dilluns, 21 de febrer del 2022

La misteriosa espanyolitat de les pintures del Paranimf de la Universitat de Barcelona

Com a curiositat, us heu adonat que les pintures del Paranimf de la Universitat de Barcelona contenen un relat espanyolíssim de la història de la cultura? Anem-ho a veure:
1) L’Espanya visigoda: el Concili de Toledo del 633 presidit per sant Isidor de Sevilla;
2) L’Espanya àrab: la Còrdova d’Abd-al-Rahman III el Gran;
3) L’Espanya de la Reconquesta a Castella: el saber en temps d’Alfons el Savi;
4) L’Espanya de la Reconquesta a Aragó: els consellers de Barcelona demanant autorització a Alfons el Magnànim per crear la Universitat de Barcelona
5) L’Espanya del Renaixement: la Bíblia Políglota d'Alcalà de Henares, sota la direcció del cardenal Cisneros
6) Espanya als albors del temps modern: els estudis creats per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona

Que espanyols els barcelonins del s.XIX! Doncs sí i no, perquè aquesta no era la proposta inicial. De fet, en el llibre d'actes de 1867 de la Universitat consta tot un altre programa, totalment català:
1) La unió de les universitats de Barcelona i Lleida davant Benet XIII i Martí l'Humà
2) La fundació dels estudis de la Llotja
3) La proclamació dels Usatges
4) La formació de la primera carta geogràfica
5) El consistori del Gay Saber presidit pel marquès de Villena
6) Arnau de Vilanova.

I com es va passar d'uns temes als altres? Ben bé no se sap, però podem suposar que les pintures de la Universitat de Barcelona eren tan importants que la decisió no la podia prendre la pròpia institució i s'havia de decidir uns 500 km cap al sud-oest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada