respecte a les reclamacions catalanes? Doncs crida en privat a Alejandro Lerroux i li demana que vagi a Catalunya per a una missió donde usted podrá desplegar el talento y la audacia de que hace gala. Ep, en la ficció!