dilluns, 22 de novembre del 2010

Uns autèntics experts en immigració

Lamentablement han aparegut amb força missatges xenòfobs en les eleccions al Parlament de 2010. Així, un partit pretesament centrat com el PP no ha tingut cap problema per proposar mesures com l'expulsió dels immigrants sense feina, o per presentar un joc a Internet on directament es dispara als immigrants. A més, a les eleccions es presenta també Plataforma per Catalunya, un partit d'ultradreta que fa de l'odi a l'immigrant la seva única raó de ser, amb un eslògan ben explícit: "Primer els de casa". A destacar també que aquest partit, potser per pura curiositat, rep un ressò mediàtic desproporcionat respecte la seva força real, si tenim en compte que en les eleccions municipals de 2007 va obtenir 12.000 vots a tot Catalunya, equivalents al 0,4% del total que es van emetre.

En tot cas, l'eslògan "Primer els de casa" crida l'atenció perquè primer caldria saber qui són/som els de casa. Parafrasejant la dita que s'aplica als argentins, podem dir que els catalans descendim dels francs i dels trens a parts iguals. Qualsevol historiador ens pot explicar els successius pobladors que han arribat al nostre país al llarg dels anys: ibers, bascos, romans, gots, àrabs, francs, gitanos, aragonesos, occitans, jueus... fins arribar a un últim segle on s'han viscut fins a tres grans onades migratòries. Exagerant una mica, podem dir que darrerament cada 40 anys ha arribat a Catalunya un milió d'immigrants. Primer van ser els valencians i murcians dels anys 20, després els andalusos i extremenys dels 60, i ara són els sudamericans i africans del 2000. I en cada cas, la societat catalana, per pura conveniència segurament, ha rebut i integrat els nouvinguts fins on ha pogut, amb un èxit més que raonable. De fet, una de les conseqüències d'aquest èxit és justament que els milions de catalans que descendim dels immigrants dels 20, com jo mateix, o dels 60, hem oblidat totalment la nostra condició original d'immigrant quan ens trobem amb els nous catalans.

Així no és estrany que nosaltres mateixos diguem que els sudamericans o els magrebins són ganduls, lladres i bruts... que són exactament els mateixos retrets que es van haver de sentir els nostres pares i avis quan van arribar. Per a un català dels anys 20, un murcià era poc menys que un monstre, i per a un català dels anys 60, un andalús no era més que un ignorant i un gandul. Que els immigrants viuen en pisos patera? Demaneu als vostres familiars vinguts del sud com vivien fa 50 anys. Que no s'integren? Volteu pel barri a veure en quin idioma parla encara la majoria de la immigració dels 60.

I evidentment hi ha colombians ganduls, paquistanís masclistes i marroquins delinqüents. Els immigrants no són tots bellíssimes persones i són de vegades font de problemes. Però la manera de resoldre aquests problemes no és expulsar els nouvinguts tan bon punt es queden sense feina, ni negar-los els serveis socials, d'ensenyament o de salut. La solució és la integració, en la feina, en l'escola, en la societat en el seu conjunt. 

Serà una tasca difícil i llarga, però ens en sortirem. Tots els catalans som uns autèntics experts en immigració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada